Situació:
38°53’45.93″N 1°22’53.99″E
Vénda de Cas Costes, parròquia de Sant Jordi de ses Salines, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.
Apareix a la fitxa núm. 9 de “Fortificacions rurals a l’illa d’Eivissa. Les torres de refugi predials” de Joan Josep Serra Rodríguez. Torre de tipus II. Integrada a un edifici residencial (can Llambies). Ha patit alteracions que afecten el parament exterior i interior, i s’hi han afegit les finestres d’inspiració romànica.
Situació:
UTM (ETRS89 31N):
X:359425 Y:4306522
Vénda de cas Costes
Terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.
Es tracta d’un vell pou cobert per una capella de planta circular, totalment construïda amb maçoneria comuna, rematada per una cúpula semiesfèrica, semblant a la d’un forn i amb els paraments originalment arrebossats de morter de calç. La boca del pou presentava forma de finestra, dotada de porta penjada de galfons metàl·lics.
L’estructura de la capella es troba molt deteriorada, fins el punt que ha perdut la seua part frontal, de manera que el gruixut travesser que suportava la politja es troba gairebé en voladís sobre un dels seus caps.
El clot, que roman sense paredar i té aigua al seu interior, presenta planta llargaruda de secció molt variable, degut a la diferent naturalesa dels estrats que travessa, alguns d’ells rocosos.
Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa: municipis de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany. Col·lecció Patrimoni, 1. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa núm. 11
Situació:
UTM (ETRS89 31N):
X:360507 Y:4306568
Vénda de Cas Costes
Terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.
Recentment restaurat.
“Es tracta d’un dels pous de més renom de Sant Jordi. Està dotat d’una generosa plaça, avui empedrada, molt adient per als balls que s’hi celebraven.
Respon al model clàssic de pou de tipus antic, amb brocal alt i descobert, amb obertura frontal protegida per un ampit baix, en aquest cas fet amb una gran llosa de pedra monolítica. Encastada a les parets laterals hi ha l’habitual travesser o brancal amb politja, tots dos de fusta.
La gran pica d’abeurar el ramat, adossada a un lateral, és segons els experts un sarcòfag d’època antiga reutilitzat (encara que segons altres autors es tracta d’una banyera, també d’època antiga). Aquesta pica s’omplia des de la boca del pou, abocant l’aigua a la canal construïda a l’efecte”
Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa: municipis de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany. Col·lecció Patrimoni, 1. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa núm. 8
Patrimoni d'Eivissa 