Pont de can Covetes

CV026
UTM WGS84 31N X:370429 Y:4326303
Vénda de Labritja
Municipi de Sant Joan de Labritja

Cronologia: ca. 1885

Pont d’un sol ull d’arc rebaixat fet de carreus de marès i pedra viva picada. Té la mateixa factura que el pont de Can Coroner i el pont de Can Llàtzer, pertanyents a la mateixa carretera.

CV030 pont de can Covetes

Sénia de ferro de can Refila

CV025
UTM ETRS89 X:370164 Y:4326051
Vénda de Labritja
TM de Sant Joan de Labritja

Cronologia: segona meitat del s. XX

Sénia completament de ferro, de caràcter industrial que es conserva pràcticament completa. Té la peculiaritat que el safareig en el qual sʼacumulava lʼaigua que treia
la sénia es troba a lʼaltre costat del torrent de Labritja. Es troba a molt pocs metres de la carretera de Sant Joan.

CV025 sénia de can Refila

Pou de Labritja

CV024
UTM WGS84 31N X:369619 Y:4325301
Vénda de labritja
Municipi de Sant Joan de Labritja

Cronologia: origen andalusí / segle XVIII

Es tracta del primer pou d’un qanat o pou sagnat. Del pou neix una galeria subterrània que surt a la superfície metres avall fins que podia irrigar uns horts propers al torrent. Un ramal de la séquia creuava el torrent, omplia un safareig i permetia irrigar uns horts. S’hi celebra ball el diumenge anterior al 5 d’agost/Mare de Déu d’Agost (Marí Cardona, J. Santa Eulàlia, p. 279). Apareix al plànol del capità d’enginyers José García Martínez (1765). La pica del pou és un molí d’època antiga reutilitzat.

CV024 pou de Labritja

Fullets informatius de les esglésies d’Eivissa

Ja podeu consultar els nous fullets amb la informació patrimonial relativa a la Catedral d’Eivissa i a les esglésies del Convent, puig de Missa de Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Sant Miquel de Balansat.

Aquests fullets, que han estat editats pel Bisbat d’Eivissa i finançats a través del conveni de col·laboració signat amb el Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa en matèria de patrimoni cultural per a la promoció i difusió d’aquests temples, es troben disponibles a l’apartat de Publicacions del nostre blog de Patrimoni del Consell d’Eivissa i també en paper a cadascun dels temples.

Jornades informatives sobre programes europeus en l’àmbit de la cultura i el patrimoni

El proper 4 de juliol tendran lloc a Eivissa les Jornades informatives sobre programes europeus en l’àmbit de la cultura i el patrimoni. Si estau interessats a assistir-hi, ho podeu fer clicant els enllaços del Centre Balears Europa (CBE), entitat organitzadora de les Jornades juntament amb la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears.

Declaració de BIC de la torre i elements constructius connexos del Coll des Jondal

Coll des Jondal
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Codi: 07048-2-51-0-3092
TM Sant Josep de sa Talaia

La declaració de la torre els elements constructius connexos des Coll des Jondal és fruit de la voluntat de l’àrea de Patrimoni del Consell d’Eivissa d’actualitzar el registre i la protecció de les torres defensives rurals de l’illa d’Eivissa, conegudes també com a torres de refugi, algunes de les quals no varen ser integrades en el seu moment a l’Inventari del Patrimoni Cultural Espanyol de l’any 1968. Així, per simple omissió o per desconeixement, al voltant d’una trentena d’aquestes torres no arribà mai a formar part del dit inventari.

El terreny on se situa la torre és una prominència que constitueix la part més oriental de l’anomenada serra de sa Cova Santa. Està composta d’un cos perfectament cilíndric. El seu alçat està construït amb pedra morta, amb la tècnica anomenada d’espina de peix, i morter de calç i terra. A la base té un sòcol de filades de pedres calcàries rectangulars, que se superposen de manera relativament regular, dibuixant un cercle més ampli al de la base, que reposa directament sobre la crosta rocosa natural.

Tot i que no es tenen dades del moment de la construcció de la torre des Coll des Jondal, les seues característiques tècniques, absolutament similars a les que presenten moltes altres torres eivissenques del mateix tipus, que sí que compten amb referències, permeten apuntar, quasi amb plena seguretat, que va ser construïda al segle XVI.

L’estat general de conservació de la torre des coll des Jondal és regular, a causa del seu abandonament i, endemés, de les mutilacions intencionades que va patir en el passat, quan aquesta, en la pràctica, havia deixat de jugar un paper defensiu.