can Correu

can Correu
CV010
UTM 31N ETRS89 X:370377 Y:4319874
Vénda de Balàfia de Baix
Municipi: Sant Joan de Labritja

can Mossènyer

can Mossènyer
Codi CV004
UTM WGS84 31NX:368426 Y:4315926
Vénda: es Novells i es Trull d’en Vic
Municipi: Santa Eulària des Riu

Presentació de llibre – Païsses, un món per a no oblidar

Païsses, un món per a no oblidar és un interessant catàleg de païsses i altres elements etnològics del municipi de Sant Josep, amb el valor afegit d’estar la majoria vinculats a històries personals i peculiars d’algun dels seus propietaris a través de la història, que l’autor amb l’agilitat narrativa que el caracteritza ens fa arribar captant tota la nostra atenció. La païssa ja no és només una construcció rural amb unes determinades característiques estructurals sinó que també és el receptor de la vida de diferents generacions d’eivissencs que hi han viscut. I aquest és per ventura un dels grans valors del llibre, haver sabut vincular l’element inert de la païssa amb tota la vida que s’hi ha desenvolupat a l’entorn.

Presentació: divendres 12 de desembre, 20:30h.
Ajuntamient de Sant Josep de sa Talaia

“La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears”

Entre el 1923 i el 1936 un grup de científics i humanistes, sota l’impuls del mecenes Rafel Patxot i del Centre Escursionista de Catalunya, van recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears per documentar la vida a pagès. Eren l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’investigació que va ser frustrat per la guerra i pel franquisme. Ara una part de la recerca feta, sobretot fotogràfica, i la història del projecte es mostra en el llibre ‘La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears. Estudi de la Masia Catalana’ (La Magrana).

sa Torre Blanca de Dalt

Coordenades geogràfiques: 38.881778 1.387953
UTM: 360174.0 4304892.4
Venda de cas Costes, parròquia de Sant Jordi de ses Salines i terme municipal de Sant Josep de sa Talaia

Declarada com a Bé Catalogat (BC) mitjançant l’acord de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic en sessió celebrada el dia 15 de febrer de 2010 (BOIB núm. 50, de 30 de març de 2010).

DESCRIPCIÓ FÍSICA DELS BÉNS

La casa

A principi del segle XIX la casa de sa Torre Blanca de Dalt patí una profunda transformació, de manera que sols serà possible una descriptiva de les fases precedents —que com es diu a la part històrica, existeixen amb una data d’origen situable com a mínim a la baixa Edat Mitjana, concretament, al segle XV— el dia que es porti a terme un veritable estudi arqueològic global de les construccions. Per això, ara només resulta objectiu parlar de l’estadi evolutiu més recent.

En la seva versió final, la casa és un edifici amb una planta molt allargada, amb un eix principal que matemàticament s’orienta en direcció est-oest. En conseqüència, i com és habitual a les cases pageses eivissenques, té la façana principal mirant cap a migjorn. Crida l’atenció aquesta juxtaposició alineada de cossos, que amb tota evidència no foren construïts a la vegada, sinó en fases successives, com bé reflecteixen els arrambaments estructurals i la diferència d’alçàries totals dels diferents volums. En la seua fase més evolucionada, a la casa principal s’ajuntaven altres dependències que esdevenien l’habitatge dels majorals. Amb tot, s’observa una probable evolució dels edificis recents, que es podria descriure de la manera següent.

El molí hidràulic

Aquest molí fou bastit a una instal·lació preexistent amb sénia, perforant un nou pou i conservant la màquina elevadora antiga, que encara seguiria funcionant durant molt de temps. Se’n conserva la torre, construïda en maçoneria comuna de pedra morta, amb cadenes de cantó de carreus de marès.

La solució de remat és semblant a la d’altres molins antics, és a dir, mitjançant un ampit baix de mitjans de marès i amb pilastres de cantó de remat piramidal, existint també una petita cornisa motllurada que separa l’ampit del cos principal de la torre.

El molí, actualment, manca de tot enginy aeri i, en especial, de veles i cua. En canvi, conserva íntegrament la torre.

La sénia i el safareig

Es tracta d’una sénia del tipus que es pot considerar clàssic a l’illa d’Eivissa, és a dir, composta por mota, pou i safareig. Aquests dos elements constitueixen el nucli antic dels sistemes d’extracció d’aigua. El safareig està a la banda de ponent, mentre que la mota s’hi arramba, de manera alineada, per la seua banda nord-est.

Cal senyalar que la sénia i safareig i el molí composen una alineació l’eix principal del la qual es projecta NE-SE. El safareig, en planta, és un rectangle atenuat, però de mesures considerables.

Tots els elements mecànics de la sénia, en especial els de fusta es troben desapareguts. De fet aquest enginy elevador d’aigua perdé la seva funció de manera completa en haver estat substituït pel molí, a final del segle XIX o el començament del segle XX.

En realitat, a la mota encara es conserven tant la canal original de la sénia, com la que connectà posteriorment la bomba del molí amb el safareig, que hi passa també per sobre, pel seu costat de tramuntana.

De tota manera, les estructures construïdes d’obra (totes ells de pedra amb morter de terra i calç), així com el pou original es conserven complets.

La torre

Se suposa que era una torre de planta circular la qual, segons J. J. Serra (cf. infra 3.), desaparegué definitivament a començament del segle XX, arran de transformacions arquitectòniques del casament. És possible, però, que en resti físicament la part de fonamentació.

DADES HISTÒRIQUES

És possible, o almenys així ho afirma l’historiador Joan Marí Cardona (1974: 4), que la coneguda com sa Torre Blanca fos propietat de vídua de Bernat Camporells, segons ho reflecteix un capbreu datat el 1433, on es registren les terres i cases del quartó de ses Salines sota jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona. Posteriorment, segons consta als Llibres d’Entreveniments, el 1533 era coneguda com sa Torre Blanca d’en Francolí (Marí 1981: 24).

Aquesta torre, que, pel que sembla, era circular, va ser demolida a principi del segle XX, (Serra 2000: 142) per mor de reformes importants fetes a la casa. En realitat, en aquest moment és quan comença una nova fase arquitectònica que anul·la de manera completa les anteriors.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Ja ha estat dit a la part descriptiva que ni la sénia, ni el molí conserven els enginys, principalment, de fusta, originals. Ha estat dit també que l’ús d’una part del casament ha estat canviat, amb una sèrie de modificacions i adossaments de cossos moderns. Tot i això, es tracta bàsicament de fets reversibles que no disminueixen sinó parcialment el valor dels elements patrimonials.

D’altra banda, cal advertir sobre la degradació de l’entorn immediat on es troben els elements de sa Torre Blanca de Dalt.
En efecte, aquestes construccions estan avui envoltades de zones de tallers, magatzems i altres activitats de caire industrial, les quals, en realitat, diuen molt poc en relació amb el context de regadiu original on s’implantaven.

JUSTIFICACIÓ, FIGURA I ABAST DE LA DECLARACIÓ

Es proposa la figura de Bé Catalogat. És cert què hom hauria pogut plantejar-se la de Bé d’Interès Cultural si tots els elements descrits o esmentats abans s’haguessin conservat de manera íntegra.

Hauria merescut aquest reconeixement un conjunt rural amb començament (conegut per forts històriques al segle XV) a la baixa Edat Mitjana, compost per torre de defensa, amb una àmplia evolució arquitectònica presumible, amb sénia, safareig, molí hidràulic de tipus antic etc. La realitat, però, és que la reforma del casament va fer tabula rasa de les construccions històriques esmentades que com a molt restaren des de llavors a nivell de fonaments, exactament igual que la torre. Tot i això la catalogació del grup constructiu en el seu estadi tradicional final està també prou motivada en l’interès d’aquests elements i en la seva agrupació.

Per això, l’abast de la declaració és tot l’eix longitudinal que composa el casament i, al seu costat, per la banda de tramuntana l’alineació d’elements hidràulics (safareig, sénia i molí).

BIBLIOGRAFIA
MARÍ, J. (1974): “Les nostres torres de defensa”, Eivissa, 3a èp., 6. Eivissa.
MARÍ, J. (1981): Els llibres d’Entreveniments, Illes Pitiüses II, Eivissa.
SERRA, J. J. (2000): Fortificacions rurals a l’illa d’Eivissa. Les torres de refugi predials. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa.

Casa pagesa i torre de can Fita

Coordenades:
Geogràfiques: 38.908678 1.404862
UTM: 361693.0122499232 4307851.956258896 31S

Situació: vénda de l’Horta, Sant Jordi de ses Salines, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia

Inclosa a l’Inventari de cases pageses del Consell d’Eivissa, a la fitxa núm. 461.

SERRA RODRÍGUEZ, Joan Josep: “Fortificacions rurals de l’illa d’Eivissa. Les torres de refugi predials”. Eivissa: Editorial Mediterrània, 2000. pàg. 124-132: casa pagesa amb torre predial quadrangular de defensa, trull i molí de sang, de cronologia aproximada dels segles XVIII-XIX, probablement inclou elements constructius anteriors que han quedat integrats al conjunt.

can Lluc de sa Flota

Situació: a prop del Canal de sa Font des Murtar, vénda de sa Flota, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.
38º 54′ 25.75” N 1º 17′ 44.91” E

Casa pagesa abandonada i amb l’estructura molt malmesa.

Fotografies de cases pageses per Raimon Torres

Homenaje a la casa payesa (Diario de Ibiza):

“La arquitectura tradicional de las Pitiusas centra la exposición fotográfica que el arquitecto Raimon Torres presenta en las dependencias de la sede del Colegio Oficial de Arquitectos de Balears en Dalt Vila. Ochenta imágenes tomadas entre 1968 y 1975”

Raimon Torres presenta en Can Llaneres instantáneas que tomó entre 1968 y 1975 (Última Hora):

“La sede ibicenca del Col·legi d’Arquitectes de Balears (Can Llaneres, Dalt Vila) inaugurará a las 20,30 horas de hoy viernes una exposición de fotografías de Raimon Torres tomadas entre 1968 y 1975. «Son unas 80, aproximadamente, de la época en que yo estaba en Eivissa. Imágenes de arquitectura sobre el espacio rural de la isla, que es un poco la publicación que hizo el Colegio en el 82. Fotos de casa payesas, básicamente, más algunas de Vila vista desde la Catedral y alguna cosa de Formentera»”

Can Trull

Situació:
UTM (ETRS89 31N)
X:357489 Y:4323018
Vénda de Sant Gelabert
Terme municipal de Sant Antoni de Portmany

Casa pagesa inclosa a l’Inventari de cases pageses del Consell Insular a la fitxa número 320. Localitzada sobre un puig, aquesta casa forma part d’una agrupació antiga de tres cases. Conserva un trets peculiars que fan d’ella un casament especial. La casa està en part derruïda, de manera que mostra amb claredat el sistema constructiu de murs de maçoneria comú amb terrats fets d’argila sobre tegell; el terra que es pot veure estava empedrat amb lloses de pedra viva. La façana principal està precedida per un pati al que s’accedeix a través d’un corredor cobert amb sostre de tegell.

Es tracta d’un edifici important, en molt mal estat, i d’una configuració curiosíssima, on les estances es disposen en tirallonga de sud a nord i després girant a ponent, i rere aquestes hi ha un pati. La primera peça és el porxo al qual s’accedeix a llevant a través d’una obertura en arc de mig punt i es molt
allargassat, i aboca a una altra porta en arc de mig punt que s’obre a pati de ponent, que fa paret amb Cas Damians, segueixen altres peces que compten amb planta pis, i ja a nord la casa gira com volent-se unir als veïns sense aconseguir-ho. Hi ha un annex a l’altra banda del camí d’accés.

can Toni Petit

UTM (ETRS89 31N):
X:374247 Y:4325761
Vénda de s’Almàguena
Terme municipal de Sant Joan de Labritja.

Inclosa a l’Inventari de cases pageses del Consell Insular, a la fitxa núm. 490:

Casament relativament gran que consta de porxo, cuina a ponent, dues cases de darrera, una casa de baix i una casa de dalt a llevant. Davant el casament trobam un pati empedrat al que donen alguns dels nombrosos corrals. Encara es conserven moltes canals de fusta. El camí que mena a les següents cases passa per damunt l’era que es situa a la part de darrera del casament.