Torre de can Montserrat

Codi BIC
Balears 7054-2-51-0-3033
Estat espanyol A-R-I-17709
Vénda d’Atzaró
Terme municipal Santa Eulària des Riu

La torre de can Montserrat (BOIB núm 041, 21 de març de 2011), té un cos perfectament cilíndric i, a la base, un sòcol cònic de relativa alçària. Conserva completes les dues plantes i el parapet, aquest darrer un poc rebaixat. Com la immensa majoria de les torres eivissenques, té una sola porta d’accés, a la planta baixa, que mira cap el N-NE. Aquesta porta coberta amb un arc rebaixat comporta quatre esglaons i aboca a un passadís. Davant, hi havia un muret que augmentava la protecció, complicant el pas dels eventuals atacants, actualment eliminat de manera parcial. En línies generals, la conservació de la torre és molt bona, si bé presenta algunes patologies causades per humitats, pluges o erosions naturals. Aquestes, però, són del tot reversibles i no desmereixen per res el valor del monument.

torre can Montserrat

 

montserrat-entorn

Torre de can Rieró

Codi identificació BIC
Balears 7054-2-51-0-3034
Estatal A-R-I-17708
Vénda d’Atzaró
Terme municipal de Santa Eulària des Riu

La torre de can Rieró o torre d’Atzaró (BOIB núm 041, 21 de març de 2011) té un cos cilíndric i, a la base, un sòcol lleugerament cònic. Es considera que la torre de can Rieró té alguns trets anòmals. Un d’ells seria la posició invertida de les trapes en relació amb les portes, l’altra el fet que la porta original se situï a la primera planta i no a la baixa com és habitual. La primera menció històrica d’aquesta torre es troba als Llibres d’Entreveniments i data de 1771. De fet, en els mateixos documents, es deixa constància d’un important atac de moros a la zona d’Atzaró, l’any 1579, sense però que es faci esment de les torres. En línies generals, la conservació de la torre de can Rieró és bona.

img_6842

Torre can Rieró entorn protecció

Entorn de protecció de la torre can Rieró

Torre de can Sergent

Torre de can Sergent, des Toniets o de can Rempuixeta
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Entorn de protecció: 100 metres de radi.
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: sa Talaiassa
Data de declaració: 28-06-2001 (BOIB 94 de 07-06-01; BOE 201 de 22-08-01)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002825
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-51-0010605

torre can Sergent

És una torre predial que pertanyia a can Sergent, casament avui modernitzat que es troba adossat a can Rempuixeta, l’altra casa annexa, propietària actual de la torre. Originalment, s’anomenava torre des Toniets.

La casa es troba en un lloc privilegiat per a l’observació, ja que es va construir sobre un pujolet, al peu de sa Talaia, des d’on es domina la vista cap a migjorn, a es Cubells, i cap a llevant, cap a Sant Jordi. La situació, entorn d’una creu de camins, era prou privilegiada que va ser triada aquesta rodalia per construir-se, posteriorment a la torre, l’església de Sant Josep a inicis del segle XVIII. De fet, mentre no va estar construïda la casa parroquial, la casa a. la qual pertanyia la torre va ser l’allotjament provisional del rector de Sant Josep i és possible que s’hi celebrés missa.

Antigament era més alta, ja que es va eliminar fa temps el segon nivell. Aquest és un fet més habitual del que sembla, ja que la torre de can Guimó, o la des Pou d’en Nadal, també es troben retallades. El seu aparell, d’espiga, descansa sobre un sòcol atalussat de paredat comú. És una torre que, en fi, es troba dins el grup més habitual de l’illa, el de les torres cilíndriques, que encara conserva l’habitual cúpula apuntada construïda per aproximació de filades.

BIC de la bateria militar de sa Caleta i ampliació de la zona arqueològica

Nou Diari: El Consell d’Eivissa inicia els tràmits per declarar BIC la bateria militar de Sa Caleta i ampliar la zona arqueològica:

La CIOTUPHA -Comisió Insular per l’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric-, a la reunió del Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa celebrat aquest dijous, ha decidit incoar l’expedient administratiu per a declarar com a Bé d’Interès Cultural la bateria militar de sa Caleta amb la tipologia de lloc històric, així com la modificació de la zona arqueològica BIC (…)

Retaule de l’església de la Mare de Déu de Jesús

Coordenades geogràfiques: 38.931082 1.449686
UTM: 365621.9 4310271.2
Situació: església de la Mare de Déu de Jesús, Jesús, TM Santa Eulària des Riu

Declarat com a Bé moble d’Interès Cultural mitjançant l’acord de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic de 15 de febrer de 2010 (BOIB núm. 50, de 30/03/10).

MEMÒRIA HISTÒRICA

La primera noticia que es té del temple dedicat a la Mare de Déu de Jesús data de 1466. Al final del segle XV i principi del XVI ja hi ha constància de la presència de frares franciscans, la qual cosa explica la particular advocació mariana i el seu retaule, objecte d’aquesta declaració. El 1555 s’esmenta la presència d’un orgue, que necessitava reparació, fet que demostra un culte continuat i solemne al lloc.

L’11 de desembre de 1580 s’entregà públicament i oficialment l’església al pare dominic fra Miquel Vilaplana, perquè hi erigís un convent amb dotze religiosos.

L’església funcionà com a vicaria o ajuda de la parroquial de Santa Maria d’Eivissa fins a l’arribada del primer bisbe, Manuel Abad y Lasierra, qui, en redactar el pla d’organització territorial de la nova diòcesi, l’elevà a la categoria de parròquia el 1785.

El temple consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, molt irregular, sostinguda per arcs faixons apuntats que la divideixen en quatre trams. El cap o presbiteri, més alt i cobert amb volta de creueria, és afegit de mitjan segle XVI. A les pilastres s’obren als murs sis capelles laterals, cobertes amb volta d’aresta. Annexes a migjorn, hi ha les cases del rector i del vicari.

El que contemplam avui és fruit de grans modificacions interiors i exteriors: afegit de capelles laterals a la nau única els segles XVII i XVIII; reforma de 1818, quan s’enderrocà, per manament del bisbe, la torre contigua a l’església o l’elevació sobre la volta del presbiteri, i importants arranjaments de l’any 1862, promoguts pel govern eclesiàstic de la diòcesi. Els porxos són afegits de final del segle XIX o principi del XX.

El retaule

El retaule de la Mare de Déu de Jesús és una obra de primer ordre dins del patrimoni historicoartístic d’Eivissa. El seu estil i l’ornamentació es relacionen amb la producció valenciana dels Osona. Mostra una fluctuació entre la pervivència dels conceptes plàstics goticistes i els nous reinaxentistes, això indica que es correspon amb un període de transició, datable a final del segle XV – principi del XVI. De fet, el peculiar codi pictòric dels Osona se situa a cavall entre la moda flamenca i les primeres novetats del Renaixement italià.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

El conjunt del retaule té 7,50 m d’alçada i 5,10 d’amplada.
Estructuralment està constituït per un banc o una predel·la dividida en set cases; un per un cos d’altres set com a resultat del seu compartimentat vertical en tres carreres, i horitzontalment en dos ordres, que en el carrer central culminen en àtic. Finalment, la polsera, en voladís, mostra onze espais rectangulars emmarcats amb detalls decoratius en baix relleu. Tot el conjunt dóna un total de vint-i-cinc taules.

Les set taules de la predel·la o del banc són, en la seua pràctica totalitat, de 84 x 55 cm i representen, d’esquerra a dreta, l’Anunciació, la Nativitat de Jesús, l’Adoració dels Reis, la Resurrecció de Crist (de mida un poc més gran), l’Ascensió del Senyor, Pentecosta i Dormició de Maria. El carrer central presenta, en el primer ordre, l’escena principal sobre una taula de 3,35 x 1,55 m, amb la representació de la Mare de Déu entronitzada. En el segon ordre, Sant Francesc d’Assís rebent els estigmes i a l’àtic la missa de Sant Gregori Papa (aquestes dues taules d’1,80 x 1,55 m). Cadascun dels carrers laterals està conformat per dues taules de 2,05 x 1,20 m. El de l’esquerra, de baix a dalt, mostra les representacions de Sant Pere Apòstol i de Sant Joan Baptista. El carrer dret, igualment de baix a dalt, les de sant Marc Evangelista i d’un sant franciscà. La polsera, d’esquerra a dreta i de baix a dalt, conté les imatges de sant Sebastià, sant Onofre, sant Lluís de Tolosa, sant Vicent Ferrer, sant Joan Evangelista, una representació de Crist en Majestat a la taula superior molt malmesa, un sant amb hàbit dominicà, santa Caterina d’Alexandria, sant Nicolau de Bari, sant Bernat i sant Roc.
Finalment, sembla que la brillantor cromàtica, els delicats tons lluminosos i les veladures s’han aconseguit amb uns pigments minerals acuradament mòlts, diluïts i aglutinats amb l’oli, encara que també pot intuir-se fons al tremp. L’or és present a tota l’obra de manera abundant.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

El seu estat de conservació actual és prou dolent, encara que no fa molts anys que es va restaurar. És per això que es planteja una restauració dins l’any 2009.

Sembla que les condicions ambientals que hi ha a l’interior de l’església de Jesús han contribuït molt al ràpid deteriorament del retaule després de la darrera restauració.

El mes de gener d’aquest any s’ha començat un estudi que durarà 6 mesos per tal de determinar les condicions ambientals en què es troba el retaule i poder conèixer així l’origen de les patologies que presenta. Així mateix, quan es porti a terme una nova restauració, s’han de tenir en compte les condicions ambientals que ha de tenir l’entorn del retaule per assegurar el seu manteniment en bon estat després de la restauració.

BIBLIOGRAFIA

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, vol. VII.
Set segles fa. Catàleg de béns mobles d’interès historicoartístic de l’Església d’Eivissa i Formentera

Sa Caleta – Lloc d’Interès Etnològic

Declaració: BOIB núm 140 – 25/09/2010
Codi BIC Balears: 7048-2-56-0-3014
Vénda des Racó des Jondal
Terme municipal de Sant Josep de sa Talaia

sa Caleta

Situació: a la costa sud/sud-oest de l’illa d’Eivissa, entre la punta i el puig des Jondal i la platja des Codolar, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.
Coordenades UTM al centre de la vora de la cala: Y 4303722.92 X 355634.55

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic, en sessió celebrada el dia 3 de març de 2009, va adoptar, entre d’altres, l’acord de declaració com a Bé d’Interès Cultural, amb la tipologia de lloc d’interès etnològic, de sa Caleta (BOIB núm. 69, de 12 de maig de 2009). La tipologia d’aquesta classe de BIC està definida textualment a la Llei 12/1998 com a ‘lloc o paratge natural amb construccions o instal·lacions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble de les illes Balears que mereixen ser preservats pel seu valor etnològic’.

Caramelles de Nadal

Declarades Bé d’Interès Cultural (BIC) mitjançant acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera de data 28 de novembre de 2005, publicat al BOIB núm. 46 de data 01.04.06:

Les caramelles són segurament l’expressió més antiga del cançoner pitiús. Aquest cançoner presenta dues maneres diferenciades de cantar: el glosat i el redoblat (d’aquesta última manera formen part les caramelles). Per l’antiguitat i altres trets que les caracteritzen són perfectament considerables com un bé patrimonial cultural de caràcter immaterial. (…) ses Caramelles són una expressió cultural que possiblement es remunta a més de cinc segles d’antiguitat, ja que de la interpretació dels gotxos a la mare de Déu ja se’n troba una transcripció en el Llibre Vermell de Montserrat, sota el títol de Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar cathallan a ball redó, manuscrit datat el segle XIV. (…) les Caramelles de Nadal més que una festa tradicional, com ara podria ser sa berenada popular del dia 8 d’agost, s’ha de considerar una manifestació cultural de gran importància històrica i artística, tant pel que fa les seues arrels, la seua antiguitat, la seua escassa evolució, més deguda a la seua transmissió oral, que no als canvis provocats pel pas dels anys, i a la seua peculiaritat musical, arcaiques tant pel que fa a la música com pel cantar redoblat.

El Consell vol comprar sa Caleta

Notícia del Diario de Ibiza 24.01.2009:

El Consell ha iniciado conversaciones con los seis propietarios de los terrenos colindantes al antiguo poblado fenicio de sa Caleta para cerrar su compra. La consellera de Política Patrimonial, Marga Torres, desveló ayer que ya se ha encargado un peritaje del valor de esta zona, que ocupa una superficie de 23.000 metros cuadrados y donde también existen restos arqueológicos. Las antiguas casetas militares y la batería de costas en ruinas también forman parte de este espacio. La idea del Consell es la de recuperar todos estos elementos y aprovecharlos para abrir un centro de interpretación.

Muralles de Dalt Vila

IMG_5443___1280

IMG_5466___1280

Situació: parròquies de Sant Pere i Sant Salvador de la Marina, terme municipal d’Eivissa
Goole Maps

Béns d’interès cultural i béns catalogats de les illes Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2007):

Les muralles d’Eivissa són una de les mostres més importants que es conserven a la Mediterrània del sistema de fortificació amb baluards en ple apogeu a la segona meitat del segle XVI. La seua transcendència, sobre la qual s’ha parlat molt, es realça més si es té en compte que altres sistemes defensius urbans similars al d’Eivissa varen ser sistemàticament enderrocats als segles XIX i XX com a mesura d’higiene i modernització de les ciutats. (…)

La declaració de Bé d’interès cultural (BIC) com a monument feta l’any 1942 inclou el campanar de la catedral.

IMG_5423_bn 1280