Pou de ca n’Escandell

Situació: Carrer d’Albarca, al costat de l’Estadi Municipal, can Misses
UTM: 4308 560-362 540

Fixa 192 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses:

Dues parets, arrebossades i rematades d’esquena d’ase, tanquen a banda i banda la seva petita plaça, oberta al camí. El tret formal més característic d’aquest pou és la forma troncocònica de la capella, rematada per una cúpula semiesfèrica. A l’interior conserva el robust travesser o brancal de fusta, que servia de suport a la politja avui desapareguda. Com a les altre capelles tancades, a la part de darrere hi ha un finestró per a il·luminació i oreig de l’interior. A un costat té una granj pica d’obra amb planta llargaruda.

Apareix documentat per primera volta l’any 1738: BALLESTER DE ZAFRA, J.: “Plano de la plaza de Iviza y sus contornos”, Arxiu Històric de la Ciutat d’Eivissa, XIX. 1-38.

sa Joveria

Situació: Av. de la Pau s/n, can Misses (Eivissa)
UTM (ETRS89 31N):
X:363422 Y:4308536

Catàleg de Patrimoni Històric (Ajuntament d’Eivissa, jul. 2004):

El casament s’organitza al voltant d’un porxo, cobert per un forjat de bigues escairades de pi, amb entrebigat de tegell tallat amb aixa i reforçat per un sistema de jàsseres i travesses. Aquesta estança principal s’obre a l’exterior a través d’una gran porta en arc escarser.
Al mur d’enfront de la porta hi ha dues portes que donen pas a sengles cambres. La de l’esquerra és la cuina, il·luminada per un petit i alt finestró, que conserva el seu vell sostre fumat de bigues de fusta, el parafum, la boca del forn -adossat exteriorment al mur posterior- i el cossi de fer la bugada situat en un racó. És gairebé segur que aquesta cuina, junt amb la cambra contigua corresponguin a l’espai de la cuina primitiva, posteriorment partida en dues estances.
A la dreta del porxo trobam una peça rectangular de gran longitud, actualment coberta amb teulada a un aigua de construcció recent, si bé des de l’exterior hom pot apreciar fàcilment l’afegit d’aquesta coberta moderna sobre el terrat original. Per les seues grans dimensions i la premsa que s’hi conserva en un racó, es tracta sens dubte de la casa d’un antic trull o d’un celler (casa des vi).
A l’altre costat hi ha un cos de dos nivells. Al superior, accessible des del porxo mitjançant una escala d’un sol tram recte es situen dues cambres separades per un envà. Malgrat els nombrosos afegits que s’hi han fet modernament, ens trobam davant d’un edifici excepcional.

sa Joveria (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera):

Es tracta d’una casa de gran antiguitat, que ja apareix documentada de manera indirecta en un capbreu de 1396, on es recullen els drets i propietats senyorials de l’arquebisbe de Tarragona a Eivissa. Així mateix, figura als Llibres d’Entreveniments a partir de 1528. Malgrat que l’ús de restaurant de què és objecte des de fa alguns decennis ha donat lloc a diferents afegits i algunes modificacions puntuals, l’estructura original de l’edifici roman gairebé intacta. Presenta els trets arquitectònics i la disposició habitual de les cases rurals eivissenques.

img_5146-700 sa Joveria

sa Joveria