Pou de Corona

Coordenades (UTM ETRS89 31N) X:355467 Y:4322555
Vénda des Pla de Corona
TM de Sant Antoni de Portmany

Es tracta del pou d’abeurada de més renom del poble, i està ubicat en el cap d’una gran plaça de planta llargaruda, la qual cosa dóna una idea de la seua importància social com a lloc d’abeurada i trobada. La capella que cobreix el pou és de grans dimensions, de planta quadrangular i murs talussats, amb la part superior piramidal. La porta, oberta a la plaça, té un arc escarser. El clot, molt fondo, és de secció rectangular i paredat de maçoneria en sec.

La politja, que sembla que era molt antiga, fou substituïda en data recent per una petita roda de bicicleta per tal de poder seguir traient-ne l’aigua manualment. Davant a la capella es conserven dues piques de pedra picada reutilitzades que es corresponen als mortarium d’uns molins d’olives. Una d’elles es troba sencera i de l’altra només en queda el fons.

També anomenat Pou d’en Baló, nom de la casa vora el que es situa, amb aquest nom ja apareix als Llibres d’Entreveniments (Marí Cardona) l’any 1708. Sembla que una de les piques provenia dels Pous de can Pep Vicent, que ja havien desaparegut. Fins a la guerra civil s’hi celebrava una ballada el dia de Sant Joan.

Bibliografia: Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa: municipis de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany. Col·lecció Patrimoni, 1. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa.

Pou de Corona

Pou Roig (es Port)

UTM (ETRS89 31N):
X:363979 Y:4321605

Pou Roig – fitxa 110 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses.
Vénda des Port, TM de Sant Joan de Labritja

Situat al bell mig del Pla Roig.

El gran brocal cobert o capella que protegeix la boca del pou és de planta quadrangular, de murs atalussats i coberta d’un sol vessant cap a la part posterior, dotat d’un gran àmbit previ a la porta, cobert de volta de canó.

Aquest brocal està construït de maçoneria comuna, amb els paraments exteriors referits i emblanquinats, amb signes de deteriorament en alguns punts, presentant algunes reparacions fetes amb morter de ciment. Sembla que fou construït o començament del segle XX, en substitució de l’antic coll baix i descobert de pedra seca.

El clot, que és molt fondo, presenta secció circular i està paredat de maçoneria en sec. A un costat de la capella hi ha una arqueta inserida en una fornícula coberta de volta practicada al mur, connectada amb l’habitual canalització que permet abocar-hi l’aigua des de l’interior. D’aquesta arqueta, l’aigua passava a una de les piques que existien al costat del pou. Fins no fa gaires anys n’hi havia dues. Una d’elles, segons la descripció que en fa Morí Cardona, sembla que no era altra cosa que un molí d’època antiga reutilitzat. Era gran i redona, amb l’habitual bony al fons, i estava molt esportellada. L’altra era més petita i de factura relativament recent.

Marí Cardona, J, (1984), Illes Pitiüses IV, Balansat, IEE, Eivissa, p. 124.

IMG_4788____800

IMG_4736___800

Pou des Ferrer

Vénda de Santa Maria de Baix
Municipi de Santa Eulària des Riu
Coordenades UTM 31N WGS 84 X:365896 Y:4313694
Núm. 185 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses.
Núm. 189 del catàleg municipal de patrimoni històric

Antic pou d’abeurada situat al marge del torrent d’en Planes. El coll del pou és fet amb maçoneria seca aparellada per filades. Ha estat objecte d’una intervenció recent que ha consistit en aplicar ciment a la vora superior i n’ha rebaixat les parets. El clot, de poca fondària, no està paredat i es troba eixut.

Pou des Ferrer

Pou de can Xico Ferrer

Situació:
UTM (ETRS89 31N):
X:359425 Y:4306522
Vénda de cas Costes
Terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.

Es tracta d’un vell pou cobert per una capella de planta circular, totalment construïda amb maçoneria comuna, rematada per una cúpula semiesfèrica, semblant a la d’un forn i amb els paraments originalment arrebossats de morter de calç. La boca del pou presentava forma de finestra, dotada de porta penjada de galfons metàl·lics.
L’estructura de la capella es troba molt deteriorada, fins el punt que ha perdut la seua part frontal, de manera que el gruixut travesser que suportava la politja es troba gairebé en voladís sobre un dels seus caps.
El clot, que roman sense paredar i té aigua al seu interior, presenta planta llargaruda de secció molt variable, degut a la diferent naturalesa dels estrats que travessa, alguns d’ells rocosos.

Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa: municipis de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany. Col·lecció Patrimoni, 1. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa núm. 11

Pou Roig

Situació:
UTM (ETRS89 31N):
X:360507 Y:4306568
Vénda de Cas Costes
Terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.

Recentment restaurat.

“Es tracta d’un dels pous de més renom de Sant Jordi. Està dotat d’una generosa plaça, avui empedrada, molt adient per als balls que s’hi celebraven.
Respon al model clàssic de pou de tipus antic, amb brocal alt i descobert, amb obertura frontal protegida per un ampit baix, en aquest cas fet amb una gran llosa de pedra monolítica. Encastada a les parets laterals hi ha l’habitual travesser o brancal amb politja, tots dos de fusta.
La gran pica d’abeurar el ramat, adossada a un lateral, és segons els experts un sarcòfag d’època antiga reutilitzat (encara que segons altres autors es tracta d’una banyera, també d’època antiga). Aquesta pica s’omplia des de la boca del pou, abocant l’aigua a la canal construïda a l’efecte”

Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa: municipis de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany. Col·lecció Patrimoni, 1. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa núm. 8

Pou d’en Jordi

UTM (ETRS89 31N):
X:361138 Y:4324375
Vénda de cas Turs
Terme municipal de Sant Antoni de Portmany

Pou documentat també amb els noms de Pou Gran de Balansat (1564), Pou Gran de Gomar (1650), Pou Gran des Rubió (1729).

“Es recorda que antigament era descobert, com sembla que eren originalment tots els pous. L’aspecte actual de la capella que el cobreix, de forma sensiblement cònica i de factura molt tosca, és fruit d’una reconstrucció molt recent, ja que la que hi havia anteriorment va ser danyada durant les obres de millora del camí que hi passa per devora. Aquest brocal cobert, presenta obertura central en arc, dotada d’ampit baix amb remat de fusta. Està construït en maçoneria comuna, amb les juntes fetes.
El clot, que és de secció quadrada, apareix paredat de maçoneria aparellada per filades fins molt a prop del fons”

Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa 65.

Pou de cas Mut

UTM (ETRS89 31N):
X:361946 Y:4308021
Vénda d’Eivissa
Terme municipal d’Eivissa

“El pou presenta una disposició semblant a altres que trobam arreu de l’illa, amb el clot protegit per una capella de forma cilíndrica i coberta gairebé plana, practicable a través d’una finestra tancada per un portelló de fusta. En un costat té una petita pica de pedra viva picada d’acurada factura, de faiçó no gaire antiga (…) De difícil datació, apareix als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs al segle XIX”

Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa 194.

Recentment, a banda d’un mur de blocs, s’hi ha posat a poc més d’un metre un indicador de parada d’autobús.

Pou d’en Basques

UTM (ETRS89 31N):
X:362052 Y:4307532
Vénda d’Eivissa
Terme municipal d’Eivissa

Situació: al Camí del Pou d’en Basques tocant al segon cinturó, terme municipal d’Eivissa. Es tracta d’un antic pou públic. Declarat Bé catalogat i Inclòs a l’Inventari de patrimoni hidràulic de les Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2006) a la fitxa 193:

Obviant les aportacions de factura recent (coberta lleugera d’uralita i porta de fusta, destinades a controlar l’ús del pou i millorar.ne la seguretat), correspon a l’habitual tipus de brocal alt i descobert, que trobam arreu d’Eivissa i, menys habitualment, de Formentera. De moment, s’ha salvat de manera gairebé miraculosa de les modificacions que l’entorn, de marcat caràcter suburbial, ha experimenttat les darreres dècades, si bé com en altres casos la seua ubicació, just a la vora del vial, tant del carrer en què s’ubica com del segon cinturó de ronda el fan especialment vulnerable.

Figura al plànol d’Eivissa del capità d’enginyers José García Martínez (1765).

Pou de ca n’Escandell

Situació: Carrer d’Albarca, al costat de l’Estadi Municipal, can Misses
UTM: 4308 560-362 540

Fixa 192 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses:

Dues parets, arrebossades i rematades d’esquena d’ase, tanquen a banda i banda la seva petita plaça, oberta al camí. El tret formal més característic d’aquest pou és la forma troncocònica de la capella, rematada per una cúpula semiesfèrica. A l’interior conserva el robust travesser o brancal de fusta, que servia de suport a la politja avui desapareguda. Com a les altre capelles tancades, a la part de darrere hi ha un finestró per a il·luminació i oreig de l’interior. A un costat té una granj pica d’obra amb planta llargaruda.

Apareix documentat per primera volta l’any 1738: BALLESTER DE ZAFRA, J.: “Plano de la plaza de Iviza y sus contornos”, Arxiu Històric de la Ciutat d’Eivissa, XIX. 1-38.