Les torres de can Rieró i can Montserrat declarades BIC

El Ple del Consell d’Eivissa ha aprovat (25.02.2011) declarar Bé d’Interès Cultural amb la categoria de monument les torres de can Rieró i can Montserrat.

View Larger Map

La torre de can Rieró o torre d’Atzaró té un cos cilíndric i, a la base, un sòcol lleugerament cònic. Es considera que la torre de can Rieró té alguns trets anòmals. Un d’ells seria la posició invertida de les trapes en relació amb les portes, l’altra el fet que la porta original se situï a la primera planta i no a la baixa com és habitual. La primera menció històrica d’aquesta torre es troba als Llibres d’Entreveniments i data de 1771. De fet, en els mateixos documents, es deixa constància d’un important atac de moros a la zona d’Atzaró, l’any 1579, sense però que es faci esment de les torres. En línies generals, la conservació de la torre de can Rieró és bona.

La torre de can Montserrat té un cos perfectament cilíndric i, a la base, un sòcol cònic de relativa alçària. Conserva completes les dues plantes i el parapet, aquest darrer un poc rebaixat. Com la immensa majoria de les torres eivissenques, té una sola porta d’accés, a la planta baixa, que mira cap el N-NE. Aquesta porta coberta amb un arc rebaixat comporta quatre esglaons i aboca a un passadís. Davant, hi havia un muret que augmentava la protecció, complicant el pas dels eventuals atacants, actualment eliminat de manera parcial. En línies generals, la conservació de la torre és molt bona, si bé presenta algunes patologies causades per humitats, pluges o erosions naturals. Aquestes, però, són del tot reversibles i no desmereixen per res el valor del monument.

Diario de Ibiza 26.02.2011: “Dos torres de Atzaró. Las torres defensivas de Can Rieró y de Can Monserrat ya forman parte del grupo de monumentos ibicencos protegidos“.

Torre de cas Margalits

View Larger Map

Situació:
38°53’45.93″N 1°22’53.99″E
Vénda de Cas Costes, parròquia de Sant Jordi de ses Salines, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.

Apareix a la fitxa núm. 9 de “Fortificacions rurals a l’illa d’Eivissa. Les torres de refugi predials” de Joan Josep Serra Rodríguez. Torre de tipus II. Integrada a un edifici residencial (can Llambies). Ha patit alteracions que afecten el parament exterior i interior, i s’hi han afegit les finestres d’inspiració romànica.

Torre del Carregador de la Sal

UTM:
X: 361648.85 Y: 4304126.67 H: 31
38º 52′ 28.6” N 1º 24′ 18.68” E

Terme municipal de Sant Josep de sa Talaia

La torre del Carregador de la Sal es va construir la segona meitat del segle XVI. Es va concebre com a refugi col·lectiu per als pobladors de la rodalia i, molt especialment, per als qui treballaven en la recol·lecció de la sal, principal riquesa de l’illa, davant les freqüents incursions de pirates turcs i barbarescos. És aquest el motiu de la seua gran capacitat interior, que permetia acollir 150 o 200 persones sense gaires problemes d’espai, especialment si la comparem amb les torres militars del segle XVIII, que únicament havien d’acollir el personal de servei que hi havia destinat, els queviures i les armes i les municions per a la seua defensa.

Els senyals visuals que s’hi empraven per a la comunicació eren els focs a la nit i el fum durant el dia. Els focs a les torres es feia directament sobre la plataforma, per tal que fos visible des de lluny, si bé de vegades s’emprà un giny, semblant a una gàbia de ferro penjada d’una perxa, anomenat fester, que també es podia utilitzar com a far.

El paper d’aquesta torre fou cabdal mentre tengué com a missió la defensa del Carregador de la Sal, un dels indrets de major importància econòmica de l’illa. Amb el decurs del temps la importància del seu paper anà minvant, a diferència de la relativament propera torre de ses Portes, que junt amb la de s’Espalmador, tenia la funció principal de defensar el pas entre Eivissa i Formentera. Els dos torrers que tenia assignats varen prestar servei a la torre fins a 1867, quan el cos fou dissolt.

L’estat de conservació de la torre feia necessària una intervenció integral. Les obres de restauració, promogudes i portades a terme pel Departament de Política Patrimonial i Agrícola del Consell Insular d’Eivissa, començaren el 5 de març de 2007 i acabaren el 20 de maig de 2008. La restauració ha buscat l’aparença original de la torre del segle XVI. Els materials emprats s’han diferenciat dels originals per que el visitant pugui realitzar una lectura fàcil i comprensible pel visitant. A més, la intervenció es totalment reversible.

View Larger Map