Molí d’en Simó

Nom del Bé: Molí d’en Simó
Categoria: Bé Catalogat
Municipi: Sant Antoni de Portmany
Vénda: sa Raval
Data de declaració: 31/07/2001 (BOIB 102, de 25-08-01)
Núm. Registre General CAIB: 0000245.00000

Es troba cantó dels carrers de Sant Rafel i de l’Estrella del poble de Sant Antoni de Portmany. Segons l’historiador J. Marí Cardona fou bastit els primers anys del segle XX.

És un molí fariner de vent format per dos cossos. Un primer cos té planta quadrada i és on se situava la maquinària del molí.

Està format per tres crugies. La primera, on hi ha la porta d’accés des del carrer de Sant Rafel. Aquesta porta està centrada a la façana i flanquejada per dues finestres. L’àmbit està cobert per una volta de canó. La segona, al centre, està formada per tres trams, limitats pels pilars que suporten l’estructura de la torre que forma el cos superior. El tram mitjà d’aquesta crugia contenia les moles del molí i està coberta de volta d’aresta. Un dels trams laterals està cobert de bigues de fusta. La tercera és de sostre pla i té adossada una zona de serveis construïda modernament.

El cos superior és format per la torre del molí i s’alça sobre el terrat del cos inferior. Té forma troncocònica i està feta de maçoneria de filada de pedra maresa. Té la porta orientada cap al carrer de Sant Rafel i, a l’interior, presenta una escala de caragol formada per carreus encastats al mur. A la part alta hi ha un finestró situat a la vertical de la porta.

Correspon a un tipus de molí fariner de vent estrany a l’illa, encara que molt freqüent a Mallorca i Menorca, generalment anomenat de torre estreta. Els molins d’aquesta mena consten de dos cossos diferenciats:

L’inferior, que acull la maquinària de moldre i que sovint es fa servir de magatzem i habitatge, i el superior, format per la torre, que servia de suport a l’arbre i les antenes. Cal observar que els molins usuals a Eivissa i a Formentera contenen sempre la maquinària dins la torre i no tenen construccions arrambades.

Per tot això, el molí d’en Simó és amb tota seguretat, un exemplar gairebé únic a les Pitiüses, ja que només hi ha constància de l’existència d’un altre del mateix tipus, però amb versió reduïda.
El molí d’en Simó, juntament amb el d’en Gaspar, definiren durant molts anys el paisatge i la silueta del poble de Sant Antoni de Portmany, com demostra diferent documentació gràfica anterior a l’actual aberració urbanística.

Aquest molí, que arribà a córrer un perill imminent de desaparició, va ser adquirit pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera, organisme que el va restaurar completament i el va protegir amb la figura de Bé Catalogat, l’any 2001.