Nom del bé: Torre des Carregador o de sa Sal Rossa
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Vénda: de sa torre de sa Sal Rossa
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002513
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008619
Està formada per un cos troncocònic bastit sobre un sòcol de diàmetre més gran que la resta de l’alçat, de manera que configura una mena de represa. Més amunt, una motllura en forma de bossell divideix el cos de la coronació. El parapet superior te forma obliqua.
Ressalta la porta d’accés a la planta baixa, com succeeix a les torres de defensa rurals, aquestes últimes de caràcter privat, i que consta d’un corredor en ziga-zaga, amb una tronera pel cas que els atacants superassin la porta.
El famós enginyer de la primera fase de les murades renaixentistes, G. B. Calvi, havia recomanat construir una torre en aquest indret però no consta que la torre fos dissenyada per ell (tampoc res demostra el contrari). El que sí és cert és que el seu tipus de parament, amb petita pedra vista, col·locada en filades regulars amb rejuntat de morter de calç, és idèntic a bona part dels paraments de les dites murades.
De fet, a nivell històric, la primera notícia coneguda és una carta del rei al governador, de 1575, i d’ella es desprèn que aleshores la torre estava encara en construcció, amb les obres aturades per manca de pressupost. Aquestes anaven a càrrec de la Universitat d’Eivissa i tenien com a funció la protecció dels treballadors de les salines, encara que és obvi que els pagesos de les rodalies també se n’haurien pogut beneficiar en cas d’un atac que probablement mai es va produir. No hem d’oblidar que la sal era un dels puntals econòmics de l’illa. Alguns investigadors consideren que la torre hauria permès refugiar entre cent cinquanta i dues-centes persones.
El document de 1575, esmentat abans, informa a més que la Universitat va comprar un canó per a aquesta torre però no consta de quin tipus o calibre.
Quan es construïen les torres del segle XVIII, va ser adaptada a les ordenances militars de l’època i aleshores se li feren algunes modificacions puntuals, que no malmeteren el seu típic esperit del segle XVI.
Una altra fita en la història de la torre des Carregador fou el 1852, època d’Isabel II, quan es va crear el Cos de Torrers de Balears, mitjançant la Reial ordre de 13 de juliol, que aprovà el Reglament per a la reorganització i el servei del personal de les torres. D’aquesta manera la torre en tengué dos, fins al 1867, amb la desaparició del cos.
El 24 de juny d’aquest mateix any va ser traspassada pel Ram de la Guerra a Hisenda (Reial ordre de 15 de febrer). Consta també que se l’hi donà un valor de 1.500 pessetes. El 2008 fou restaurada pel Consell Insular i aquest organisme n’és el propietari actual.
Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Patrimoni d'Eivissa 