Sant Agustí des Vedrà

Situació:
Vénda de Deçà Torrent, parròquia de Sant Agustí, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia
UTM:
X: 352229.49 Y: 4311859 H: 31
38º 56′ 33.28” N 1º 17′ 41.95” E
Google Maps

Situat a un dels pobles menys transformats de l’illa, aquest conjunt històric declarat bé d’interès cultural inclou la torre de can Curt (bé d’interès cultural núm. 78). Hi destaca l’església parroquial que es començà a construir l’any 1785 i s’acabà el 1819. El temple, d’una sola nau, té contraforts afegits al segle XX degut a les deficiències de l’estrtuctura existent. Com que no té porxo i la casa rectoral és al seu darrere, la façana de l’església es pot contemplar lliure d’elements posteriors.

Catedral d’Eivissa

Situació:
Dalt Vila, parròquia de Sant Pere, terme municipal d’Eivissa
UTM
X: 364549.97 Y: 4307797.57 H: 31
38º 54′ 28.73” N 1º 26′ 16.42” E
Google Maps

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera:

Al llarg de segles, s’ha pensat que el primer temple provisional era una mesquita però això no és clar del tot. Les excavacions arqueològiques no ho asseguren (…) No sembla que fins al s XIV Eivissa tengués prou pobladors per començar l’obra. El temple inicial coincidia amb l’absis actual de la catedral, la fesomia del qual es conserva, junt amb la torre, tot d’estil gòtic. L’edifici es construí damunt la roca, per a la qual cosa hagueren d’enderrocar l’angle de gregal dels murs medievals. El 1435 la parroquial tenia cinc capelles (…) A la darreria del s XV sembla que va començar-se la nau, i va acabar-se amb la capella Fonda (1538), a càrrec de la família Francolí . Dos anys abans, segurament durant la construcció, la vila d’Eivissa havia rebut un dels més forts atacs des de la mar (1536). El nou temple, que en fou blanc directe, ja era el que dos anys després podia considerar-se definitiu. (…) Els grans moviments de terra de les murades noves, començades just devora l’absis i continuades per la banda de la mar, segurament anaren fent que, a poc a poc, els murs mestres i la volta de la nau, no tan consistents com la primera part, patissin moviments, causa dels perillosos clivells que, a la darreria del s XVII permetien que l’aigua de pluja caigués dins la nau, de la qual cosa només es donava la culpa a les teules de la coberta. (…) I com que les construccions gòtiques no eren grates als corrents arquitectònics del s XVIII, optaren per canviar la figura exterior del temple, refent totalment la nau. (…) no quedà del tot enllestida fins a l’any 1728.

Béns d’interès cultural i béns catalogats de les illes Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 2007):

El campanar presenta la particularitat de ser de planta poligonal irregular, ja que l’espai de què es disposava en aquell moment no va permetre fer un campanar de planta regular, com era habitual

Sant Francesc de s’Estany

UTM: X: 360340, Y: 4303607

Situació: entre els estanys saliners de sa Sal Rossa i des Codolar, al costat de la carretera que condueix a les platges de Cavallet i Migjorn (Google Maps).

Bé d’interès cultural (BIC), amb la categoria de Conjunt Històric. El temple, dedicat a sant Francesc de Paula, és d’inicis del segle XVIII i es va construir, igual que l’església de sa Revista, com a capella on poder oferir el servei religiós als treballadors de l’extracció de la sal. El 1785 es va convertir en Parròquia. Es tracta d’una de les esglésies més senzilles de l’illa, i difereix en les seves característiques generals de la major part d’esglésies eivissenques. El temple per si mateix es redueix a una petita nau rectangular i allargada amb orientació N-S (les seves dimensions són 14 m.×5 m.× 5 m d’alt), coberta per una teulada a dues aigües i amb una porta en el centre de la façana principal d’arc de mig punt. Té una petita espadanya que ocupa el centre del triangle superior.

Catàleg de Patrimoni històric del municipi de Sant Josep de sa Talaia (fitxa BIC 19)
Béns d’interès cultural i béns catalogats de les illes Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, fitxa 119).

View Larger Map

Vegeu també:
Torres, E: Guía de Arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas), Publicaciones del
Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña. 1981.
Barberán, S., Torres, M., Cervera, L.: Esglésies d’Eivissa i Formentera, Ed. Mediterrània, 2003.
Demerson, J.: Las Iglesias de Ibiza, Madrid, 1974.
Béns d’interès cultural i béns catalogats de les illes Pitiüses (1931-2007). Consell Insular
d’Eivissa i Formentera. Eivissa, 2007.