La construcció de la carretera de Sant Joan treu a la llum les restes d’una terrisseria romana vinculada al riu de Santa Eulària

IMG_0136___web1280
Les obres de la carretera de Sant Joan (C-733) han permès treure a la llum les restes d’una terrisseria romana, del segle I dC, vinculada al riu de Santa Eulària. Les restes arqueològiques, situades a can Creu (Santa Eulària des Riu), es troben en “bon estat conservació”, segons els primers informes arqueològics. El jaciment s’haurà de seguir excavant per poder valorar amb més claredat el seu abast i com afectarà el projecte de la carretera, segons ha explicat el president d’Eivissa, Vicent Torres, que ha donat a conèixer la troballa acompanyat de la consellera de Mobilitat i Territori, Pepa Marí, i del conseller d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Joventut, David Ribas, de l’alcalde de Sant Joan de Labritja, Antoni Marí, i de la segona tinent d’alcalde de Santa Eulària, Ana Costa.

El conseller David Ribas ha explicat que el conjunt arqueològic, segons l’informe de l’excavació realitzada, consta d’una estança de 32 metres quadrats, que estava semi soterrada, orientada seguint el curs del riu de Santa Eulària. Per accedir-hi havia una escala ben conservada, de cinc esglaons de pedra i argamassa d’argila conservats en un metre d’altura i 50 centímetres d’amplada. El sòl presenta evidències clares d’haver estat sotmès a un foc. Durant l’excavació varen aparèixer fragments de ceràmica i morter de cal, restes de cocció i peces ceràmiques deformades o aferrades entre sí. Tot això fa suposar que l’estança estava destinada a l’emmagatzematge o assecat d’aquest material i que en l’entorn immediat es podrien trobar la resta d’àrees de producció de la terrisseria.

Una vegada en desús, aquesta estança es va reomplir amb rebuig de material ceràmic fragmentat, del que s’ha pogut extreure més de 70 caixes encara per estudiar, fonamentalment àmfores del tipus ebussità. Són peces similars a les recuperades en altres jaciments de l’illa, com Can Cova de Baix, es Canar o Cala d’Hort, i s’emmarca en el període entre meitat i final del segle I dC.

Durant les pròximes setmanes continuaran les excavacions per a delimitar amb més precisió d’abast del jaciment, que tot indica s’estenia seguint en paral·lel el riu de Santa Eulària. Fins que no es completin els informes arqueològics no es podrà determinar de quina manera afectarà el aquest tram del projecte de la carretera de Sant Joan.

El Consell d’Eivissa substitueix la cartelleria dels monuments històrics

IMG_0778 IMG_0793
El Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, en col·laboració amb l’àrea de Promoció Turística, està enllestint la reparació, substitució i actualització de prop d’una quarantena de cartells informatius de monuments històrics de l’illa d’Eivissa. Aquest projecte s’ha pogut escometre gracies a una partida de 13.781,90 euros provinents del projecte Ibiza Slow Breaks.

Aquests cartells, passats bastants d’anys des de la seua instal·lació original, havien patit, segons els casos, actes vandàlics, accidents i una erosió notable, degut al fet de trobar-se exposats a la intempèrie. A banda d’això, en la majoria d’ells encara hi figurava el logo “Consell d’Eivissa i Formentera” que ara queda reduït a Consell d’Eivissa.

En el decurs de 2016 estan previstes altres actuacions sobre altres cartells, en el mateix sentit, per tal de mantenir en bon estat aquesta important xarxa informativa del patrimoni de l’illa.

A la web del Consell hi trobareu el llistat de totes les actuacions que s’estan realitzant en cartelleria.

I Simposi Internacional d’Arqueologia: El Born CC: Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, Tecnologia i Patrimoni

Els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2015 se celebrarà a Barcelona el 1r Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Born CC: Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, Tecnologia i Patrimoni”, organitzat pel Born Centre Cultural.

Aquest simposi te l’objectiu d’establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes. També es vol presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils.

Font de Balàfia

Font de Balàfia Font de Balàfia

Situació:
Coordenades UTM ETRS89: X:368902 Y:4321771
Vénda de Balàfia de Dalt, terme municipal de Sant Joan de Labritja
Codi BIC: 7050-2-56-0-3010

La font va ser declarada com a Bé d’Interès Cultural (BIC), amb la tipologia de lloc d’interès etnològic (BOIB núm 140, de 25 de setembre de 2010). La declaració abasta la font amb la seua capella completa, tota la placeta amb les restes de murs antics soterrats i la galeria subterrània de comunicació entre la font i el safareig principal, a més, de la gran pica d’abeurada. Atès que constitueix una unitat tipològica i estètica, la declaració inclou els murs tradicionals de pedra seca que delimiten la placeta i, per ser part vital en el sistema irrigat original, el safareig i la bassa de distribució del reg. La declaració inclou un entorn de protecció consistent en un cercle de setanta metres de radi, amb centre coincident amb el punt mitjà de la font de Balàfia, que no només garanteix la protecció d’un entorn mínim de terreny tradicional al voltant del BIC, sinó que busca garantir un enllaç, sense buits, amb l’entorn de protecció del mateix poblat fortificat de Balàfia, que és de 200 metres.

La font, a la qual s’hi arriba per un camí empedrat, té una capella artificial connectada a un bell mur de marge del tot tradicional i fet de pedra del lloc, col·locada en sec. La font té una estreta galeria, coberta amb dues fileres de pedra irregular del lloc, col·locades en sentit triangular; els seus laterals també són de pedra d’aquesta mena. Aquesta conducció d’aigua, després d’haver travessat el camí i la placeta i dibuixat alguns angles en el seu trajecte, comunica amb un safareig que queda al costat de llevant de la placeta on hi ha la font. Arrambada a la cara de llevant del safareig, prop del seu angle SE, hi ha una altra bassa artificial, sensiblement més petita i també feta de pedres irregulars i mescla. Davant la font –darrerament, sobre el fonament d’un dels murs oblics primitius ja esmentats-, s’hi situa una bella pica de pedra calcària de perfil cònic. És la pica d’abeurada per a animals. Aquesta pica en realitat podria haver estat originalment un molí d’olives –concretament, el mortarium del que els llatins anomenaren trapetum – d’època tardopúnica o altimperial romana, reemprat com a pica, encara que la realitat és que la pedra està tan repicada i retocada que aquesta possibilitat, ben demostrada en molts altres pous i fonts d’Eivissa, resulta aquí mala de confirmar.

El Consell d’Eivissa aprova una línia de subvencions per a manteniment de cases pageses

Consell d'EivissaEl Consell Executiu ha aprovat la convocatòria d’ajudes econòmiques per al manteniment de cases pageses antigues d’Eivissa. Es tracta de cases pageses amb una antiguitat igual o superior a 1956, amb la condició de presentar un bon estat de conservació en general i, sobretot, de no haver estat sotmeses a reformes o transformacions en posterioritat als anys 50 que hagin malmès els seus valors patrimonials de manera significativa. Amb aquestes ajudes es pretén la protecció d’aquest important patrimoni i garantir la permanència i la perdurabilitat d’aquests béns de caràcter historicopatrimonials. La dotació econòmica d’aquesta convocatòria és de 300.000 euros.

Amb aquestes ajudes es pretén la protecció d’aquest important patrimoni sota dos eixos principals: el primer, ser un ajut directe de caire econòmic ja que la finalitat és ajudar als propietaris d’aquests immobles amb les despeses de conservació patrimonial, i el segon, ser una mesura encaminada a garantir la permanència i la perdurabilitat d’aquests béns de caràcter historicopatrimonials.

Són subvencionables els estudis arqueològics necessaris per a portar a terme la intervenció projectada, feines de manteniment (emblanquinat amb calç, almànguena, blavet…), reparació d’espellats o escrostats dels referits dels murs amb morters de calç, reposició i reparació dels redons o part superior dels murs i dels canalons de desguàs i de les canonades que porten l’aigua a la cisterna, reparació i almanguenat de la cisterna o cisternes de la casa, manteniment dels elements de fusta de la casa (portes, finestres, barreres, reixats, baranes, arrambadors, etc.) i altres que puguin considerar-se a criteri de la comissió avaluadora. També es preveu l’ajuda a l’eliminació o substitució d’intervencions no adients o dels seus efectes, en el cas de ser reversibles. L’import màxim de les ajudes individuals serà de 25.000 euros i, excepcionalment, de 35.000 euros en els casos de substitucions de cobertes que impliquin projecte i llicència d’obra major, atès l’increment de despeses que suposa aquest fet. En qualsevol cas, les obres només se subvencionaran amb un màxim d’un 50 % del pressupost total sol·licitat i previst per a l’execució de les obres i el manteniment o la recuperació del bé immoble.

El Consell edita quatre partitures corals recuperades pels investigadors del Grup de Recerca Musical

Consell d'EivissaLa consellera de Cultura, Pepita Costa, ha presentat l’edició de quatre obres que han estat recuperades pel Grup de Recerca Musical impulsat pel Consell Insular d’Eivissa. Es tracta de quatre obres corals: ‘Himne a Eivissa per Escolars’, de Prudenci Alcon Mateu; ‘Eivissenca. Himne a Eivissa’ i ‘Himne a Sant Jordi’, de Manuel Marí Seguí, i ‘Roqueta sa meua roca’, de Joan Gamisans Arabí.

La consellera ha destacat que, quan es va formar aquest grup de treball, es va considerar que era prioritari “recuperar aquelles obres d’autors eivissencs o composades a Eivissa, i que estan en perill de desaparició i que no s’interpreten”. En aquesta primera etapa, les partitures recuperades procedeixen de l’arxiu de Joan Antoni Torres Planells i una d’elles al Patronat Municipal de Música d’Eivissa. “L’objectiu és col·laborar amb arxius públics o privats per recuperar aquestes partitures”, ha explicat la consellera.

Joan Antoni Torres ha explicat que l’himne a Eivissa de Marí Seguí és el més antic que es coneix. Data de l’any 1917 i estava composat per quatre veus masculines. En l’edició, realitzada pel compositor Adolfo Villalonga, s’ha adaptat a quatre veus mixtes, donat que és la formació més comú actualment en les corals.

Torres ha recordat que la música civil va començar a Eivissa en 1884, quan va començar la seua tasca el mestre eivissenc Vicent Mayans Marí, que donava classes de piano i cant. Anteriorment, totes les referències a la música culta procedeixen de l’església.

També s’ha destacat la recuperació de ‘Roqueta, sa meua roca’. La partitura original per a coral d’aquest cant a Eivissa de Joan Gamisans ha desaparegut, però s’ha pogut refer a partir d’una partitura per banda feta pel seu deixeble, Victorí Planells, a la qual hi ha indicacions que ajuden a conèixer com era la versió coral original.

Adolfo Villalonga ha explicat que a l’hora de realitzar l’edició de les partitures ha intentat respectar al màxim la voluntat dels compositors i, a la vegada, corregir algunes errades tècniques, que ha justificat donat el caràcter autodidacta d’alguns d’aquests autors.

Les partitures editades es facilitaran a les diferents agrupacions corals d’Eivissa per a la seua interpretació.

Es poden descarredar (pdf) des de la web del Consell d’Eivissa.

La CIOTUPHA aprova la declaració de BIC de la bateria militar de sa Caleta i la nova delimitació del jaciment arqueològic

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic del Consell Insular ha aprovat aquest matí la declaració com a Bé d’Interès Cultural de la bateria militar de sa Caleta amb la tipologia de lloc històric, i la modificació del límit septentrional de l’assentament fenici BIC, zona arqueològica, a proposta de la Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (PTPHA).

La memòria de la PTPHA justifica la protecció de la bateria donat que “és la millor conservada, en el seu conjunt, de tota una sèrie d’instal·lacions paral·leles del mateix tipus, que tenien com a finalitat la defensa marítima i aèria de la ciutat d’Eivissa, entre les quals cal esmentar es Corb Marí, Cas Serres de Dalt, es Soto, s’illa Grossa, el cap Martinet, etcètera. Les seues restes materials són el testimoni palpable d’una història ja passada, que amb les exigències del seu propi temps, no feia altra que reproduir els sistemes de protecció de la ciutat des de temps immemorial. Sistemes, tots ells, històricament irrepetibles i que mereixen la seua protecció i conservació per tal de perpetuar el record i transmetre’l a les generacions futures”. La bateria antiaèria de sa Caleta va ser projectada l’any 1940 dins l’anomenat “Pla 1940” o “Pla Kindelan”, pla de fortificació de costes en el marc internacional de la Segona Guerra Mundial.

La bateria de sa Caleta mai no va entrar en acció i un cop finalitzat el conflicte mundial va passar a segon pla i la seua dotació humana, a partir dels anys 50, es va reduir a mínims, assolint més aviat funcions de manteniment de les instal·lacions. Fou definitivament abandonada per l’exèrcit l’any 1962 i se’n retiraren les peces d’artilleria. El Consell Insular d’Eivissa, paral·lelament a la declaració de BIC, ha tramitat un projecte per rehabilitar els edificis i convertir-los en el centre d’interpretació del jaciment sa Caleta. La delimitació d’aquest jaciment ha quedat ampliada respecte la declaració de BIC anterior, donat que quan es va delimitar originalment, “les excavacions es trobaven encara en curs i no es coneixia la realitat global de tota l’àrea arqueològica”, segons informa la PTPHA en el seu informe justificatiu.

D’altra banda, la CIOTUPHA ha informat favorablement la instal·lació de contenidors soterrats a diversos punts del municipi de Sant Josep, a proposta de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

En matèria d’ordenació del territori, i a proposta de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme (PTOTU) s’ha aprovat la declaració d’interès general al projecte de coberta per a la pista poliesportiva de Sant Agustí promogut per l’Ajuntament de Sant Josep, així com a dos projectes de línies de baixa tensió. S’ha informat favorablement 12 habitatges en sòl rústic. Sis expedients d’habitatge han quedat sobre la taula a l’espera de posteriors informes mentre que un s’ha informat desfavorablement. També s’ha donat per desistides dos sol·licituds d’habitatges en sòl rústic i una sol·licitud d’interès general.