Coordenades geogràfiques: 38.931082 1.449686
UTM: 365621.9 4310271.2
Situació: església de la Mare de Déu de Jesús, Jesús, TM Santa Eulària des Riu
Declarat com a Bé moble d’Interès Cultural mitjançant l’acord de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic de 15 de febrer de 2010 (BOIB núm. 50, de 30/03/10).
MEMÒRIA HISTÒRICA
La primera noticia que es té del temple dedicat a la Mare de Déu de Jesús data de 1466. Al final del segle XV i principi del XVI ja hi ha constància de la presència de frares franciscans, la qual cosa explica la particular advocació mariana i el seu retaule, objecte d’aquesta declaració. El 1555 s’esmenta la presència d’un orgue, que necessitava reparació, fet que demostra un culte continuat i solemne al lloc.
L’11 de desembre de 1580 s’entregà públicament i oficialment l’església al pare dominic fra Miquel Vilaplana, perquè hi erigís un convent amb dotze religiosos.
L’església funcionà com a vicaria o ajuda de la parroquial de Santa Maria d’Eivissa fins a l’arribada del primer bisbe, Manuel Abad y Lasierra, qui, en redactar el pla d’organització territorial de la nova diòcesi, l’elevà a la categoria de parròquia el 1785.
El temple consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, molt irregular, sostinguda per arcs faixons apuntats que la divideixen en quatre trams. El cap o presbiteri, més alt i cobert amb volta de creueria, és afegit de mitjan segle XVI. A les pilastres s’obren als murs sis capelles laterals, cobertes amb volta d’aresta. Annexes a migjorn, hi ha les cases del rector i del vicari.
El que contemplam avui és fruit de grans modificacions interiors i exteriors: afegit de capelles laterals a la nau única els segles XVII i XVIII; reforma de 1818, quan s’enderrocà, per manament del bisbe, la torre contigua a l’església o l’elevació sobre la volta del presbiteri, i importants arranjaments de l’any 1862, promoguts pel govern eclesiàstic de la diòcesi. Els porxos són afegits de final del segle XIX o principi del XX.
El retaule
El retaule de la Mare de Déu de Jesús és una obra de primer ordre dins del patrimoni historicoartístic d’Eivissa. El seu estil i l’ornamentació es relacionen amb la producció valenciana dels Osona. Mostra una fluctuació entre la pervivència dels conceptes plàstics goticistes i els nous reinaxentistes, això indica que es correspon amb un període de transició, datable a final del segle XV – principi del XVI. De fet, el peculiar codi pictòric dels Osona se situa a cavall entre la moda flamenca i les primeres novetats del Renaixement italià.
DESCRIPCIÓ DEL BÉ
El conjunt del retaule té 7,50 m d’alçada i 5,10 d’amplada.
Estructuralment està constituït per un banc o una predel·la dividida en set cases; un per un cos d’altres set com a resultat del seu compartimentat vertical en tres carreres, i horitzontalment en dos ordres, que en el carrer central culminen en àtic. Finalment, la polsera, en voladís, mostra onze espais rectangulars emmarcats amb detalls decoratius en baix relleu. Tot el conjunt dóna un total de vint-i-cinc taules.
Les set taules de la predel·la o del banc són, en la seua pràctica totalitat, de 84 x 55 cm i representen, d’esquerra a dreta, l’Anunciació, la Nativitat de Jesús, l’Adoració dels Reis, la Resurrecció de Crist (de mida un poc més gran), l’Ascensió del Senyor, Pentecosta i Dormició de Maria. El carrer central presenta, en el primer ordre, l’escena principal sobre una taula de 3,35 x 1,55 m, amb la representació de la Mare de Déu entronitzada. En el segon ordre, Sant Francesc d’Assís rebent els estigmes i a l’àtic la missa de Sant Gregori Papa (aquestes dues taules d’1,80 x 1,55 m). Cadascun dels carrers laterals està conformat per dues taules de 2,05 x 1,20 m. El de l’esquerra, de baix a dalt, mostra les representacions de Sant Pere Apòstol i de Sant Joan Baptista. El carrer dret, igualment de baix a dalt, les de sant Marc Evangelista i d’un sant franciscà. La polsera, d’esquerra a dreta i de baix a dalt, conté les imatges de sant Sebastià, sant Onofre, sant Lluís de Tolosa, sant Vicent Ferrer, sant Joan Evangelista, una representació de Crist en Majestat a la taula superior molt malmesa, un sant amb hàbit dominicà, santa Caterina d’Alexandria, sant Nicolau de Bari, sant Bernat i sant Roc.
Finalment, sembla que la brillantor cromàtica, els delicats tons lluminosos i les veladures s’han aconseguit amb uns pigments minerals acuradament mòlts, diluïts i aglutinats amb l’oli, encara que també pot intuir-se fons al tremp. L’or és present a tota l’obra de manera abundant.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
El seu estat de conservació actual és prou dolent, encara que no fa molts anys que es va restaurar. És per això que es planteja una restauració dins l’any 2009.
Sembla que les condicions ambientals que hi ha a l’interior de l’església de Jesús han contribuït molt al ràpid deteriorament del retaule després de la darrera restauració.
El mes de gener d’aquest any s’ha començat un estudi que durarà 6 mesos per tal de determinar les condicions ambientals en què es troba el retaule i poder conèixer així l’origen de les patologies que presenta. Així mateix, quan es porti a terme una nova restauració, s’han de tenir en compte les condicions ambientals que ha de tenir l’entorn del retaule per assegurar el seu manteniment en bon estat després de la restauració.
BIBLIOGRAFIA
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, vol. VII.
Set segles fa. Catàleg de béns mobles d’interès historicoartístic de l’Església d’Eivissa i Formentera
Patrimoni d'Eivissa 