Pou d’en Jordi

UTM (ETRS89 31N):
X:361138 Y:4324375
Vénda de cas Turs
Terme municipal de Sant Antoni de Portmany

Pou documentat també amb els noms de Pou Gran de Balansat (1564), Pou Gran de Gomar (1650), Pou Gran des Rubió (1729).

“Es recorda que antigament era descobert, com sembla que eren originalment tots els pous. L’aspecte actual de la capella que el cobreix, de forma sensiblement cònica i de factura molt tosca, és fruit d’una reconstrucció molt recent, ja que la que hi havia anteriorment va ser danyada durant les obres de millora del camí que hi passa per devora. Aquest brocal cobert, presenta obertura central en arc, dotada d’ampit baix amb remat de fusta. Està construït en maçoneria comuna, amb les juntes fetes.
El clot, que és de secció quadrada, apareix paredat de maçoneria aparellada per filades fins molt a prop del fons”

Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa 65.

Can Curt

UTM (ETRS89 31N):
X:357567 Y:4323320

Situació: vénda de Sant Gelabert, terme municipal de Sant Antoni de Portmany

Aquesta casa pagesa amb sequer, actualment en estat d’abandonament, apareix a la fitxa 138 de l’Inventari de cases pageses (Consell Insular d’Eivissa i Fomentera, 1996):

Aquesta casa presenta una estructura amb casa de dalt a la banda de llevant però sobre una de les estances posteriors de l’edifici, el sequer es recolça en aquesta i la cuina, situada a ponent crea un angle ocupat pel porxo que sembla posterior a la resta del conjunt. La façana principal obre la porta del porxo, flanquejada per dos finestrons alts i un altre que pertany a la cuina. Els corrals se disposen a la banda de ponent. (…) el porxo és adossat a la cuina i a les cases de darrere, per això el porxet restà en aquest lloc relativament poc freqüent. (…) Documentada per primera vegada l’any 1785 (MARÍ CARDONA, J. 1984, p. 1984).

Pou de cas Mut

UTM (ETRS89 31N):
X:361946 Y:4308021
Vénda d’Eivissa
Terme municipal d’Eivissa

“El pou presenta una disposició semblant a altres que trobam arreu de l’illa, amb el clot protegit per una capella de forma cilíndrica i coberta gairebé plana, practicable a través d’una finestra tancada per un portelló de fusta. En un costat té una petita pica de pedra viva picada d’acurada factura, de faiçó no gaire antiga (…) De difícil datació, apareix als padrons parroquials de Sant Cristòfol extramurs al segle XIX”

Serra Rodríguez, J.J. (2005): Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses. Inventari de pous i fonts d’Eivissa. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa. Fitxa 194.

Recentment, a banda d’un mur de blocs, s’hi ha posat a poc més d’un metre un indicador de parada d’autobús.

Pou d’en Basques

UTM (ETRS89 31N):
X:362052 Y:4307532
Vénda d’Eivissa
Terme municipal d’Eivissa

Situació: al Camí del Pou d’en Basques tocant al segon cinturó, terme municipal d’Eivissa. Es tracta d’un antic pou públic. Declarat Bé catalogat i Inclòs a l’Inventari de patrimoni hidràulic de les Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2006) a la fitxa 193:

Obviant les aportacions de factura recent (coberta lleugera d’uralita i porta de fusta, destinades a controlar l’ús del pou i millorar.ne la seguretat), correspon a l’habitual tipus de brocal alt i descobert, que trobam arreu d’Eivissa i, menys habitualment, de Formentera. De moment, s’ha salvat de manera gairebé miraculosa de les modificacions que l’entorn, de marcat caràcter suburbial, ha experimenttat les darreres dècades, si bé com en altres casos la seua ubicació, just a la vora del vial, tant del carrer en què s’ubica com del segon cinturó de ronda el fan especialment vulnerable.

Figura al plànol d’Eivissa del capità d’enginyers José García Martínez (1765).

Pou de ca n’Escandell

Situació: Carrer d’Albarca, al costat de l’Estadi Municipal, can Misses
UTM: 4308 560-362 540

Fixa 192 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses:

Dues parets, arrebossades i rematades d’esquena d’ase, tanquen a banda i banda la seva petita plaça, oberta al camí. El tret formal més característic d’aquest pou és la forma troncocònica de la capella, rematada per una cúpula semiesfèrica. A l’interior conserva el robust travesser o brancal de fusta, que servia de suport a la politja avui desapareguda. Com a les altre capelles tancades, a la part de darrere hi ha un finestró per a il·luminació i oreig de l’interior. A un costat té una granj pica d’obra amb planta llargaruda.

Apareix documentat per primera volta l’any 1738: BALLESTER DE ZAFRA, J.: “Plano de la plaza de Iviza y sus contornos”, Arxiu Històric de la Ciutat d’Eivissa, XIX. 1-38.

sa Joveria

Situació: Av. de la Pau s/n, can Misses (Eivissa)
UTM (ETRS89 31N):
X:363422 Y:4308536

Catàleg de Patrimoni Històric (Ajuntament d’Eivissa, jul. 2004):

El casament s’organitza al voltant d’un porxo, cobert per un forjat de bigues escairades de pi, amb entrebigat de tegell tallat amb aixa i reforçat per un sistema de jàsseres i travesses. Aquesta estança principal s’obre a l’exterior a través d’una gran porta en arc escarser.
Al mur d’enfront de la porta hi ha dues portes que donen pas a sengles cambres. La de l’esquerra és la cuina, il·luminada per un petit i alt finestró, que conserva el seu vell sostre fumat de bigues de fusta, el parafum, la boca del forn -adossat exteriorment al mur posterior- i el cossi de fer la bugada situat en un racó. És gairebé segur que aquesta cuina, junt amb la cambra contigua corresponguin a l’espai de la cuina primitiva, posteriorment partida en dues estances.
A la dreta del porxo trobam una peça rectangular de gran longitud, actualment coberta amb teulada a un aigua de construcció recent, si bé des de l’exterior hom pot apreciar fàcilment l’afegit d’aquesta coberta moderna sobre el terrat original. Per les seues grans dimensions i la premsa que s’hi conserva en un racó, es tracta sens dubte de la casa d’un antic trull o d’un celler (casa des vi).
A l’altre costat hi ha un cos de dos nivells. Al superior, accessible des del porxo mitjançant una escala d’un sol tram recte es situen dues cambres separades per un envà. Malgrat els nombrosos afegits que s’hi han fet modernament, ens trobam davant d’un edifici excepcional.

sa Joveria (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera):

Es tracta d’una casa de gran antiguitat, que ja apareix documentada de manera indirecta en un capbreu de 1396, on es recullen els drets i propietats senyorials de l’arquebisbe de Tarragona a Eivissa. Així mateix, figura als Llibres d’Entreveniments a partir de 1528. Malgrat que l’ús de restaurant de què és objecte des de fa alguns decennis ha donat lloc a diferents afegits i algunes modificacions puntuals, l’estructura original de l’edifici roman gairebé intacta. Presenta els trets arquitectònics i la disposició habitual de les cases rurals eivissenques.

img_5146-700 sa Joveria

sa Joveria