Poblat de Balàfia (BIC)

Coordenades (centre aproximat): 368798 4321480 (ETRS89 UTM 31N)
Vénda de Balàfia de Dalt
Parròquia de Sant Llorenç de Balàfia
Terme municipal de Sant Joan de Labritja

Bé d’Interès Cultural (BIC)
Codi Balears: 7050-2-2-53-2569
Codi Estat espanyol: R-I-53-0000356

Declarat per acord del Ple del Consell d’Eivissa, 17/12/96
BOIB 21/01/97, BOE 29/01/97

Entorn de protecció: radi de 200 metres a partir del polígon perimetral del conjunto (publicat al BOIB 21/01/97).

No es coneix l’origen històric del conjunt, però no es descarta que pugui situar-se en el període islàmic o fins i tot en un moment anterior. Es disposa d’informació escrita del segle XV sobre el conjunt. Es tracta d’un conjunt de gran valor arquitectònic, tant per l’interès de cadascuna de les cases que el conformen com per la forma tan peculiar en què s’agrupen, formant un autèntic poblat que s’adapta perfectament a la topografia de el terreny i en el qual cada casa manté la seva privacitat. És l’única mostra existent a l’illa d’Eivissa d’agrupació d’un nombre tan important d’habitatges. El conjunt, compost per cinc cases, es completa amb dues torres de secció circular, quedant entre elles alguns carrers comunals sinuosos amb algun tram empedrat. Tot i estar adossades o molt properes entre elles, cadascuna de les cases manté els elements singulars de les construccions rurals aïllades: corrals, sequers, forns i eres pròpies. també hi ha altres béns rellevants del patrimoni com són dos trulls i un molí de sang. Els noms de cadascun dels habitatges són, de nord a sud: can Fornàs (casa amb torre), can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet (casa amb torre) i can Bellmunt.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: torres de Balàfia

Sant Joan de Labritja (conjunt històric)

CV027
UTM ETRS89 X:371458 Y:4326434
BIC 7050-2-2-53-2560

Conjunt històric de Sant Joan de Labritja. Declarat Bé d’Interès Cultural per acord del Ple del Consell d’Eivissa el 29/03/96. BOIB 25/05/96, BOE 07/06/96. Àmbit de la declaració: radi de 250 m. a partir del centre de l’església.

El conjunt es va formar a redós de l’església de Sant Joan. És un nucli urbà que mostra elements d’arquitectura civil del segle XIX i XX, alternats amb falques de sòl rústic que entren dins del nucli. S’hi reconeix en la trama urbana la xarxa de camins que passava pel voltant de l’església, bàsicament eren dos, un que anava a sa Cala i l’altre a Portinatx.

Sénia de ferro de can Refila

CV025
UTM ETRS89 X:370164 Y:4326051
Vénda de Labritja
TM de Sant Joan de Labritja

Cronologia: segona meitat del s. XX

Sénia completament de ferro, de caràcter industrial que es conserva pràcticament completa. Té la peculiaritat que el safareig en el qual sʼacumulava lʼaigua que treia
la sénia es troba a lʼaltre costat del torrent de Labritja. Es troba a molt pocs metres de la carretera de Sant Joan.

CV025 sénia de can Refila

Pou de Labritja

CV024
UTM WGS84 31N X:369619 Y:4325301
Vénda de labritja
Municipi de Sant Joan de Labritja

Cronologia: origen andalusí / segle XVIII

Es tracta del primer pou d’un qanat o pou sagnat. Del pou neix una galeria subterrània que surt a la superfície metres avall fins que podia irrigar uns horts propers al torrent. Un ramal de la séquia creuava el torrent, omplia un safareig i permetia irrigar uns horts. S’hi celebra ball el diumenge anterior al 5 d’agost/Mare de Déu d’Agost (Marí Cardona, J. Santa Eulàlia, p. 279). Apareix al plànol del capità d’enginyers José García Martínez (1765). La pica del pou és un molí d’època antiga reutilitzat.

CV024 pou de Labritja