Inauguració de la rehabilitació de la Torre de ca n’Espatleta (Jesús) aquest diumenge

L’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, amb la col·laboració econòmica del Consell d’Eivissa que ha assumit part del cost, ha executat unes obres de rehabilitació i condicionament de la torre de defensa de ca n’Espatleta, ubicada a la parròquia de Jesús i declarada Bé d’Interès Cultural (BIC).

Aquest espai es museïtzarà en una segona intervenció per a informar sobre la història i funció de la torre, a més de permetre que es converteixi en altre espai públic d’activitat per als vesins de Jesús.

Els actes de diumenge (11h) consistiran a una actuació de la Colla de l’Horta, parlaments dels assistents i una convidada a tots els presents.

Poblat de Balàfia (BIC)

Coordenades (centre aproximat): 368798 4321480 (ETRS89 UTM 31N)
Vénda de Balàfia de Dalt
Parròquia de Sant Llorenç de Balàfia
Terme municipal de Sant Joan de Labritja

Bé d’Interès Cultural (BIC)
Codi Balears: 7050-2-2-53-2569
Codi Estat espanyol: R-I-53-0000356

Declarat per acord del Ple del Consell d’Eivissa, 17/12/96
BOIB 21/01/97, BOE 29/01/97

Entorn de protecció: radi de 200 metres a partir del polígon perimetral del conjunto (publicat al BOIB 21/01/97).

No es coneix l’origen històric del conjunt, però no es descarta que pugui situar-se en el període islàmic o fins i tot en un moment anterior. Es disposa d’informació escrita del segle XV sobre el conjunt. Es tracta d’un conjunt de gran valor arquitectònic, tant per l’interès de cadascuna de les cases que el conformen com per la forma tan peculiar en què s’agrupen, formant un autèntic poblat que s’adapta perfectament a la topografia de el terreny i en el qual cada casa manté la seva privacitat. És l’única mostra existent a l’illa d’Eivissa d’agrupació d’un nombre tan important d’habitatges. El conjunt, compost per cinc cases, es completa amb dues torres de secció circular, quedant entre elles alguns carrers comunals sinuosos amb algun tram empedrat. Tot i estar adossades o molt properes entre elles, cadascuna de les cases manté els elements singulars de les construccions rurals aïllades: corrals, sequers, forns i eres pròpies. també hi ha altres béns rellevants del patrimoni com són dos trulls i un molí de sang. Els noms de cadascun dels habitatges són, de nord a sud: can Fornàs (casa amb torre), can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet (casa amb torre) i can Bellmunt.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: torres de Balàfia

Declaració de BIC de la torre i elements constructius connexos del Coll des Jondal

Coll des Jondal
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Codi: 07048-2-51-0-3092
TM Sant Josep de sa Talaia

La declaració de la torre els elements constructius connexos des Coll des Jondal és fruit de la voluntat de l’àrea de Patrimoni del Consell d’Eivissa d’actualitzar el registre i la protecció de les torres defensives rurals de l’illa d’Eivissa, conegudes també com a torres de refugi, algunes de les quals no varen ser integrades en el seu moment a l’Inventari del Patrimoni Cultural Espanyol de l’any 1968. Així, per simple omissió o per desconeixement, al voltant d’una trentena d’aquestes torres no arribà mai a formar part del dit inventari.

El terreny on se situa la torre és una prominència que constitueix la part més oriental de l’anomenada serra de sa Cova Santa. Està composta d’un cos perfectament cilíndric. El seu alçat està construït amb pedra morta, amb la tècnica anomenada d’espina de peix, i morter de calç i terra. A la base té un sòcol de filades de pedres calcàries rectangulars, que se superposen de manera relativament regular, dibuixant un cercle més ampli al de la base, que reposa directament sobre la crosta rocosa natural.

Tot i que no es tenen dades del moment de la construcció de la torre des Coll des Jondal, les seues característiques tècniques, absolutament similars a les que presenten moltes altres torres eivissenques del mateix tipus, que sí que compten amb referències, permeten apuntar, quasi amb plena seguretat, que va ser construïda al segle XVI.

L’estat general de conservació de la torre des coll des Jondal és regular, a causa del seu abandonament i, endemés, de les mutilacions intencionades que va patir en el passat, quan aquesta, en la pràctica, havia deixat de jugar un paper defensiu.

Torre de can Montserrat

Codi BIC
Balears 7054-2-51-0-3033
Estat espanyol A-R-I-17709
Vénda d’Atzaró
Terme municipal Santa Eulària des Riu

La torre de can Montserrat (BOIB núm 041, 21 de març de 2011), té un cos perfectament cilíndric i, a la base, un sòcol cònic de relativa alçària. Conserva completes les dues plantes i el parapet, aquest darrer un poc rebaixat. Com la immensa majoria de les torres eivissenques, té una sola porta d’accés, a la planta baixa, que mira cap el N-NE. Aquesta porta coberta amb un arc rebaixat comporta quatre esglaons i aboca a un passadís. Davant, hi havia un muret que augmentava la protecció, complicant el pas dels eventuals atacants, actualment eliminat de manera parcial. En línies generals, la conservació de la torre és molt bona, si bé presenta algunes patologies causades per humitats, pluges o erosions naturals. Aquestes, però, són del tot reversibles i no desmereixen per res el valor del monument.

torre can Montserrat

 

montserrat-entorn

Torre de can Rieró

Codi identificació BIC
Balears 7054-2-51-0-3034
Estatal A-R-I-17708
Vénda d’Atzaró
Terme municipal de Santa Eulària des Riu

La torre de can Rieró o torre d’Atzaró (BOIB núm 041, 21 de març de 2011) té un cos cilíndric i, a la base, un sòcol lleugerament cònic. Es considera que la torre de can Rieró té alguns trets anòmals. Un d’ells seria la posició invertida de les trapes en relació amb les portes, l’altra el fet que la porta original se situï a la primera planta i no a la baixa com és habitual. La primera menció històrica d’aquesta torre es troba als Llibres d’Entreveniments i data de 1771. De fet, en els mateixos documents, es deixa constància d’un important atac de moros a la zona d’Atzaró, l’any 1579, sense però que es faci esment de les torres. En línies generals, la conservació de la torre de can Rieró és bona.

img_6842

Torre can Rieró entorn protecció

Entorn de protecció de la torre can Rieró

Torre de can Sergent

Torre de can Sergent, des Toniets o de can Rempuixeta
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Entorn de protecció: 100 metres de radi.
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: sa Talaiassa
Data de declaració: 28-06-2001 (BOIB 94 de 07-06-01; BOE 201 de 22-08-01)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002825
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-51-0010605

torre can Sergent

És una torre predial que pertanyia a can Sergent, casament avui modernitzat que es troba adossat a can Rempuixeta, l’altra casa annexa, propietària actual de la torre. Originalment, s’anomenava torre des Toniets.

La casa es troba en un lloc privilegiat per a l’observació, ja que es va construir sobre un pujolet, al peu de sa Talaia, des d’on es domina la vista cap a migjorn, a es Cubells, i cap a llevant, cap a Sant Jordi. La situació, entorn d’una creu de camins, era prou privilegiada que va ser triada aquesta rodalia per construir-se, posteriorment a la torre, l’església de Sant Josep a inicis del segle XVIII. De fet, mentre no va estar construïda la casa parroquial, la casa a. la qual pertanyia la torre va ser l’allotjament provisional del rector de Sant Josep i és possible que s’hi celebrés missa.

Antigament era més alta, ja que es va eliminar fa temps el segon nivell. Aquest és un fet més habitual del que sembla, ja que la torre de can Guimó, o la des Pou d’en Nadal, també es troben retallades. El seu aparell, d’espiga, descansa sobre un sòcol atalussat de paredat comú. És una torre que, en fi, es troba dins el grup més habitual de l’illa, el de les torres cilíndriques, que encara conserva l’habitual cúpula apuntada construïda per aproximació de filades.

Torre des Savinar

Torre des Savinar o des Cap des Jueu

Nom del bé: Torre des Savinar
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Cala d’Hort
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002506
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008612

La torre des Savinar, o torre des Cap des Jueu, és una de les torres costaneres més fotografiades de les nostres illes, tot i que més que pel nom és coneguda pel paratge on s’ubica, enfront de l’illot des Vedrà, a més de dos-cents metres d’altura. És, al mateix temps, la torre més propera a la península, i per tant la més occidental de les Pitiüses. El moment en el que es va construir, 1763, és el mateix que la major part de les torres de defensa costaneres, responent al programa defensiu dissenyat per Simó Ballester. Dins aquest context, la torre per les seves dimensions se la considera de tercera categoria, és a dir, de les més petites de la seva classe.

La seva concepció arquitectònica, indissociable de la guaita excepcional que suposa, respon al model general de les torres costaneres, amb la peculiaritat de la plataforma d’obra de pedra que comunica amb l’interior de la torre per l’entrada, al segon nivell. El primer nivell, al qual s’hi accedeix per l’interior de la torre, es va concebre com polvorí, tot i que la torre no va rebre mai la corresponent artilleria. El cos de la torre, que li dóna el seu perfil característic, es troba atalussat, i rematat per dos cordons.

Torre de Campanitx

Torre de Campanitx

Nom del bé: Torre de Campanitx
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Santa Eulària des Riu
Vénda: Es Figueral
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7054-2-2-51-002542
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008648

La torre de Campanitx, o d’en Valls és una de les que es varen construir l’any 1763 per completar el cinturó defensiu de les illes Pitiüses. El seu cos, troncocònic i atalussat amb dos pisos, respon al model típic de torre del segle XVIII que trobem a altres indrets de l’illa, i de fet per les seves dimensions correspon a una torre de segona categoria. El lloc on s’ubica, el cap de Campanitx (nom pel qual també s’ha conegut la torre) la converteix en la torre més a llevant de totes les de les Pitiüses, just enfront de l’illot de Tagomago.

La plataforma, element defensiu indispensable en aquest tipus de torre, té un parapet corregut. El cos de la torre, construït amb maçoneria de pedra calcària i morter de calç, amb sis nervis de carreus de marès, té la porta principal d’entrada al nivell superior. L’inferior, destinat a magatzem i polvorí com era habitual, va patir un accident l’any 1846 ja que hi va tenir lloc una explosió que va deixar l’estructura semiderruïda durant més d’un segle, fins que la torre va ser restaurada l’any 1982.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre de Portinatx

Torre de Portinatx

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Joan de Labritja
Vénda: Portinatx
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008630

La torre de Portinatx es va construir l’any 1756 dins el projecte defensiu dissenyat per l’enginyer Simó Ballester. Com era costum, les necessitats estratègiques de la defensa i guaita de la costa primaren sobre la comoditat, i el lloc que ara és fàcilment accessible, al costat de l’urbanització de Portinatx, al segle XVIII era un indret isolat. El lloc exacte on es troba és la Punta Marès, on s’hi accedeix per un camí que es pren poc abans d’arribar a s’Arenal Petit.

Per la seva mida és considerada de tercera classe. La seva estructura és típica de les seves torres germanes: el seu cos és clarament atalussat, troncocònic, amb dos cordons sobre el primer i sobre el segon nivell. Al seu interior, una escala es troba adossada al mur, i arriba fins la plataforma a través d’una garita. Tot i haver-s’hi fet algunes tasques de manteniment, la torre ha patit els efectes del vandalisme.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre des Molar o de Balansat

Torre de Balansat 2__

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Joan de Labritja
Vénda: Rubió
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7050-2-2-51-002530
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008636

Sobre el Port de Sant Miquel i dins del sistema de guaites de la costa projectat per Simó Ballester al segle XVIII, es va projectar una torre de defensa. El lloc, idoni per establir-hi una guaita, ja que es domina una bona secció del mar, a més de veure’s la part posterior de l’església de Sant Miquel, resulta, a més, un lloc espectacular sobre la costa nord d’Eivissa.

A l’igual que les torres de Portinatx o des Cap des Jueu, és per les seves mides una torre de tercera categoria. Es troba a es Molar (nom amb el qual també és coneguda la torre) a l’esquerra del Port de Sant Miquel, enfront de l’illa Murada i s’hi accedeix per la carretera de na Xamena.

Té la mateixa estructura, donat que forma part del mateix projecte, que les torres anteriorment dites: té dos nivells amb un cos atalussat, així com dos cordons que rematen cada un dels dos nivells. Tot i algunes pèrdues de matèria als carreus, i intervencions poc respectuoses amb els materials originals, que es poden observar a simple vista al cordó superior, suposa un bell exemple de torre integrada dins el territori i la xarxa de defensa.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera