Font de Balàfia

Situació:
Coordenades UTM ETRS89: X:368902 Y:4321771
Vénda de Balàfia de Dalt, terme municipal de Sant Joan de Labritja
Codi BIC: 7050-2-56-0-3010

La font va ser declarada com a Bé d’Interès Cultural (BIC), amb la tipologia de lloc d’interès etnològic (BOIB núm 140, de 25 de setembre de 2010). La declaració abasta la font amb la seua capella completa, tota la placeta amb les restes de murs antics soterrats i la galeria subterrània de comunicació entre la font i el safareig principal, a més, de la gran pica d’abeurada. Atès que constitueix una unitat tipològica i estètica, la declaració inclou els murs tradicionals de pedra seca que delimiten la placeta i, per ser part vital en el sistema irrigat original, el safareig i la bassa de distribució del reg. La declaració inclou un entorn de protecció consistent en un cercle de setanta metres de radi, amb centre coincident amb el punt mitjà de la font de Balàfia, que no només garanteix la protecció d’un entorn mínim de terreny tradicional al voltant del BIC, sinó que busca garantir un enllaç, sense buits, amb l’entorn de protecció del mateix poblat fortificat de Balàfia, que és de 200 metres.

La font, a la qual s’hi arriba per un camí empedrat, té una capella artificial connectada a un bell mur de marge del tot tradicional i fet de pedra del lloc, col·locada en sec. La font té una estreta galeria, coberta amb dues fileres de pedra irregular del lloc, col·locades en sentit triangular; els seus laterals també són de pedra d’aquesta mena. Aquesta conducció d’aigua, després d’haver travessat el camí i la placeta i dibuixat alguns angles en el seu trajecte, comunica amb un safareig que queda al costat de llevant de la placeta on hi ha la font. Arrambada a la cara de llevant del safareig, prop del seu angle SE, hi ha una altra bassa artificial, sensiblement més petita i també feta de pedres irregulars i mescla. Davant la font –darrerament, sobre el fonament d’un dels murs oblics primitius ja esmentats-, s’hi situa una bella pica de pedra calcària de perfil cònic. És la pica d’abeurada per a animals. Aquesta pica en realitat podria haver estat originalment un molí d’olives –concretament, el mortarium del que els llatins anomenaren trapetum – d’època tardopúnica o altimperial romana, reemprat com a pica, encara que la realitat és que la pedra està tan repicada i retocada que aquesta possibilitat, ben demostrada en molts altres pous i fonts d’Eivissa, resulta aquí mala de confirmar.

Font de can Pere Mosson

Foto: F. Nogués (llicència Creative Commons)

Situació:
Coordenades geogràfiques: 39.033486 1.479863
Coordenades UTM: 368427.5 4321591.9 31S
Vénda de Balàfia de Dalt, terme municipal de Sant Joan de Labritja

La font de can Pere Mosson, amb la seua capella completa, tots els murs que la configuren i l’emmarquen, la galeria subterrània de comunicació entre la font i el safareig principal, a més de la gran pica d’abeurada, fou declarada com a Bé Catalogat (BOIB núm. 47, de 23 de març de 2010):

La porta que dóna accés a la font pròpiament dita ha de considerar-se relativament peculiar. Els seus muntants no són verticals, sinó oblics, de manera que és més estreta a la seua part superior i, a més, està rematada amb un arc marcadament ogival. Actualment, té un full de planxa metàl·lica pintat de verd com a sistema de tancament.
L’interior és una bassa irregular que acumula aigua i que, de manera subterrània, connecta amb un safareig situat a pocs metres de distància. Amb seguretat, ja que es conserva encara la base del miliarium, la pica d’abeurada, tallada en calcària conglomerada, havia pertangut a un molí d’olives –concretament, era el mortarium d’un trapetum- d’època tardopúnica o altimperial romana. (…) És més que possible que en època medieval musulmana aquesta font fos emprada per a l’organització d’un dels típics sistemes irrigats andalusins, de la mateixa manera que la vesina font de Balàfia (…)

Les estructures poden considerar-se perfectament conservades i constitueixen un bon exemple dels sistemes de conducció, emmagatzemament i redistribució d’aigua a partir d’una font natural, és igualment necessària i lògica. D’altra banda, s’ha de recordar que aquests béns s’emmarquen en un context cultural ampli, com la torre de can Pere Mosson i la mateixa casa, amb diferents elements d’interès i no gens menys la seua proximitat amb el conjunt històric de Sant Llorenç, les torres de Balàfia i la font del mateix nom.