La construcció de la carretera de Sant Joan treu a la llum les restes d’una terrisseria romana vinculada al riu de Santa Eulària

IMG_0136___web1280
Les obres de la carretera de Sant Joan (C-733) han permès treure a la llum les restes d’una terrisseria romana, del segle I dC, vinculada al riu de Santa Eulària. Les restes arqueològiques, situades a can Creu (Santa Eulària des Riu), es troben en “bon estat conservació”, segons els primers informes arqueològics. El jaciment s’haurà de seguir excavant per poder valorar amb més claredat el seu abast i com afectarà el projecte de la carretera, segons ha explicat el president d’Eivissa, Vicent Torres, que ha donat a conèixer la troballa acompanyat de la consellera de Mobilitat i Territori, Pepa Marí, i del conseller d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Joventut, David Ribas, de l’alcalde de Sant Joan de Labritja, Antoni Marí, i de la segona tinent d’alcalde de Santa Eulària, Ana Costa.

El conseller David Ribas ha explicat que el conjunt arqueològic, segons l’informe de l’excavació realitzada, consta d’una estança de 32 metres quadrats, que estava semi soterrada, orientada seguint el curs del riu de Santa Eulària. Per accedir-hi havia una escala ben conservada, de cinc esglaons de pedra i argamassa d’argila conservats en un metre d’altura i 50 centímetres d’amplada. El sòl presenta evidències clares d’haver estat sotmès a un foc. Durant l’excavació varen aparèixer fragments de ceràmica i morter de cal, restes de cocció i peces ceràmiques deformades o aferrades entre sí. Tot això fa suposar que l’estança estava destinada a l’emmagatzematge o assecat d’aquest material i que en l’entorn immediat es podrien trobar la resta d’àrees de producció de la terrisseria.

Una vegada en desús, aquesta estança es va reomplir amb rebuig de material ceràmic fragmentat, del que s’ha pogut extreure més de 70 caixes encara per estudiar, fonamentalment àmfores del tipus ebussità. Són peces similars a les recuperades en altres jaciments de l’illa, com Can Cova de Baix, es Canar o Cala d’Hort, i s’emmarca en el període entre meitat i final del segle I dC.

Durant les pròximes setmanes continuaran les excavacions per a delimitar amb més precisió d’abast del jaciment, que tot indica s’estenia seguint en paral·lel el riu de Santa Eulària. Fins que no es completin els informes arqueològics no es podrà determinar de quina manera afectarà el aquest tram del projecte de la carretera de Sant Joan.

Anuncis

Pou Roig (es Port)

UTM (ETRS89 31N):
X:363979 Y:4321605

Pou Roig – fitxa 110 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses.
Vénda des Port, TM de Sant Joan de Labritja

Situat al bell mig del Pla Roig.

El gran brocal cobert o capella que protegeix la boca del pou és de planta quadrangular, de murs atalussats i coberta d’un sol vessant cap a la part posterior, dotat d’un gran àmbit previ a la porta, cobert de volta de canó.

Aquest brocal està construït de maçoneria comuna, amb els paraments exteriors referits i emblanquinats, amb signes de deteriorament en alguns punts, presentant algunes reparacions fetes amb morter de ciment. Sembla que fou construït o començament del segle XX, en substitució de l’antic coll baix i descobert de pedra seca.

El clot, que és molt fondo, presenta secció circular i està paredat de maçoneria en sec. A un costat de la capella hi ha una arqueta inserida en una fornícula coberta de volta practicada al mur, connectada amb l’habitual canalització que permet abocar-hi l’aigua des de l’interior. D’aquesta arqueta, l’aigua passava a una de les piques que existien al costat del pou. Fins no fa gaires anys n’hi havia dues. Una d’elles, segons la descripció que en fa Morí Cardona, sembla que no era altra cosa que un molí d’època antiga reutilitzat. Era gran i redona, amb l’habitual bony al fons, i estava molt esportellada. L’altra era més petita i de factura relativament recent.

Marí Cardona, J, (1984), Illes Pitiüses IV, Balansat, IEE, Eivissa, p. 124.

IMG_4788____800

IMG_4736___800

can Toni Petit

UTM (ETRS89 31N):
X:374247 Y:4325761
Vénda de s’Almàguena
Terme municipal de Sant Joan de Labritja.

Inclosa a l’Inventari de cases pageses del Consell Insular, a la fitxa núm. 490:

Casament relativament gran que consta de porxo, cuina a ponent, dues cases de darrera, una casa de baix i una casa de dalt a llevant. Davant el casament trobam un pati empedrat al que donen alguns dels nombrosos corrals. Encara es conserven moltes canals de fusta. El camí que mena a les següents cases passa per damunt l’era que es situa a la part de darrera del casament.

Molí de Sant Joan

Situació: sa Boca Cega, vénda de Cas Ripolls

Molí fariner de vent del que es conserva la torre i un aljub. Apareix el 1867 a un gravat de l’Arxiduc on es pot veure que ja aleshores estava en estat d’abandonament. Tenia una escala de cargol que fou desmuntada per aprofitar-ne els carreus que feien de graons.

Inclòs a l’Inventari de molins fariners de vent i aigua d’Eivissa i Formentera (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2003)