Reparació i tancament del conjunt etnològic des Raspallar

El Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa ha finalitzat les obres de reparació dels corrals i el magatzem de l’antic hort des Raspallar, així com la substitució del tancament perimetral del conjunt, que conformen el molí, la sénia, el safareig i les construccions annexes esmentades.

Les obres han consistit en la reparació dels murs exteriors i de la coberta dels corrals, que es trobaven en molt mal estat, per un import de 5.266 euros, així com la substitució de la tanca existent, també molt deteriorada, per una d’acer galvanitzat més respectuosa amb el conjunt i amb l’entorn. Aquesta actuació s’ha realitzat per un import de 18.498 euros.

El fet que aquest conjunt patrimonial es trobi dins el recinte del complex esportiu des Raspallar, propietat del Consell d’Eivissa, i que els exteriors siguin també utilitzats per a la pràctica esportiva feien convenient aquest tancament perimetral, per motius de seguretat. Ben aviat estarà a disposició de les persones usuàries de les instal·lacions i les visitants, un panell explicatiu d’aquest conjunt patrimonial. Està previst que totes aquestes intervencions serveixin també perquè en el futur aquests béns puguin ser visitats pels centres escolars i pel públic en general, a fi de donar a conèixer l’evolució històrica de les tècniques d’aprofitament dels recursos naturals.

Al plànol aixecat per l’enginyer Joan Ballester el 1738 ja apareixia un casament, amb el nom de «rafal de Llaneras». Sembla que la construcció de la sénia és posterior a aquesta data, tal volta entre finals del segle XIX i el començament del XX. Als padrons parroquials de principi del segle XIX la finca ja apareix amb el nom actual des Raspallar. Pel que fa al molí aiguader, que va substituir la sénia en l’extracció d’aigua, per la seua tipologia i la tècnica constructiva ens trobam amb un exemple de la darrera etapa d’aquest tipus d’enginys, cap a mitjan s. XX. Les construccions auxiliars es troben arrambades per la part de ponent a la mota de la sénia i estaven destinades a corral i magatzem. Per desgràcia l’antic casament va ser enderrocat cap a 1990.

Torre de can Montserrat

Codi BIC
Balears 7054-2-51-0-3033
Estat espanyol A-R-I-17709
Vénda d’Atzaró
Terme municipal Santa Eulària des Riu

La torre de can Montserrat (BOIB núm 041, 21 de març de 2011), té un cos perfectament cilíndric i, a la base, un sòcol cònic de relativa alçària. Conserva completes les dues plantes i el parapet, aquest darrer un poc rebaixat. Com la immensa majoria de les torres eivissenques, té una sola porta d’accés, a la planta baixa, que mira cap el N-NE. Aquesta porta coberta amb un arc rebaixat comporta quatre esglaons i aboca a un passadís. Davant, hi havia un muret que augmentava la protecció, complicant el pas dels eventuals atacants, actualment eliminat de manera parcial. En línies generals, la conservació de la torre és molt bona, si bé presenta algunes patologies causades per humitats, pluges o erosions naturals. Aquestes, però, són del tot reversibles i no desmereixen per res el valor del monument.

torre can Montserrat

 

montserrat-entorn

Torre de can Rieró

Codi identificació BIC
Balears 7054-2-51-0-3034
Estatal A-R-I-17708
Vénda d’Atzaró
Terme municipal de Santa Eulària des Riu

La torre de can Rieró o torre d’Atzaró (BOIB núm 041, 21 de març de 2011) té un cos cilíndric i, a la base, un sòcol lleugerament cònic. Es considera que la torre de can Rieró té alguns trets anòmals. Un d’ells seria la posició invertida de les trapes en relació amb les portes, l’altra el fet que la porta original se situï a la primera planta i no a la baixa com és habitual. La primera menció històrica d’aquesta torre es troba als Llibres d’Entreveniments i data de 1771. De fet, en els mateixos documents, es deixa constància d’un important atac de moros a la zona d’Atzaró, l’any 1579, sense però que es faci esment de les torres. En línies generals, la conservació de la torre de can Rieró és bona.

img_6842

Torre can Rieró entorn protecció

Entorn de protecció de la torre can Rieró

Glossari digital de la pedra seca

pedra-seca-glossari

Des d’avui ja es pot consultar el glossari digital de la pedra seca al web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Es tracta d’un recull de més de mig miler de mots relacionats amb el món de la pedra seca dels territoris de parla catalana. La tasca ha estat realitzada pels filòlegs Joaquim Monturiol, Eloi Domínguez i Anna Guix a partir dels treballs que van presentar en la VII Trobada d’Estudi per a la Preservació de la Pedra Seca als Països Catalans celebrada a les Preses l’any 2013.

Aquest nou web, que té el suport de l’Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional, permet consultar, per una banda, el significat o significats de les paraules que formen part del recull i també la relació que sovint hi ha entre elles i, per l’altra, també permet que els usuaris facin les seves aportacions a través d’un formulari on es poden fer comentaris o proposar nous mots o locucions.