Jaciment de sa Caleta

Nom del bé: Establiment fenici de sa Caleta
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: es Racó des Jondal
Data de declaració: 25/03/1993 (BOIB 46 de 15-04-93)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-55-002210
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-55-0000247

El jaciment fenici de sa Caleta es troba en una petita península que queda entre la platja des Codolar i el puig des Jondal, a la costa sud de l’illa. Per la banda de llevant, la desembocadura d’un torrent defineix un petit port o embarcador que està relativament protegit dels vents del nord i l’oest. Aquest embarcador, que els fenicis ja utilitzaven, és encara en ús.

Sa Caleta és un establiment de caràcter urbà i la seua gran envergadura no en desdiu en absolut altres de similars del sud de la península Ibèrica. L’origen de l’establiment es remunta a la darreria del segle VIII aC, encara que és possible que en un principi sa Caleta fos una mena de base provisional i estacionària, tant per a prospeccions econòmiques i geogràfiques a les mateixes Pitiüses (Eivissa i Formentera), com per als intercanvis que des del sud de la península Ibèrica es realitzaven amb les costes de l’est i el nord-est peninsular i fins i tot amb la Mediterrània central.

Entorn del 600 aC l’assentament va ser completament abandonat. Segons el registre arqueològic, l’abandonament va ser portat a terme d’una forma planificada i pacífica i, en concordança amb les dades arqueològiques, una possibilitat seria que el nombrós contingent humà de sa Caleta es traslladàs a la badia d’Eivissa i que arran d’això sorgís la ciutat que ha perdurat fins a l’actualitat. La urbanística de sa Caleta, en conjunt, obeeix a un sistema basat en la juxtaposició d’estances, desordenades quant a l’orientació entre si i amb els punts cardinals. Entre les diferents unitats quedaven espais de pas, a mena de carrerons, i també espais o placetes no massa grans, que podien qualificar-se de comunals. També hi trobam dos forns de planta circular, de devers 2 m de diàmetre, que se situaven als llocs comunals. Majoritàriament, les estances tenien llars de caràcter domèstic i, a més, d’altres punts on s’improvisaven focs per a la fosa de galena argentífera. El tractament d’aquest mineral era quelcom generalitzat entre els ocupants de l’establiment de sa Caleta, mentre que altres indústries metal·lúrgiques eren objecte d’una major especialització, com és el cas del ferro i el bronze. D’altra banda, hi ha indicis que els fenicis de sa Caleta al mateix temps realitzaven activitats ramaderes i agrícoles, així com de pesca, juntament amb la recollida de mariscos i crustacis. Un altre factor econòmic molt important va ser l’explotació de la sal. El jaciment fenici de sa Caleta va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1999 i l’any 2010 va ser adquirit pel Consell d’Eivissa.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s