Safareig, sénia i construccions agrícoles vinculades (CV003b)

Safareig, sènia i construccions agrícoles vinculades (CV003b)
Vénda des Novells i es Trull d’en Vic
TM Santa Eulària des Riu

CV003b

Anuncis

Sant Joan de Labritja (conjunt històric)

CV027
UTM ETRS89 X:371458 Y:4326434
BIC 7050-2-2-53-2560

Conjunt històric de Sant Joan de Labritja. Declarat Bé d’Interès Cultural per acord del Ple del Consell d’Eivissa el 29/03/96. BOIB 25/05/96, BOE 07/06/96. Àmbit de la declaració: radi de 250 m. a partir del centre de l’església.

El conjunt es va formar a redós de l’església de Sant Joan. És un nucli urbà que mostra elements d’arquitectura civil del segle XIX i XX, alternats amb falques de sòl rústic que entren dins del nucli. S’hi reconeix en la trama urbana la xarxa de camins que passava pel voltant de l’església, bàsicament eren dos, un que anava a sa Cala i l’altre a Portinatx.

Sénia de ferro de can Refila

CV025
UTM ETRS89 X:370164 Y:4326051
Vénda de Labritja
TM de Sant Joan de Labritja

Cronologia: segona meitat del s. XX

Sénia completament de ferro, de caràcter industrial que es conserva pràcticament completa. Té la peculiaritat que el safareig en el qual sʼacumulava lʼaigua que treia
la sénia es troba a lʼaltre costat del torrent de Labritja. Es troba a molt pocs metres de la carretera de Sant Joan.

CV025 sénia de can Refila

Pou de Labritja

CV024
UTM WGS84 31N X:369619 Y:4325301
Vénda de labritja
Municipi de Sant Joan de Labritja

Cronologia: origen andalusí / segle XVIII

Es tracta del primer pou d’un qanat o pou sagnat. Del pou neix una galeria subterrània que surt a la superfície metres avall fins que podia irrigar uns horts propers al torrent. Un ramal de la séquia creuava el torrent, omplia un safareig i permetia irrigar uns horts. S’hi celebra ball el diumenge anterior al 5 d’agost/Mare de Déu d’Agost (Marí Cardona, J. Santa Eulàlia, p. 279). Apareix al plànol del capità d’enginyers José García Martínez (1765). La pica del pou és un molí d’època antiga reutilitzat.

CV024 pou de Labritja

Declaració de BIC de la torre i elements constructius connexos del Coll des Jondal

Coll des Jondal
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Codi: 07048-2-51-0-3092
TM Sant Josep de sa Talaia

La declaració de la torre els elements constructius connexos des Coll des Jondal és fruit de la voluntat de l’àrea de Patrimoni del Consell d’Eivissa d’actualitzar el registre i la protecció de les torres defensives rurals de l’illa d’Eivissa, conegudes també com a torres de refugi, algunes de les quals no varen ser integrades en el seu moment a l’Inventari del Patrimoni Cultural Espanyol de l’any 1968. Així, per simple omissió o per desconeixement, al voltant d’una trentena d’aquestes torres no arribà mai a formar part del dit inventari.

El terreny on se situa la torre és una prominència que constitueix la part més oriental de l’anomenada serra de sa Cova Santa. Està composta d’un cos perfectament cilíndric. El seu alçat està construït amb pedra morta, amb la tècnica anomenada d’espina de peix, i morter de calç i terra. A la base té un sòcol de filades de pedres calcàries rectangulars, que se superposen de manera relativament regular, dibuixant un cercle més ampli al de la base, que reposa directament sobre la crosta rocosa natural.

Tot i que no es tenen dades del moment de la construcció de la torre des Coll des Jondal, les seues característiques tècniques, absolutament similars a les que presenten moltes altres torres eivissenques del mateix tipus, que sí que compten amb referències, permeten apuntar, quasi amb plena seguretat, que va ser construïda al segle XVI.

L’estat general de conservació de la torre des coll des Jondal és regular, a causa del seu abandonament i, endemés, de les mutilacions intencionades que va patir en el passat, quan aquesta, en la pràctica, havia deixat de jugar un paper defensiu.