La construcció de la carretera de Sant Joan treu a la llum les restes d’una terrisseria romana vinculada al riu de Santa Eulària

Les obres de la carretera de Sant Joan (C-733) han permès treure a la llum les restes d’una terrisseria romana, del segle I dC, vinculada al riu de Santa Eulària. Les restes arqueològiques, situades a can Creu (Santa Eulària des Riu), es troben en “bon estat conservació”, segons els primers informes arqueològics. El jaciment s’haurà de seguir excavant per poder valorar amb més claredat el seu abast i com afectarà el projecte de la carretera, segons ha explicat el president d’Eivissa, Vicent Torres, que ha donat a conèixer la troballa acompanyat de la consellera de Mobilitat i Territori, Pepa Marí, i del conseller d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Joventut, David Ribas, de l’alcalde de Sant Joan de Labritja, Antoni Marí, i de la segona tinent d’alcalde de Santa Eulària, Ana Costa.

El conseller David Ribas ha explicat que el conjunt arqueològic, segons l’informe de l’excavació realitzada, consta d’una estança de 32 metres quadrats, que estava semi soterrada, orientada seguint el curs del riu de Santa Eulària. Per accedir-hi havia una escala ben conservada, de cinc esglaons de pedra i argamassa d’argila conservats en un metre d’altura i 50 centímetres d’amplada. El sòl presenta evidències clares d’haver estat sotmès a un foc. Durant l’excavació varen aparèixer fragments de ceràmica i morter de cal, restes de cocció i peces ceràmiques deformades o aferrades entre sí. Tot això fa suposar que l’estança estava destinada a l’emmagatzematge o assecat d’aquest material i que en l’entorn immediat es podrien trobar la resta d’àrees de producció de la terrisseria.

Una vegada en desús, aquesta estança es va reomplir amb rebuig de material ceràmic fragmentat, del que s’ha pogut extreure més de 70 caixes encara per estudiar, fonamentalment àmfores del tipus ebussità. Són peces similars a les recuperades en altres jaciments de l’illa, com Can Cova de Baix, es Canar o Cala d’Hort, i s’emmarca en el període entre meitat i final del segle I dC.

Durant les pròximes setmanes continuaran les excavacions per a delimitar amb més precisió d’abast del jaciment, que tot indica s’estenia seguint en paral·lel el riu de Santa Eulària. Fins que no es completin els informes arqueològics no es podrà determinar de quina manera afectarà el aquest tram del projecte de la carretera de Sant Joan.

El Centre d’interpretació de sa Capelleta torna a obrir les portes

Després d’haver estat tancat per tal de reparar filtracions d’agua de pluja, el Centre d’interpretació de sa Capelleta torna a estar obert.

Establiment rural d’èpoques púnica i romana de ses pallisses de Cala d’Hort

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Cala d’Hort
Data de declaració: 28/04/1994 (BOIB 57 de 10-05-94)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-55-002556
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-55-0000157

Aquest assentament rural és un dels jaciments més importants de les Pitiüses, a ponent de l’illa d’Eivissa, ocupat des del segle V abans de Crist fins el VII després de l’Era Cristiana, és a dir des de l’època púnica fins a la bizantina, passant per la romana. Per tant va ser una explotació agrària de llarga durada.

La zona arqueològica no es limita sols a l’edifici excavat els anys 80, conegut com edifici A, ja que que també hi ha un altre edifici encara no excavat, l’anomenat edifici B, i dues zones de necrópolis darrere la païssa d’en Sorà, una necrópolis púnica i l’altra bizantina.

L’edifici A va experimentar el seu període d’auge arquitectònic i econòmic a l’entorn dels segles I i III dC, Estava organitzat entorn d’un pati central. Aquest pati estructura diferents mòduls constructius la funcionalitat dels quals anava des de la vida quotidiana fins a les tasques productives i de magatzem, exemplificades en la premsa d’oli de la qual es varen trobar restes, i el celler. De la complexitat funcional de la unitat de l’edifici en donen fe les múltiples estances, i que tot el conjunt abasti uns nou-cents metres quadrats. La casa només tenia un accés al sud que, a través d’un petit vestíbul, donava directament al pati central, que actua com a distribuïdor.

Destaquen dins el conjunt, a més del molí d’oli reconeixible per fragments de diferents mortaria, una gran cisterna que avui es troba descoberta, però que en el seu moment devia estar coberta fins i tot per alguna habitació com la cuina, i a la que una gran canalada que venia dels terrats abastava d’aigua..

Més amunt dels edificis A i B, la necrópolis púnica presenta una dotzena de tombes (conservades) que ja varen ser excavades per Carles Roman l’any 1917 amb els aixovars púnics característics (plats, gerros, escarabeus i altres). És remarcable que Carles Roman només s’interessés per la necròpolis ja que, tot i conèixer la ubicació de les runes de la casa, l’esperit que el movia era de conseguir objectes exposables al Museu.

Es sap poc més enllà del terreny de les hipòtesis de l’estructura social dels habitants de la casa. En qualsevol cas sí es sap que, en entrar en crisis o, en contraure’s la mida de l’explotació a partir del segle IV també va baixar el nombre d’habitants, abandonant-se una part de l’edifici. Abans de ser abandonat el segle VII, l’edifici va ser destruït pels Vàndals cap al segle V dC, i reocupat a la segona meitat del VI.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

El Centre d’interpretació de sa Capelleta tanca per obres fins la primera setmana de novembre

El Centre d’Interpretació de sa Capelleta romandrà tancat a partir de demà, 17 d’octubre, per la realització d’una sèrie d’obres. Per part dels tècnics del Consell Insular, s’ha constatat que té algunes deficiències que afecten la seua correcta conservació per la filtració d’aigües de pluja. Les feines per a solucionar aquests problemes tenen un pressupost de 5.772,91 euros i es preveu que estiguin enllestides la primera setmana de novembre, que serà quan torni a obrir portes el centre.

A partir del mes de novembre i fins el mes d’abril, l’horari d’obertura serà els divendres i dissabtes pel matí, de 10 a 14 hores. Per sol·licitar visites en grup o qualsevol altra informació, es pot contactar amb per telèfon (638 656 286 /638 656 290) o correu electrònic (cpalau@conselldeivissa.es).

El jaciment de can Malalt (Puig d’en Valls) es conservarà íntegrament

La consellera d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa, Pepita Costa, ha visitat el jaciment arqueològic de la subestació Torrent de Red Eléctrica de España a Puig d’en Valls. Ho ha fet acompanyada del delegat regional de la companyia, Eduardo Maynau, i de l’alcalde de Santa Eulària des Riu, Vicent Marí, a més de diversos representants d’aquesta institució.

El passat divendres, dia 6 de juny, la CIOTHUPA va aprovar la conservació in situ d’un assentament rural tardo-púnic (de mitjans del segle III fins a finals del segle I abans de Crist) de 1.200 metres quadrats i les restes d’un centre de producció d’oli o vi d’època bizantina. Paral·lelament, es traslladarà una necròpolis d’origen bizantí (segles VI-VII) a una altra part del solar.

Costa ha destacat que es podrà protegir la totalitat del jaciment, el qual ha descrit com a “importantíssim” i ha puntualitzat que s’està tractant el tema de les visites. Tant la consellera com Maynau han posat de manifest la col·laboració entre la companyia i la institució insular, que ha facilitat les feines d’excavació.

Nou Diari: “Can Malalt, una ‘fábrica’ de la época bizantina”
Diario de Ibiza: “Los púnicos sí drenaban su red viaria“

Museïtzació i conservació de les restes arqueològiques al jaciment del supermercat de Puig d’en Valls

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA) ha aprovat la proposta de modificació del projecte de construcció d’un supermercat al carrer de s’Olivera, número 2, de Puig d’en Valls, que inclou una proposta d’espai museïtzable i la conservació del global de les restes arqueològiques.

La proposta del promotor recull les prescripcions de la Ponència Tècnica de Patrimoni, que va considerar que s’havien de conservar les restes arqueològiques que s’hi han trobat. L’espai museïtzable, allà on han aparegut les restes més importants, ocupa una superfície de 1.800 metres quadrats a la planta baixa de l’edifici, que el promotor i el Consell ja estan en converses per la seua cessió i museïtzació, de forma que pugui ser visitable pel públic. De fet, l’espai museïtzable estaria connectat per la banda nord amb el solar municipal on es troba el molí de s’Olivera, amb la intenció que els dos espais quedin units, es puguin contemplar al mateix temps i, a més, l’accés a l’espai museïtzat es porti a terme de forma independent a l’activitat comercial de l’edifici.

En l’informe presentat per l’equip arqueològic del promotor es remarca que la intervenció arqueològica del solar, que ha durat tres mesos, s’ha realitzat donant compte de totes les troballes a la Ponència Tècnica de Patrimoni, i s’ha fet a la totalitat del solar (10.000 metres quadrats). La resta d’espai excavat es protegirà però no quedarà a la vista.

El jaciment que es preveu la seua museïtzació inclou una necròpolis tardoantiga, restes d’una casa d’època romana, restes d’una casa islàmica, sitges, pous per recollir oli i un conjunt de rases de conreu, entre d’altres instal·lacions de diferents èpoques històriques.

El jaciment de Puig d’en Valls

Els mitjans de comunicació han pogut realitzar aquest matí una visita a l’interior d’un dels jaciments que actualment es troba en fase d’excavació a Puig d’en Valls. Es tracta d’una gran extensió de rases de conreu, restes d’edificacions i tombes d’època antiga.

Diario de Ibiza: “El yacimiento de Puig d´en Valls, zanjas y necrópolis al detalle“.
Nou diari: “El yacimiento arqueológico de Puig d’en Valls, de cerca”

El Centre d’Interpretació de Sa Capelleta rep 1.400 visites des de la seua obertura el passat mes de juliol

El Centre d’Interpretació de Sa Capelleta, que depèn del Consell Insular d’Eivissa, ha rebut un total de 1.400 visites en els mesos de juliol (599) i agost (801) de 2013.

Es tracta d’un jaciment en el qual es troben tres fases històriques ben diferenciades cronològicament i que han passat per Eivissa al llarg de la seua història: l’època púnica, la romana i l’islàmica.

Aquest centre, que va obrir les seues portes al públic el passat dos de juliol, es troba situat al carrer de Sa Capelleta, devora l’antic edifici del Consell.

A més, cal recordar que el centre va estar inclòs dins de les Rutes Patrimonials promogudes el passat mes de maig pel Consell Insular i que es van portar a terme entre els mesos de juny i agost. L’objectiu d’aquesta iniciativa va estar el de donar a conèixer en profunditat la realitat de l’illa al llarg de la història, juntament amb el Museu de Puig des Molins, sa Caleta i ses Païsses de Cala d’Hort.

Obertura al públic del jaciment de sa Capelleta

Foto: F. Nogués

Ara Balears: “2.500 anys d’Eivissa d’un sol cop d’ull”

Nou Diari: “Sa Capelleta: 2500 anys d’Eivissa en un sol cop d’ull”

Diario de Ibiza: “El Centro de Interpretación de Sa Capelleta abre hoy sus puertas al público“

Fortificació prehistòrica del puig Redó

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Vénda: Davall sa Serra
Municipi: Sant Josep de sa Talaia

Al cim del Puig Redó, a es Cubells, no molt lluny de Porroig, a 158 metres d’alçada, es troben les restes d’una fortificació prehistòrica. Es tracta d’un recinte artificial, del qual romanen restes d’un doble anell concèntric realitzat amb pedres d’aparell ciclopi. Algunes d’elles, de calcària molt dura sense retocar, tenen fins a dos metres de llargària. El mur s’adapta a les corbes de nivell i es troba més reforçat al costat de migjorn, que mira cap al mar i es troba més desprotegit.

S’interpreten tots aquests conjunts com a propis d’un moment en el que la inseguretat es va difondre. La necessitat de protegir-se, de guaitar en la distancia, és només concebible en un ambient que, si no era de por, al menys era d’inseguretat. La cronologia és del Bronze antic (1800 aC a 1500 aC).

Dins el recinte del Puig Redó, com a element afegit posteriorment, tot i que no té cap relació amb la fortificació prehistòrica, es troba gravada a una pedra una de les creus o fites que marcaven un punt de partió entre els quartons d’Algarb i de Portmany, divisió i creus que varen ser fetes just després de la conquista catalana, l’any 1235.