Declaració de BIC de la torre i elements constructius connexos del Coll des Jondal

Bé d’Interès Cultural (BIC)
Codi: 07048-2-51-0-3092
TM Sant Josep de sa Talaia

La declaració de la torre els elements constructius connexos des Coll des Jondal és fruit de la voluntat de l’àrea de Patrimoni del Consell d’Eivissa d’actualitzar el registre i la protecció de les torres defensives rurals de l’illa d’Eivissa, conegudes també com a torres de refugi, algunes de les quals no varen ser integrades en el seu moment a l’Inventari del Patrimoni Cultural Espanyol de l’any 1968. Així, per simple omissió o per desconeixement, al voltant d’una trentena d’aquestes torres no arribà mai a formar part del dit inventari.

El terreny on se situa la torre és una prominència que constitueix la part més oriental de l’anomenada serra de sa Cova Santa. Està composta d’un cos perfectament cilíndric. El seu alçat està construït amb pedra morta, amb la tècnica anomenada d’espina de peix, i morter de calç i terra. A la base té un sòcol de filades de pedres calcàries rectangulars, que se superposen de manera relativament regular, dibuixant un cercle més ampli al de la base, que reposa directament sobre la crosta rocosa natural.

Tot i que no es tenen dades del moment de la construcció de la torre des Coll des Jondal, les seues característiques tècniques, absolutament similars a les que presenten moltes altres torres eivissenques del mateix tipus, que sí que compten amb referències, permeten apuntar, quasi amb plena seguretat, que va ser construïda al segle XVI.

L’estat general de conservació de la torre des coll des Jondal és regular, a causa del seu abandonament i, endemés, de les mutilacions intencionades que va patir en el passat, quan aquesta, en la pràctica, havia deixat de jugar un paper defensiu.

Caseres de can Toni de s’Olivar

Vénda de Dellà Torrent
TM Sant Josep de sa Talaia

Caseres (cases d’abelles) en estat d’abandonament i divers grau de conservació.

Caseres de canalet de ses Abelles

Vénda de Davall sa Serra
TM Sant Josep de sa Talaia

caseres (cases d’abelles) situades a una zona boscosa entre el el canalet de ses Abelles i el puig Redó.

Torre de can Sergent

Torre de can Sergent, des Toniets o de can Rempuixeta
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Entorn de protecció: 100 metres de radi.
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: sa Talaiassa
Data de declaració: 28-06-2001 (BOIB 94 de 07-06-01; BOE 201 de 22-08-01)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002825
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-51-0010605

És una torre predial que pertanyia a can Sergent, casament avui modernitzat que es troba adossat a can Rempuixeta, l’altra casa annexa, propietària actual de la torre. Originalment, s’anomenava torre des Toniets.

La casa es troba en un lloc privilegiat per a l’observació, ja que es va construir sobre un pujolet, al peu de sa Talaia, des d’on es domina la vista cap a migjorn, a es Cubells, i cap a llevant, cap a Sant Jordi. La situació, entorn d’una creu de camins, era prou privilegiada que va ser triada aquesta rodalia per construir-se, posteriorment a la torre, l’església de Sant Josep a inicis del segle XVIII. De fet, mentre no va estar construïda la casa parroquial, la casa a. la qual pertanyia la torre va ser l’allotjament provisional del rector de Sant Josep i és possible que s’hi celebrés missa.

Antigament era més alta, ja que es va eliminar fa temps el segon nivell. Aquest és un fet més habitual del que sembla, ja que la torre de can Guimó, o la des Pou d’en Nadal, també es troben retallades. El seu aparell, d’espiga, descansa sobre un sòcol atalussat de paredat comú. És una torre que, en fi, es troba dins el grup més habitual de l’illa, el de les torres cilíndriques, que encara conserva l’habitual cúpula apuntada construïda per aproximació de filades.

La CIOTUPHA aprova la declaració de BIC de la bateria militar de sa Caleta i la nova delimitació del jaciment arqueològic

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic del Consell Insular ha aprovat aquest matí la declaració com a Bé d’Interès Cultural de la bateria militar de sa Caleta amb la tipologia de lloc històric, i la modificació del límit septentrional de l’assentament fenici BIC, zona arqueològica, a proposta de la Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (PTPHA).

La memòria de la PTPHA justifica la protecció de la bateria donat que “és la millor conservada, en el seu conjunt, de tota una sèrie d’instal·lacions paral·leles del mateix tipus, que tenien com a finalitat la defensa marítima i aèria de la ciutat d’Eivissa, entre les quals cal esmentar es Corb Marí, Cas Serres de Dalt, es Soto, s’illa Grossa, el cap Martinet, etcètera. Les seues restes materials són el testimoni palpable d’una història ja passada, que amb les exigències del seu propi temps, no feia altra que reproduir els sistemes de protecció de la ciutat des de temps immemorial. Sistemes, tots ells, històricament irrepetibles i que mereixen la seua protecció i conservació per tal de perpetuar el record i transmetre’l a les generacions futures”. La bateria antiaèria de sa Caleta va ser projectada l’any 1940 dins l’anomenat “Pla 1940” o “Pla Kindelan”, pla de fortificació de costes en el marc internacional de la Segona Guerra Mundial.

La bateria de sa Caleta mai no va entrar en acció i un cop finalitzat el conflicte mundial va passar a segon pla i la seua dotació humana, a partir dels anys 50, es va reduir a mínims, assolint més aviat funcions de manteniment de les instal·lacions. Fou definitivament abandonada per l’exèrcit l’any 1962 i se’n retiraren les peces d’artilleria. El Consell Insular d’Eivissa, paral·lelament a la declaració de BIC, ha tramitat un projecte per rehabilitar els edificis i convertir-los en el centre d’interpretació del jaciment sa Caleta. La delimitació d’aquest jaciment ha quedat ampliada respecte la declaració de BIC anterior, donat que quan es va delimitar originalment, “les excavacions es trobaven encara en curs i no es coneixia la realitat global de tota l’àrea arqueològica”, segons informa la PTPHA en el seu informe justificatiu.

D’altra banda, la CIOTUPHA ha informat favorablement la instal·lació de contenidors soterrats a diversos punts del municipi de Sant Josep, a proposta de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

En matèria d’ordenació del territori, i a proposta de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme (PTOTU) s’ha aprovat la declaració d’interès general al projecte de coberta per a la pista poliesportiva de Sant Agustí promogut per l’Ajuntament de Sant Josep, així com a dos projectes de línies de baixa tensió. S’ha informat favorablement 12 habitatges en sòl rústic. Sis expedients d’habitatge han quedat sobre la taula a l’espera de posteriors informes mentre que un s’ha informat desfavorablement. També s’ha donat per desistides dos sol·licituds d’habitatges en sòl rústic i una sol·licitud d’interès general.

El Consell organitza visites guiades al jaciment fenici de sa Caleta per a commemorar la Declaració de Patrimoni de la Humanitat

Amb motiu de l’aniversari de la Declaració d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el Consell ha organitzat dos visites guiades al jaciment fenici de sa Caleta, un dels indrets que integren aquesta declaració.

Les visites tendran lloc els dies 6 i 7 de desembre (dissabte i diumenge). Un autobús de 22 places recollirà els interessats a l’aparcament dels Multicines Eivissa a les 10:30. Es preveu una durada de dos hores. L’autobús tornarà al mateix lloc.

No és necessària inscripció prèvia. Els interessats que vulguin anar amb el seu propi vehicle poden fer-ho i el punt de trobada serà a les 11 al jaciment.

Torre d’en Rovira

Nom del bé: Torre d’en Rovira
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Dellà Torrent
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002507
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008613

És una torre situada enfront de l’illot de sa Conillera, en el que es podria considerar com l’extrem de ponent de la badia de Portmany. Construïda a meitat del segle XVIII, dins el projecte defensiu dissenyat per l’enginyer Ballester a l’igual que torres com la de Portinatx, Balansat o la des Savinar, que es varen integrar a les torres preexistents. La principal característica d’aquesta torre respecte la majoria de les altres és que és de primera categoria, és a dir que és de les que assoleixen una major alçada i diàmetre, conservant les proporcions. Tal vegada no n’és aliena la relativa poca alçada a què es troba la torre sobre el nivell del mar, tan sols a uns deu metres, i així reforçar la seva presència.

L’edifici, com és habitual, és troncocònic i atalussat, amb dos nivells, i el seu accés es feia pel segon nivell, tot i que a l’inferior s’hi va obrir un accés. Al segle XIX arribaria a ser artillada tot i que no gaire més tard al mateix segle seria abandonada per l’estat, i el seu interior ja al segle XX va ser reconvertit en habitatge, buidant la part massissa, tot i que l’exterior no va ser modificat excepte en petits detalls.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre de ses Portes

Nom del bé: Torre de ses Portes
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: sa Canal
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002514
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008620

La Torre de ses Portes, a l’igual que la des Carregador, forma part del sistema defensiu del canal des Freus que enllaçava visualment les dues torres amb Dalt Vila al segle XVI. La torre de ses Portes es troba a la punta del mateix nom, entre les platges de es Cavallet i ses Salines.

L’edifici és troncocònic i en la seva construcció es va usar íntegrament pedra calcària i marès. tot el parament està fet mitjançant filades regulars de calcària grisa eivissenca ben tallada i recorda molt la tècnica emprada a les muralles d’Eivissa.

El perfil, lleugerament atalussat, de la torre de ses Portes destaca de totes formes sobre les altres torres costaneres ja que el seu aspecte és més esvelt.

El seu interior, contràriament, és molt semblant en estructura a la torre des Carregador, amb l’escala de cargol semiempotrada al mur que arriba a la plataforma coberta per una garita. Va ser remodelada al segle XVIII, encara que de manera molt lleugera i sense canviar pràcticament l’estructura original, moment en el qual va ser dotada amb artilleria.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Establiment rural d’èpoques púnica i romana de ses pallisses de Cala d’Hort

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Cala d’Hort
Data de declaració: 28/04/1994 (BOIB 57 de 10-05-94)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-55-002556
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-55-0000157

Aquest assentament rural és un dels jaciments més importants de les Pitiüses, a ponent de l’illa d’Eivissa, ocupat des del segle V abans de Crist fins el VII després de l’Era Cristiana, és a dir des de l’època púnica fins a la bizantina, passant per la romana. Per tant va ser una explotació agrària de llarga durada.

La zona arqueològica no es limita sols a l’edifici excavat els anys 80, conegut com edifici A, ja que que també hi ha un altre edifici encara no excavat, l’anomenat edifici B, i dues zones de necrópolis darrere la païssa d’en Sorà, una necrópolis púnica i l’altra bizantina.

L’edifici A va experimentar el seu període d’auge arquitectònic i econòmic a l’entorn dels segles I i III dC, Estava organitzat entorn d’un pati central. Aquest pati estructura diferents mòduls constructius la funcionalitat dels quals anava des de la vida quotidiana fins a les tasques productives i de magatzem, exemplificades en la premsa d’oli de la qual es varen trobar restes, i el celler. De la complexitat funcional de la unitat de l’edifici en donen fe les múltiples estances, i que tot el conjunt abasti uns nou-cents metres quadrats. La casa només tenia un accés al sud que, a través d’un petit vestíbul, donava directament al pati central, que actua com a distribuïdor.

Destaquen dins el conjunt, a més del molí d’oli reconeixible per fragments de diferents mortaria, una gran cisterna que avui es troba descoberta, però que en el seu moment devia estar coberta fins i tot per alguna habitació com la cuina, i a la que una gran canalada que venia dels terrats abastava d’aigua..

Més amunt dels edificis A i B, la necrópolis púnica presenta una dotzena de tombes (conservades) que ja varen ser excavades per Carles Roman l’any 1917 amb els aixovars púnics característics (plats, gerros, escarabeus i altres). És remarcable que Carles Roman només s’interessés per la necròpolis ja que, tot i conèixer la ubicació de les runes de la casa, l’esperit que el movia era de conseguir objectes exposables al Museu.

Es sap poc més enllà del terreny de les hipòtesis de l’estructura social dels habitants de la casa. En qualsevol cas sí es sap que, en entrar en crisis o, en contraure’s la mida de l’explotació a partir del segle IV també va baixar el nombre d’habitants, abandonant-se una part de l’edifici. Abans de ser abandonat el segle VII, l’edifici va ser destruït pels Vàndals cap al segle V dC, i reocupat a la segona meitat del VI.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Fortificació prehistòrica del puig Redó

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Vénda: Davall sa Serra
Municipi: Sant Josep de sa Talaia

Al cim del Puig Redó, a es Cubells, no molt lluny de Porroig, a 158 metres d’alçada, es troben les restes d’una fortificació prehistòrica. Es tracta d’un recinte artificial, del qual romanen restes d’un doble anell concèntric realitzat amb pedres d’aparell ciclopi. Algunes d’elles, de calcària molt dura sense retocar, tenen fins a dos metres de llargària. El mur s’adapta a les corbes de nivell i es troba més reforçat al costat de migjorn, que mira cap al mar i es troba més desprotegit.

S’interpreten tots aquests conjunts com a propis d’un moment en el que la inseguretat es va difondre. La necessitat de protegir-se, de guaitar en la distancia, és només concebible en un ambient que, si no era de por, al menys era d’inseguretat. La cronologia és del Bronze antic (1800 aC a 1500 aC).

Dins el recinte del Puig Redó, com a element afegit posteriorment, tot i que no té cap relació amb la fortificació prehistòrica, es troba gravada a una pedra una de les creus o fites que marcaven un punt de partió entre els quartons d’Algarb i de Portmany, divisió i creus que varen ser fetes just després de la conquista catalana, l’any 1235.