Santuari púnic des Culleram

Nom del Bé: Santuari púnic des Culleram
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Municipi: Sant Joan de Labritja
Vénda: es Port
Data de declaració: 27/07/1994 (BOE 100 de 16-08-94)
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-55-0000445

Es tracta d’una cova, a uns cent cinquanta metres d’alçària, que es troba a la finca de can Quintals, a pocs quilòmetres de la cala de Sant Vicent. Arqueològicament parlant, es Culleram va ser descobert l’any 1907 i aquell mateix any la Sociedad Arqueológica Ebusitana hi organitzà una gran campanya d’excavacions, que comportà la descoberta de nombrosíssimes figures de terracuita (unes 600 de completes i més d’un milenar de caps d’altres), a part d’altres materials, com un lleó d’os o d’ivori.

Un dels objectes més importants, una placa amb doble inscripció púnica, va ser trobada, però, de manera casual l’any 1917 i avui és al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant. A la cara més antiga diu així: “Al senyor, a Resef-Melkart, aquest santuari que ha dedicat ‘s’dr, fill de Ya’as ay, fill de brgd, fill d’ Eshmunhilles”. I, a la més moderna: “Ha fet dedicat i reparat aquest mur de pedra tallada Abdeshmun, fill d’Azarbaal, el sacerdot, per a nostra senyora, per a Tanit la poderosa i per a Gad, al seu compte”.

De manera discontínua, fins a l’any 1981, aquest importantíssim jaciment va ser objecte d’intervencions arqueològiques de diversa categoria, entre les quals, malauradament, algunes de clandestines, veritables accions d’espoli. Actualment és propietat del Consell Insular d’Eivissa. Tot un sistema de blocs de pedra enderrocats de la primera sala natural, la caiguda del qual amenaçava a ensorrar definitivament el monument, va ser consolidat fa alguns anys per la institució propietària.

A part d’una etapa prehistòrica —quan la cova devia de ser habitatge d’un grup de pobladors de l’Edat del Bronze, sense continuïtat fins a l’època feniciopúnica— a partir del segle V aC, la cova esdevengué santuari. Primer, tal volta a la darreria del segle V aC, dedicat a Resef-Melqart i, després, ja en el segle III o II aC, dedicat a Tànit.

Corresponen, de fet, a l’època púnica tardana una sèrie de modificacions artificials que s’observen al monument, de les quals s’han conservat part d’una sala artificial, amb el fons tallat a la roca i, al seu costat, el fons d’una típica cisterna púnica.

El santuari s’instal·lava en una gran cavitat natural que la circulació d’aigua havia subdividit en diverses sales, especialment dues de grans, separades per una gran cortina d’estalactites. A banda d’això, encara poden contemplar-se les esmentades obres artificials a la part de l’entrada.

Si s’ha de jutjar per les dades que forneixen els primers excavadors, i que recentment han estat revisades, cal pensar que les sales profundes eren una mena de botrhos —dipòsit sagrat— on s’anaven acumulant les restes de les ofrenes sacrificials. Aquestes es manifestaven mitjançant les figures divines, que en un percentatge altíssim de casos, representen el bust de Tanit cobert amb un mantó alat, així com les restes dels moltíssims animals consumits arran del sacrifici i evidentment altres objectes. Aquestos ritus que comportaven l’ús del foc, per lògica, devien tenir lloc a la part externa o zona del vestíbul del santuari.

Contemporàniament al culte verificat al temple des Culleram, tot el canal de sa Cala estava força poblat i és evident que aquesta gent seria la més directament implicada en el seu culte. Malgrat això, al mateix temps, devia tractar-se d’un santuari internacional, ben comunicat amb el mar mitjançant el port de sa Cala. Almenys com a temple organitzat va ser gairebé abandonat avançat el segle II aC, però les raons d’això es desconeixen.

Gràcies a la col·laboració del Consell d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, des de l’1 de juny està oberta la Cova des Culleram, que es pot visitar de 10 a 14.00 hores, de dimarts a diumenge fins el 30 de novembre.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: es Culleram