El Consell i el Bisbat d’Eivissa organitzen visites guiades a les obres de rehabilitació de l’església de Jesús

El Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa i el Bisbat d’Eivissa organitzen una sèrie de visites guiades a les obres de rehabilitació que s’estan portant a terme a l’església de Jesús, amb la inestimable col·laboració del personal al càrrec de les esmentades obres i del mossènyer de la parròquia. Aquestes visites tenen com a objectiu donar a conèixer entre la gent del poble de Jesús i, en general, entre la de tot Eivissa els importants treballs de rehabilitació que s’estan fent a l’església de Jesús i que estan aportant nombroses troballes, així com abundant informació sobre els orígens i l’evolució històrica del temple, que complementa la tasca documental d’arxiu que s’està duent a terme paral·lelament.

Les visites es realitzaran en torns de matí i de tarda durant la setmana que ve i la primera del mes de maig, per no afectar el calendari de desenvolupament dels treballs. Les arqueòlogues responsables de l’obra seran les encarregades de donar les explicacions sobre tot el procés d’intervenció que s’està portant a terme a l’església a fi de poder retornar aquest espai a les condicions ambientals adequades per a instal·lar-hi el retaule recentment restaurat. Recordem que aquests treballs que realitza el Bisbat d’Eivissa per un import total de 315.012,61 euros estan finançats pel Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa (248.349,80 euros), juntament amb les aportacions que realitzen l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu (48.783,20 euros) i el mateix Bisbat d’Eivissa (17.879,61 euros).

Les visites tendran una durada aproximada de quaranta-cinc minuts i es realitzaran, en dos torns de tarda, els dies 25 i 28 d’abril i 3 de maig, a les 19 h i a les 20 h, i en dos torns de matí, els dies 26 d’abril i 3 de maig, a les 11.30 h i a les 12.30 h. Els torns de les 12,30 h i de les 20 h, s’obriran una vegada s’hagin completat els de les 11,30 h i les 19 h.
Per motius de seguretat, d’espai, així com per no entorpir les feines que s’estan realitzant i, sobretot, per facilitar les explicacions, els grups estaran formats per un màxim de dotze persones, que, per estricte ordre d’inscripció, podran apuntar-se com a màxim a una visita fins a les 14 h del dia anterior a la seua celebració. Les persones que quedin fora de la llista per a aquella visita passaran a estar-hi en llista d’espera i se’ls oferirà poder participar en la següent visita que estigui disponible, fins a ocupar totes les places oferides.

Us HI podreu inscriure a partir de dilluns dia 24 d’abril, a través del correu electrònic dep.cultura@conselldeivissa.es o telefonant al 971 19 54 79 en horari de 9 a 14 h, de dilluns a divendres, donant el vostre nom complet, edat, població de residència i un telèfon de contacte.

Per a totes aquelles persones que no tenguin ocasió de gaudir de les visites organitzades durant aquests dies, el Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa i el Bisbat d’Eivissa estan treballant en l’organització d’una exposició per a final d’any sobre el procés de restauració del retaule de la Mare de Déu de Jesús i la rehabilitació del temple, que comptarà amb una sèrie d’activitats paral·leles amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, així com visites guiades a l’exposició i la presentació d’un llibre monogràfic sobre tot el procés.

Torre de can Rieró

Codi identificació BIC
Balears 7054-2-51-0-3034
Estatal A-R-I-17708
Vénda d’Atzaró
Terme municipal de Santa Eulària des Riu

La torre de can Rieró o torre d’Atzaró (BOIB núm 041, 21 de març de 2011) té un cos cilíndric i, a la base, un sòcol lleugerament cònic. Es considera que la torre de can Rieró té alguns trets anòmals. Un d’ells seria la posició invertida de les trapes en relació amb les portes, l’altra el fet que la porta original se situï a la primera planta i no a la baixa com és habitual. La primera menció històrica d’aquesta torre es troba als Llibres d’Entreveniments i data de 1771. De fet, en els mateixos documents, es deixa constància d’un important atac de moros a la zona d’Atzaró, l’any 1579, sense però que es faci esment de les torres. En línies generals, la conservació de la torre de can Rieró és bona.

img_6842

Torre can Rieró entorn protecció

Entorn de protecció de la torre can Rieró

Pont o pas de Cas Roigs

CV007
UTM ETRS89 X:370205 Y:4318371
Vénda des Novells i es Trull d’en Vic / es Novells
Municipi: Santa Eulària des Riu

Cronologia: segle XIX?

Es tracta dʼun pont dʼun sol ull, amb la peculiaritat que és format per una volta de canó tallada oblícuament. Permet salvar el torrent anomenat de sʼAigua Blanca al camí que pocs metres a l’oest havia salvat el torrent de Labritja per un pont modern que en substitueix un altre d’antic, destruït els anys noranta del segle XX. Després del pont de Cas Roigs, el dit camí es divideix en tres: un va cap a Arabí i Santa Eulària, un altre cap a llevant i un tercer al nord, paral·lel al torrent.

CV007 Pont de cas Roigs

Pont o pas de sa Llosa (o de ses Lloses)

Codi CV005
UTM WGS84 31N X:370583 Y:4317545
Vénda des Novells i des Trull d’en Vic / de lʼEsglésia
Municipi: Santa Eulària des Riu

Cronologia: ca. 1930

El pont de sa Llosa és un pont dʼun sol ull, format per un arc escarser de pedra i argamassa. Permet salvar el torrent de Labritja o del Pas, al camí que prové de la vénda des Novells i des Trull d’en Vic i que enllaçava amb l’antic camí de Labritja. Presenta una reforma important, fet els anys vuitanta del segle XX i que consistí en l’eixamplament del pont per la part sud, que és la de corrent avall. Els merlets són de construcció moderna i nʼhi ha de desplaçats i caiguts a causa dʼaccidents de trànsit.

CV005 pont de sa Llosa

Molí aiguader i sénia de can Reiet

Codi CV002
UTM WGS84 31N X:367408 Y:4315470
Vénda des Coloms
Municipi: Santa Eulària des Riu

Conjunt de molí aiguader, safareig i sénia. La sénia no conserva el mecanisme, i el molí, restaurat fa uns anys, ha perdut les veles i la coua. Es conserven el safareig, les séquies i els horts que es regaven amb lʼaigua que afloraven els dos ginys. Recentment s’hi ha adossat una construcció moderna.

Molí de can Reiet
Molí de can Reiet

Pont de can Font (o d’en Llàtzer)

Codi CV003
UTM WGS84 31N X:367473 Y:4315501
Vénda des Coloms
Municipi: Santa Eulària des Riu
Bé catalogat (BOIB núm. 170, 15/11/2007)

El pont de can Font, conegut també com a pont d’en Llàtzer o de can Reiet, ha estat restaurat pel Consell d’Eivissa l’any 2014.

El pont permet al camí antic de Labritja passar el torrent dʼen Llàtzer o riu de Santa Eulària. Aquest camí va ser substituït per la carretera de Sant Joan des de que va ser acabada devers 1885. Aquell camí és esmentat ja per alguns documents medievals i lʼany 1765 lʼenginyer militar Josef García Martínez el va cartografiar en el seu mapa d´Eivissa. El pont probablement va ser partió entre les véndes des Coloms (Santa Eulària) i de Can Llàtzer (Santa Gertrudis) i per tant de dues parròquies, abans que els límits es traslladassin a la moderna carretera.

En fer la carretera de Sant Joan va ser necessari un pont nou per creuar el torrent dʼen Llàtzer, seʼn va fer un una mica més amunt del vell i tots dos passaren a compartir el nom. Ara fa pocs anys es va rectificar la corba que la carretera feia en aquell punt i seʼn va fer un altre de pont, de formigó, aferrat al de 1885.

El pont dʼen Llàtzer, com a obra dʼenginyeria, apareix esmentat per primera vegada als documents consultats per J. Marí el 1708. També hi hagué una finca o un tros de terra amb una casa
que rebia el nom de Pont dʼen Llàtzer (amb els llinatges i els motius Marí `Portell´ i Torres `Lluquí´ el 1778, Torres el 1797 i Ribes `Marquet´ el 1863). No hi ha dubte que el pont, fita important en el paisatge, havia estès el seu nom a les terres confinants. Recordem ara que la torre dʼen Llàtzer està documentada per primera vegada el 1603.

El pont consta d’un sol arc, amb una llum de 5 m, en un punt on l’ample del riu és de 14 m i té una alçària màxima de 5 m fins al llit del riu. L’ample del pont és de 5 m. Està construït amb pedra calcària local i morter de calç amb grava. Tots els paraments vistos anaven referits amb el mateix morter. Durant les tasques de restauració han reaparegut una sèrie d’elements, dels quals, ocults des de molts anys enrere, ja s’havia perdut el record. Per un costat, un muret de 30 cm d’alçada, que feia les tasques de guarda-rodes, per l’altre, un canal de reg que portava aigua a les feixes del costat nord del riu. Finalment, s’han pogut identificar sis nivells de paviments diferents, producte de reparacions i reformes esdevengudes al llarg dels segles.

El paviment original del pont és de còdols de calcària grisa, que encara es troben en bon estat de conservació. A partir d’un eix central, fet amb peces d’aquest tipus de majors dimensions, es creen espais quadrangulars amb dos costats d’1,40 per 1,40 m reomplerts amb còdols de forma aleatòria.

pont de can Font

pont de can Font

Torre de Campanitx

Torre de Campanitx

Nom del bé: Torre de Campanitx
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Santa Eulària des Riu
Vénda: Es Figueral
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7054-2-2-51-002542
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008648

La torre de Campanitx, o d’en Valls és una de les que es varen construir l’any 1763 per completar el cinturó defensiu de les illes Pitiüses. El seu cos, troncocònic i atalussat amb dos pisos, respon al model típic de torre del segle XVIII que trobem a altres indrets de l’illa, i de fet per les seves dimensions correspon a una torre de segona categoria. El lloc on s’ubica, el cap de Campanitx (nom pel qual també s’ha conegut la torre) la converteix en la torre més a llevant de totes les de les Pitiüses, just enfront de l’illot de Tagomago.

La plataforma, element defensiu indispensable en aquest tipus de torre, té un parapet corregut. El cos de la torre, construït amb maçoneria de pedra calcària i morter de calç, amb sis nervis de carreus de marès, té la porta principal d’entrada al nivell superior. L’inferior, destinat a magatzem i polvorí com era habitual, va patir un accident l’any 1846 ja que hi va tenir lloc una explosió que va deixar l’estructura semiderruïda durant més d’un segle, fins que la torre va ser restaurada l’any 1982.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Pou des Ferrer

Vénda de Santa Maria de Baix
Municipi de Santa Eulària des Riu
Coordenades UTM 31N WGS 84 X:365896 Y:4313694
Núm. 185 de l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses.
Núm. 189 del catàleg municipal de patrimoni històric

Antic pou d’abeurada situat al marge del torrent d’en Planes. El coll del pou és fet amb maçoneria seca aparellada per filades. Ha estat objecte d’una intervenció recent que ha consistit en aplicar ciment a la vora superior i n’ha rebaixat les parets. El clot, de poca fondària, no està paredat i es troba eixut.

Pou des Ferrer