Pont de can Font (o de can Llàtzer)

Codi CV003
UTM WGS84 31N X:367473 Y:4315501
Vénda des Coloms
Municipi: Santa Eulària des Riu
Bé catalogat (BOIB núm. 170, 15/11/2007)

El pont de can Font, conegut també com a pont de can Llàtzer o de can Reiet, ha estat restaurat pel Consell d’Eivissa l’any 2014.

El pont permet al camí antic de Labritja passar el torrent dʼen Llàtzer o riu de Santa Eulària. Aquest camí va ser substituït per la carretera de Sant Joan des de que va ser acabada devers 1885. Aquell camí és esmentat ja per alguns documents medievals i lʼany 1765 lʼenginyer militar Josef García Martínez el va cartografiar en el seu mapa d´Eivissa. El pont probablement va ser partió entre les véndes des Coloms (Santa Eulària) i de Can Llàtzer (Santa Gertrudis) i per tant de dues parròquies, abans que els límits es traslladassin a la moderna carretera.
En fer la carretera de Sant Joan va ser necessari un pont nou per creuar el torrent dʼen Llàtzer, seʼn va fer un una mica més amunt del vell i tots dos passaren a compartir el nom. Ara fa pocs
anys es va rectificar la corba que la carretera feia en aquell punt i seʼn va fer un altre de pont, de formigó, aferrat al de 1885.

El pont dʼen Llàtzer, com a obra dʼenginyeria, apareix esmentat per primera vegada als documents consultats per J. Marí el 1708. També hi hagué una finca o un tros de terra amb una casa
que rebia el nom de Pont dʼen Llàtzer (amb els llinatges i els motius Marí `Portell´ i Torres `Lluquí´ el 1778, Torres el 1797 i Ribes `Marquet´ el 1863). No hi ha dubte que el pont, fita important en el paisatge, havia estès el seu nom a les terres confinants. Recordem ara que la torre dʼen Llàtzer està documentada per primera vegada el 1603.

El pont consta d’un sol arc, amb una llum de 5 m, en un punt on l’ample del riu és de 14 m i té una alçària màxima de 5 m fins al llit del riu. L’ample del pont és de 5 m. Està construït amb pedra calcària local i morter de calç amb grava. Tots els paraments vistos anaven referits amb el mateix morter. Durant les tasques de restauració han reaparegut una sèrie d’elements, dels quals, ocults des de molts anys enrere, ja s’havia perdut el record. Per un costat, un muret de 30 cm d’alçada, que feia les tasques de guarda-rodes, per l’altre, un canal de reg que portava aigua a les feixes del costat nord del riu. Finalment, s’han pogut identificar sis nivells de paviments diferents, producte de reparacions i reformes esdevengudes al llarg dels segles.

El paviment original del pont és de còdols de calcària grisa, que encara es troben en bon estat de conservació. A partir d’un eix central, fet amb peces d’aquest tipus de majors dimensions, es creen espais quadrangulars amb dos costats d’1,40 per 1,40 m reomplerts amb còdols de forma aleatòria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s