Costes protegirà amb un dic el jaciment situat al final de l’aqüeducte de s’Argamassa per a aturar la seua erosió, a petició del Consell d’Eivissa

El president del Consell Insular, Vicent Serra, ha visitat l’aqüeducte de s’Argamassa, un cop han finalitzat les tasques de rehabilitació d’aquest monument declarat Bé d’Interès Cultural, que s’han portat a terme gràcies a un acord de col·laboració entre el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Santa Eulària. A la visita també hi ha assistit l’alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí; la consellera de Cultura, Pepita Costa, i la regidora de Cultura de Santa Eulària, Ana Costa.

La restauració ha consistit en la neteja de vegetació que afectava l’estructura en tot el traçat de l’aqüeducte (397 metres), la reposició de peces caigudes o desplaçades, la construcció d’un sistema de murets per donar estabilitat a diversos trams debilitats que tenien risc de caure, el reompliment d’esquerdes on s’hi acumulava terra i vegetació que danyava l’estructura i l’habilitació d’un camí per realitzar el recorregut, entre d’altres actuacions.

També s’ha realitzat una excavació arqueològica que, segons l’arqueòleg del Consell Insular, Joan Ramon, ha donat “resultats molt interessants” que han contribuït a aprofundir en el coneixement de la cronologia i evolució de l’aqüeducte. Aquest aqüeducte data del segle I i, possiblement, va deixar d’emprar-se entre els segles II i III. No obstant això, durant un procés de segles, va patir un creixement provocat per la circulació d’aigua calcària que sedimentava damunt la canal, la qual cosa li va donar la seua característica forma actual.

També s’han instal·lat quatre panells explicatius per divulgar la història i característiques del monument.

Les obres han costat 55.000 euros i es varen iniciar a finals de 2013. Durant aquest temps, a més, l’Ajuntament de Santa Eulària va arribar a un acord urbanístic amb l’hotel situat junt al monument, i que tenia una part de la seua construcció situada damunt l’aqüeducte. Durant la recent reforma realitzada per l’hotel, s’ha eliminat aquesta part.

Aprofitant la visita, el president del Consell ha anunciat que la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha comunicat al Consell Insular que executarà un petit dic per protegir la part marítima del jaciment, les restes d’una construcció que, segons algunes hipòtesis, podria ser una factoria de salat de peix. Aquest jaciment es troba molt afectat per l’erosió de la mar durant segles i no ha pogut ser restaurat, excavat ni posat en valor precisament per aquest motiu. El Consell havia demanat en reiterades ocasions a Costes que assumís aquest projecte de mur, que ara s’ha anunciat que, previsiblement, estarà enllestit abans de la propera Setmana Santa.

L’aqüeducte de s’Argamassa és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant l’època altimperial romana. Està constituït per un mur de pedres irregulars i morter tipus opus caementicium amb una canal d’uns 15 cm d’amplada. En alguns trams partits es pot veure, a uns 45 cm per sota de la primera, una canal anterior. L’estructura té una longitud recta de 397 metres que van des d’una antiga font a l’interior (ara una petita torrentera) fins a la costa en direcció sud-oest. L’alçada de l’aqüeducte, a mesura que el terreny baixa cap a la mar, creix des dels 45 cm inicials fins als 2,17 metres en el punt més alt abans de caure en el tram final on es bifurca. La canal tenia, en el seu tram més llarg, un pendent descendent d’un 0,3 % (3/1000) i un cabal d’aigua possible de 10 litres/segon.

Restauració de l’aqüeducte de s’Argamassa

La consellera de Cultura i Patrimoni, Pepita Costa, ha visitat, juntament amb la regidora de Cultura de Santa Eulària, Ana Costa, les obres de restauració de l’Aqüeducte de s’Argamassa.

Les obres es porten a terme gràcies a un conveni entre el Consell Insular i l’Ajuntament de Santa Eulària, amb cofinançament del programa Leader, amb un cost de 74.000 euros. Està previst que finalitzin en febrer de 2014, donat que el plaç d’execució és de 5 mesos i varen començar el passat mes de setembre.

En una primera fase es va procedir a la neteja de vegetació de l’aqüeducte, així com cales per conèixer el seu estat. La consellera ha destacat que aquesta restauració “ha permès extreure una informació que no teníem sobre l’aqüeducte”.

Joan Ramon, cap del departament de Patrimoni del Consell, ha explicat que les feines realitzades “han canviat la visió que teníem els professionals sobre aquesta estructura, que pensàvem que estava millor conservada però que, després d’un examen més profund, hem vist que patia un procés de deteriorament provocat per 1.700 anys d’abandonament”. Ramon ha recordat que l’aqüeducte, probablement, va deixar d’emprar-se entre els segles II i III però que, posteriorment, “va seguir creixent sol, degut a què l’aigua seguia circulant, tenia molta calç, i seguia sedimentant damunt la canal”. L’arqueòleg ha posat l’exemple de les estalactites, i considera que aproximadament la meitat de l’alçada actual de l’aqüeducte és conseqüència d’aquests sediments de calç.

Les obres s’estan centrant en la consolidació de l’estructura de diversos punts de l’aqüeducte així com la reconstrucció dels punts allà on és necessari, la reubicació de fragments de pedra que s’havien desprès, i la seua consolidació, ja que en alguns trams es troba danyat per l’erosió i pel pes que ha de suportar l’estructura.

En finalitzar s’instal·laran uns panells per museïtzar el monument, que està declarat Bé d’Interès Cultural. “Esperarem a posar els panells a que finalitzin les feines, perquè anam descobrint nova informació a mesura que es realitzen les obres”, ha manifestat el tècnic.

Diario de Ibiza: ¿Acueducto o formación geológica?

Nou tram d’aqüeducte romà

Diario de Ibiza 31.03.2011: Aparece un nuevo tramo de acueducto romano en Can Misses:

Los trabajos de construcción del nuevo hospital de Can Misses han dejado al descubierto un nuevo tramo del acueducto romano que rodea la ciudad de Ibiza y del que ya se han excavado varios tramos en los últimos años. El hallazgo tuvo lugar hace dos semanas y se produjo mientras se excavaba una acequia en la calle de acceso al hospital para instalar tuberías del nuevo centro sanitario que se está construyendo.

Aqüeducte i vil·la romanoimperial de s’Argamassa

Situació:
Vénda d’Arabí, parròquia de Santa Eulària, terme municipal de Santa Eulària des Riu
UTM
X: 376292.5 Y: 4316999.31 H: 31
38º 59′ 33.38” N 1º 34′ 17.81” E
Núm. Registre General CAIB: 7054-2-2-51-002784
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-51-0010456

Declaració de BIC publicada al BOIB núm. 166, de 31.12.98 (pdf)

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera:

L’aqüeducte és una construcció longitudinal en direcció NW-SE, de devers 425 m de llarg i elevació variable. L’extrem sud, vora la mar, conserva 2’80 m d’altura i des d’aquest punt va progressivament descendint en el seu llarg recorregut fins als 0’30 m, a l’extrem NW. Prop de la mar s’han documentat dues bifurcacions, una cap a l’est i l’altra cap a l’oest. Enmig queda la conducció principal, que es perd dins la mar i que l’erosió ha fet desaparèixer en un tram difícil d’avaluar. El ramal oest, excavat parcialment, es conserva molt derruït. Probablement portava aigua a un dipòsit que encara no ha estat localitzat. L’altre està ocult per la vegetació i els jardins d’un hotel construït a prop de l’aqüeducte. L’obra està realitzada amb pedres poc retocades, de mesures variables, i morter del tipus opus caementicium, de calç i arena de gra gruixut, actualment molt consolidat i calcificat a causa del pas de l’aigua. A la part superior del mur es conserva, en alguns trams, la canalització per portar l’aigua, d’amplària i profunditat irregular. Té una amplada mitjana de 0’20 m i 0’30 m de profunditat. Prèviament a aquesta conducció n’existia una altra de factura idèntica, i també de secció quasi quadrada, sobre la qual es construí un tram més de mur amb la nova canalització substitutòria.

Béns d’interès cultural i béns catalogats de les illes Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2007):

Excavacions posteriors a la part final de l’aqüeducte permeteren trobar les restes d’un assentament del segle I dC, en correpondència clara amb l’obra d’enginyeria (…) Tal vegada era una factoria de salar peix, tot i que de moment això entra al terreny de les hipòtesis. A més té una fase d’ocupació molt tardana, concretament d’època bizantina.