La construcció de la carretera de Sant Joan treu a la llum les restes d’una terrisseria romana vinculada al riu de Santa Eulària

IMG_0136___web1280
Les obres de la carretera de Sant Joan (C-733) han permès treure a la llum les restes d’una terrisseria romana, del segle I dC, vinculada al riu de Santa Eulària. Les restes arqueològiques, situades a can Creu (Santa Eulària des Riu), es troben en “bon estat conservació”, segons els primers informes arqueològics. El jaciment s’haurà de seguir excavant per poder valorar amb més claredat el seu abast i com afectarà el projecte de la carretera, segons ha explicat el president d’Eivissa, Vicent Torres, que ha donat a conèixer la troballa acompanyat de la consellera de Mobilitat i Territori, Pepa Marí, i del conseller d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Joventut, David Ribas, de l’alcalde de Sant Joan de Labritja, Antoni Marí, i de la segona tinent d’alcalde de Santa Eulària, Ana Costa.

El conseller David Ribas ha explicat que el conjunt arqueològic, segons l’informe de l’excavació realitzada, consta d’una estança de 32 metres quadrats, que estava semi soterrada, orientada seguint el curs del riu de Santa Eulària. Per accedir-hi havia una escala ben conservada, de cinc esglaons de pedra i argamassa d’argila conservats en un metre d’altura i 50 centímetres d’amplada. El sòl presenta evidències clares d’haver estat sotmès a un foc. Durant l’excavació varen aparèixer fragments de ceràmica i morter de cal, restes de cocció i peces ceràmiques deformades o aferrades entre sí. Tot això fa suposar que l’estança estava destinada a l’emmagatzematge o assecat d’aquest material i que en l’entorn immediat es podrien trobar la resta d’àrees de producció de la terrisseria.

Una vegada en desús, aquesta estança es va reomplir amb rebuig de material ceràmic fragmentat, del que s’ha pogut extreure més de 70 caixes encara per estudiar, fonamentalment àmfores del tipus ebussità. Són peces similars a les recuperades en altres jaciments de l’illa, com Can Cova de Baix, es Canar o Cala d’Hort, i s’emmarca en el període entre meitat i final del segle I dC.

Durant les pròximes setmanes continuaran les excavacions per a delimitar amb més precisió d’abast del jaciment, que tot indica s’estenia seguint en paral·lel el riu de Santa Eulària. Fins que no es completin els informes arqueològics no es podrà determinar de quina manera afectarà el aquest tram del projecte de la carretera de Sant Joan.

I Simposi Internacional d’Arqueologia: El Born CC: Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, Tecnologia i Patrimoni

Els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2015 se celebrarà a Barcelona el 1r Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Born CC: Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, Tecnologia i Patrimoni”, organitzat pel Born Centre Cultural.

Aquest simposi te l’objectiu d’establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes. També es vol presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils.

Costes protegirà amb un dic el jaciment situat al final de l’aqüeducte de s’Argamassa per a aturar la seua erosió, a petició del Consell d’Eivissa

0_9947_1_bis
El president del Consell Insular, Vicent Serra, ha visitat l’aqüeducte de s’Argamassa, un cop han finalitzat les tasques de rehabilitació d’aquest monument declarat Bé d’Interès Cultural, que s’han portat a terme gràcies a un acord de col·laboració entre el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Santa Eulària. A la visita també hi ha assistit l’alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí; la consellera de Cultura, Pepita Costa, i la regidora de Cultura de Santa Eulària, Ana Costa.

La restauració ha consistit en la neteja de vegetació que afectava l’estructura en tot el traçat de l’aqüeducte (397 metres), la reposició de peces caigudes o desplaçades, la construcció d’un sistema de murets per donar estabilitat a diversos trams debilitats que tenien risc de caure, el reompliment d’esquerdes on s’hi acumulava terra i vegetació que danyava l’estructura i l’habilitació d’un camí per realitzar el recorregut, entre d’altres actuacions.

També s’ha realitzat una excavació arqueològica que, segons l’arqueòleg del Consell Insular, Joan Ramon, ha donat “resultats molt interessants” que han contribuït a aprofundir en el coneixement de la cronologia i evolució de l’aqüeducte. Aquest aqüeducte data del segle I i, possiblement, va deixar d’emprar-se entre els segles II i III. No obstant això, durant un procés de segles, va patir un creixement provocat per la circulació d’aigua calcària que sedimentava damunt la canal, la qual cosa li va donar la seua característica forma actual.

També s’han instal·lat quatre panells explicatius per divulgar la història i característiques del monument.

Les obres han costat 55.000 euros i es varen iniciar a finals de 2013. Durant aquest temps, a més, l’Ajuntament de Santa Eulària va arribar a un acord urbanístic amb l’hotel situat junt al monument, i que tenia una part de la seua construcció situada damunt l’aqüeducte. Durant la recent reforma realitzada per l’hotel, s’ha eliminat aquesta part.

Aprofitant la visita, el president del Consell ha anunciat que la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha comunicat al Consell Insular que executarà un petit dic per protegir la part marítima del jaciment, les restes d’una construcció que, segons algunes hipòtesis, podria ser una factoria de salat de peix. Aquest jaciment es troba molt afectat per l’erosió de la mar durant segles i no ha pogut ser restaurat, excavat ni posat en valor precisament per aquest motiu. El Consell havia demanat en reiterades ocasions a Costes que assumís aquest projecte de mur, que ara s’ha anunciat que, previsiblement, estarà enllestit abans de la propera Setmana Santa.

L’aqüeducte de s’Argamassa és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant l’època altimperial romana. Està constituït per un mur de pedres irregulars i morter tipus opus caementicium amb una canal d’uns 15 cm d’amplada. En alguns trams partits es pot veure, a uns 45 cm per sota de la primera, una canal anterior. L’estructura té una longitud recta de 397 metres que van des d’una antiga font a l’interior (ara una petita torrentera) fins a la costa en direcció sud-oest. L’alçada de l’aqüeducte, a mesura que el terreny baixa cap a la mar, creix des dels 45 cm inicials fins als 2,17 metres en el punt més alt abans de caure en el tram final on es bifurca. La canal tenia, en el seu tram més llarg, un pendent descendent d’un 0,3 % (3/1000) i un cabal d’aigua possible de 10 litres/segon.

El jaciment de can Malalt (Puig d’en Valls) es conservarà íntegrament

0_9354_1_bis
La consellera d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa, Pepita Costa, ha visitat el jaciment arqueològic de la subestació Torrent de Red Eléctrica de España a Puig d’en Valls. Ho ha fet acompanyada del delegat regional de la companyia, Eduardo Maynau, i de l’alcalde de Santa Eulària des Riu, Vicent Marí, a més de diversos representants d’aquesta institució.

El passat divendres, dia 6 de juny, la CIOTHUPA va aprovar la conservació in situ d’un assentament rural tardo-púnic (de mitjans del segle III fins a finals del segle I abans de Crist) de 1.200 metres quadrats i les restes d’un centre de producció d’oli o vi d’època bizantina. Paral·lelament, es traslladarà una necròpolis d’origen bizantí (segles VI-VII) a una altra part del solar.

Costa ha destacat que es podrà protegir la totalitat del jaciment, el qual ha descrit com a “importantíssim” i ha puntualitzat que s’està tractant el tema de les visites. Tant la consellera com Maynau han posat de manifest la col·laboració entre la companyia i la institució insular, que ha facilitat les feines d’excavació.

Nou Diari: “Can Malalt, una ‘fábrica’ de la época bizantina
Diario de Ibiza: “Los púnicos sí drenaban su red viaria

Museïtzació i conservació de les restes arqueològiques al jaciment del supermercat de Puig d’en Valls

jaciment arqueològic Puig d'en Valls
La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA) ha aprovat la proposta de modificació del projecte de construcció d’un supermercat al carrer de s’Olivera, número 2, de Puig d’en Valls, que inclou una proposta d’espai museïtzable i la conservació del global de les restes arqueològiques.

La proposta del promotor recull les prescripcions de la Ponència Tècnica de Patrimoni, que va considerar que s’havien de conservar les restes arqueològiques que s’hi han trobat. L’espai museïtzable, allà on han aparegut les restes més importants, ocupa una superfície de 1.800 metres quadrats a la planta baixa de l’edifici, que el promotor i el Consell ja estan en converses per la seua cessió i museïtzació, de forma que pugui ser visitable pel públic. De fet, l’espai museïtzable estaria connectat per la banda nord amb el solar municipal on es troba el molí de s’Olivera, amb la intenció que els dos espais quedin units, es puguin contemplar al mateix temps i, a més, l’accés a l’espai museïtzat es porti a terme de forma independent a l’activitat comercial de l’edifici.

En l’informe presentat per l’equip arqueològic del promotor es remarca que la intervenció arqueològica del solar, que ha durat tres mesos, s’ha realitzat donant compte de totes les troballes a la Ponència Tècnica de Patrimoni, i s’ha fet a la totalitat del solar (10.000 metres quadrats). La resta d’espai excavat es protegirà però no quedarà a la vista.

El jaciment que es preveu la seua museïtzació inclou una necròpolis tardoantiga, restes d’una casa d’època romana, restes d’una casa islàmica, sitges, pous per recollir oli i un conjunt de rases de conreu, entre d’altres instal·lacions de diferents èpoques històriques.

El jaciment de Puig d’en Valls

Els mitjans de comunicació han pogut realitzar aquest matí una visita a l’interior d’un dels jaciments que actualment es troba en fase d’excavació a Puig d’en Valls. Es tracta d’una gran extensió de rases de conreu, restes d’edificacions i tombes d’època antiga.

Diario de Ibiza: “El yacimiento de Puig d´en Valls, zanjas y necrópolis al detalle“.
Nou diari: “El yacimiento arqueológico de Puig d’en Valls, de cerca