Museïtzació i conservació de les restes arqueològiques al jaciment del supermercat de Puig d’en Valls

jaciment arqueològic Puig d'en Valls
La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA) ha aprovat la proposta de modificació del projecte de construcció d’un supermercat al carrer de s’Olivera, número 2, de Puig d’en Valls, que inclou una proposta d’espai museïtzable i la conservació del global de les restes arqueològiques.

La proposta del promotor recull les prescripcions de la Ponència Tècnica de Patrimoni, que va considerar que s’havien de conservar les restes arqueològiques que s’hi han trobat. L’espai museïtzable, allà on han aparegut les restes més importants, ocupa una superfície de 1.800 metres quadrats a la planta baixa de l’edifici, que el promotor i el Consell ja estan en converses per la seua cessió i museïtzació, de forma que pugui ser visitable pel públic. De fet, l’espai museïtzable estaria connectat per la banda nord amb el solar municipal on es troba el molí de s’Olivera, amb la intenció que els dos espais quedin units, es puguin contemplar al mateix temps i, a més, l’accés a l’espai museïtzat es porti a terme de forma independent a l’activitat comercial de l’edifici.

En l’informe presentat per l’equip arqueològic del promotor es remarca que la intervenció arqueològica del solar, que ha durat tres mesos, s’ha realitzat donant compte de totes les troballes a la Ponència Tècnica de Patrimoni, i s’ha fet a la totalitat del solar (10.000 metres quadrats). La resta d’espai excavat es protegirà però no quedarà a la vista.

El jaciment que es preveu la seua museïtzació inclou una necròpolis tardoantiga, restes d’una casa d’època romana, restes d’una casa islàmica, sitges, pous per recollir oli i un conjunt de rases de conreu, entre d’altres instal·lacions de diferents èpoques històriques.

Anuncis

El jaciment de Puig d’en Valls

Els mitjans de comunicació han pogut realitzar aquest matí una visita a l’interior d’un dels jaciments que actualment es troba en fase d’excavació a Puig d’en Valls. Es tracta d’una gran extensió de rases de conreu, restes d’edificacions i tombes d’època antiga.

Diario de Ibiza: “El yacimiento de Puig d´en Valls, zanjas y necrópolis al detalle“.
Nou diari: “El yacimiento arqueológico de Puig d’en Valls, de cerca

Molí del puig d’en Valls

DSC00923 640

Situació:
38°55’31.16″N 1°26’9.84″E
Puig d’en Valls, terme municipal de Santa Eulària des Riu.

Horaris de visita.

El molí ja està documentat el 1791, però la seva construcció és anterior, encara que probablement del mateix segle XVIII.

De fet, no hi ha a l’abast dades escrites que parlin d’aquest element en tot el segle XIX. En canvi, la seua història al llarg del segle XX és molt millor coneguda.

Josep Serra Ramon, conegut com Pep ‘Matar’ havia treballat durant anys al molí de ses Coves i, el 17 de desembre de l’any 1921, formalitzà la compra de la finca des Molí, estant el venedor i, per tant, el propietari anterior, Vicent Tur Tur.

Aquesta finca incorporava el molí, amb una part de terreny i una casa per la banda oest. La família d’en Pep Matar mantengué l’activitat productiva del molí fins el començament de la dècada dels anys 40. Llavors, després de la guerra civil, es decretà una prohibició especifica sobre producció alimentària que aturà l’activitat, entre d’altres, a Eivissa i Formentera, del molí del puig d’en Valls.

L’any 1958 el molí va ser heretat per una de les filles, anomenada Maria, la qual, l’any 1960, el va vendre al conegut metge Pere Martínez Alcàntara. El nou propietari va fer un primer referit del parament de la torre i altres operacions per tal de reforçar-la.

La darrera etapa començà l’any 1992, quan el molí del puig d’en Valls, junt amb un petit espai de terreny que l’envolta, va ser comprat pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera a Alícia Martínez, propietària aleshores i hereva del metge Alcàntara.

Tot seguit, la institució pitiüsa va procedir a la seua restauració. En aquest sentit, cal indicar que l’obra civil, principalment la torre, va ser intervinguda segons un projecte redactat per Oscar Canalis, arquitecte del Consell, mentre que els enginys mecànics varen ser, en part restaurats i, en part, reposats per Joan Torres Mayans (“es Moliner”), de Formentera, a qui cal considerar el darrer mestre moliner de les illes Pitiüses.

El molí del puig d’en Valls respon a tipologia tradicional dels molins fariners d’Eivissa i Formentera, que com és sabut difereix puntualment dels enginys industrials d’aquesta categoria a llocs exteriors, encara que es basa en un sistema mecànic de principis semblants.

Originalment, el parament exterior de la torre, inclòs el ressalt inferior, presentava un acabat amb la tècnica de rejuntat ample, és a dir, que bona part de les pedres era visible, presentant un aspecte accentuadament rústic i un color terròs.

Algunes fotografies de la darreria del segle XIX i de la primera meitat del segle XX, quan el molí encara treballava, aclareixen alguns aspectes, per exemple, que originalment tenia no sis sinó vuit antenes.

A la cambra baixa, ara pavimentada amb rajoles de fang, es conserven les veles i existeix un pannell de metacrilat amb una secció del molí que indica el nom de cada peça. D’aquí parteix una escala d’obra arrambada a la cara de ponent de la torre, per l’interior, que dóna accés al segon i tercer nivell.

La segona planta és una cambra buida amb un sòl fet de vigues i taules de fusta, on es penjava un sac que recollia directament la farina que produïen les moles i s’hi acumulaven sacs plens.

El tercer nivell és el que conté tots els enginys mecànics fonamentals del molí (especialment els congrenys, que permeten el gir del capell) i, naturalment, dos elements essencials: les moles de pedra.

Enllaços externs: