Costes protegirà amb un dic el jaciment situat al final de l’aqüeducte de s’Argamassa per a aturar la seua erosió, a petició del Consell d’Eivissa

0_9947_1_bis
El president del Consell Insular, Vicent Serra, ha visitat l’aqüeducte de s’Argamassa, un cop han finalitzat les tasques de rehabilitació d’aquest monument declarat Bé d’Interès Cultural, que s’han portat a terme gràcies a un acord de col·laboració entre el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Santa Eulària. A la visita també hi ha assistit l’alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí; la consellera de Cultura, Pepita Costa, i la regidora de Cultura de Santa Eulària, Ana Costa.

La restauració ha consistit en la neteja de vegetació que afectava l’estructura en tot el traçat de l’aqüeducte (397 metres), la reposició de peces caigudes o desplaçades, la construcció d’un sistema de murets per donar estabilitat a diversos trams debilitats que tenien risc de caure, el reompliment d’esquerdes on s’hi acumulava terra i vegetació que danyava l’estructura i l’habilitació d’un camí per realitzar el recorregut, entre d’altres actuacions.

També s’ha realitzat una excavació arqueològica que, segons l’arqueòleg del Consell Insular, Joan Ramon, ha donat “resultats molt interessants” que han contribuït a aprofundir en el coneixement de la cronologia i evolució de l’aqüeducte. Aquest aqüeducte data del segle I i, possiblement, va deixar d’emprar-se entre els segles II i III. No obstant això, durant un procés de segles, va patir un creixement provocat per la circulació d’aigua calcària que sedimentava damunt la canal, la qual cosa li va donar la seua característica forma actual.

També s’han instal·lat quatre panells explicatius per divulgar la història i característiques del monument.

Les obres han costat 55.000 euros i es varen iniciar a finals de 2013. Durant aquest temps, a més, l’Ajuntament de Santa Eulària va arribar a un acord urbanístic amb l’hotel situat junt al monument, i que tenia una part de la seua construcció situada damunt l’aqüeducte. Durant la recent reforma realitzada per l’hotel, s’ha eliminat aquesta part.

Aprofitant la visita, el president del Consell ha anunciat que la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha comunicat al Consell Insular que executarà un petit dic per protegir la part marítima del jaciment, les restes d’una construcció que, segons algunes hipòtesis, podria ser una factoria de salat de peix. Aquest jaciment es troba molt afectat per l’erosió de la mar durant segles i no ha pogut ser restaurat, excavat ni posat en valor precisament per aquest motiu. El Consell havia demanat en reiterades ocasions a Costes que assumís aquest projecte de mur, que ara s’ha anunciat que, previsiblement, estarà enllestit abans de la propera Setmana Santa.

L’aqüeducte de s’Argamassa és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant l’època altimperial romana. Està constituït per un mur de pedres irregulars i morter tipus opus caementicium amb una canal d’uns 15 cm d’amplada. En alguns trams partits es pot veure, a uns 45 cm per sota de la primera, una canal anterior. L’estructura té una longitud recta de 397 metres que van des d’una antiga font a l’interior (ara una petita torrentera) fins a la costa en direcció sud-oest. L’alçada de l’aqüeducte, a mesura que el terreny baixa cap a la mar, creix des dels 45 cm inicials fins als 2,17 metres en el punt més alt abans de caure en el tram final on es bifurca. La canal tenia, en el seu tram més llarg, un pendent descendent d’un 0,3 % (3/1000) i un cabal d’aigua possible de 10 litres/segon.

Santuari púnic des Culleram

Nom del Bé: Santuari púnic des Culleram
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Municipi: Sant Joan de Labritja
Vénda: Es Port
Data de declaració: 27/07/1994 (BOE 100 de 16-08-94)
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-55-0000445

La cova des Culleram és una cavitat natural d’uns tres-cents metres quadrats situada a uns dos-cents metres sobre el nivell del mar, propera a la cala de Sant Vicent. Com succeeix en altres ocasions, el topònim que la veu popular va donar a la cova ja és revelador: la veu culleram, ben possiblement fa referència a la quantitat de trossos de ceràmica que es devia trobar històricament al seu interior. Però com a jaciment, la cova va ser descoberta l’any 1907 en el marc dels inicis de l’arqueologia pitiüsa. Ben aviat les investigacions varen donar com a resultat més de mil caps de figures, i unes sis-centres figuretes completes de forma campanada que, amb tota probabilitat, representen la deessa Tànit.

La hipòtesi que es tractés d’un antic santuari rupestre dedicat a aquesta deessa púnica es va reforçar quan l’any 1923, fora de les excavacions programades, es va descobrir una plaqueta de bronze amb una doble inscripció, que orientà la hipòtesi del culte cap a Tànit, però també cap al déu Resef-Melqart. Tot i els successius espolis, varen aparèixer altres materials i es va documentar també una cisterna i diversos murs a l’exterior.

Es tracta del santuari púnic dedicat a Tànit que es coneix més a ponent de la Mediterrània, i la seva funció com a santuari s’ha considerat a partir de la interpretació de les figuretes de Tànit com a exvots a aquella deessa. Una imatge ben suggerent és la que presenta la cova com a punt d’aturada dels mariners que feien la ruta de les Balears i, en arribar a bon port sense cap contratemps, feien la donació d’una figura. Seria aquí on prendrien sentit els centenars de figuretes de terracota, fetes a motllo (detall significatiu d’una producció en sèrie).

Avui en dia es pot visitar amb comoditat, ja que els accessos estan habilitats per a arribar-hi en una petita excursió a través del bosc, i l’interior es troba il·luminat per a major comoditat i seguretat.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre des Savinar

Torre des Savinar o des Cap des Jueu

Nom del bé: Torre des Savinar
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Cala d’Hort
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002506
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008612

La torre des Savinar, o torre des Cap des Jueu, és una de les torres costaneres més fotografiades de les nostres illes, tot i que més que pel nom és coneguda pel paratge on s’ubica, enfront de l’illot des Vedrà, a més de dos-cents metres d’altura. És, al mateix temps, la torre més propera a la península, i per tant la més occidental de les Pitiüses. El moment en el que es va construir, 1763, és el mateix que la major part de les torres de defensa costaneres, responent al programa defensiu dissenyat per Simó Ballester. Dins aquest context, la torre per les seves dimensions se la considera de tercera categoria, és a dir, de les més petites de la seva classe.

La seva concepció arquitectònica, indissociable de la guaita excepcional que suposa, respon al model general de les torres costaneres, amb la peculiaritat de la plataforma d’obra de pedra que comunica amb l’interior de la torre per l’entrada, al segon nivell. El primer nivell, al qual s’hi accedeix per l’interior de la torre, es va concebre com polvorí, tot i que la torre no va rebre mai la corresponent artilleria. El cos de la torre, que li dóna el seu perfil característic, es troba atalussat, i rematat per dos cordons.

Torre de Campanitx

Torre de Campanitx

Nom del bé: Torre de Campanitx
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Santa Eulària des Riu
Vénda: Es Figueral
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7054-2-2-51-002542
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008648

La torre de Campanitx, o d’en Valls és una de les que es varen construir l’any 1763 per completar el cinturó defensiu de les illes Pitiüses. El seu cos, troncocònic i atalussat amb dos pisos, respon al model típic de torre del segle XVIII que trobem a altres indrets de l’illa, i de fet per les seves dimensions correspon a una torre de segona categoria. El lloc on s’ubica, el cap de Campanitx (nom pel qual també s’ha conegut la torre) la converteix en la torre més a llevant de totes les de les Pitiüses, just enfront de l’illot de Tagomago.

La plataforma, element defensiu indispensable en aquest tipus de torre, té un parapet corregut. El cos de la torre, construït amb maçoneria de pedra calcària i morter de calç, amb sis nervis de carreus de marès, té la porta principal d’entrada al nivell superior. L’inferior, destinat a magatzem i polvorí com era habitual, va patir un accident l’any 1846 ja que hi va tenir lloc una explosió que va deixar l’estructura semiderruïda durant més d’un segle, fins que la torre va ser restaurada l’any 1982.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre de Portinatx

Torre de Portinatx

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Joan de Labritja
Vénda: Portinatx
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008630

La torre de Portinatx es va construir l’any 1756 dins el projecte defensiu dissenyat per l’enginyer Simó Ballester. Com era costum, les necessitats estratègiques de la defensa i guaita de la costa primaren sobre la comoditat, i el lloc que ara és fàcilment accessible, al costat de l’urbanització de Portinatx, al segle XVIII era un indret isolat. El lloc exacte on es troba és la Punta Marès, on s’hi accedeix per un camí que es pren poc abans d’arribar a s’Arenal Petit.

Per la seva mida és considerada de tercera classe. La seva estructura és típica de les seves torres germanes: el seu cos és clarament atalussat, troncocònic, amb dos cordons sobre el primer i sobre el segon nivell. Al seu interior, una escala es troba adossada al mur, i arriba fins la plataforma a través d’una garita. Tot i haver-s’hi fet algunes tasques de manteniment, la torre ha patit els efectes del vandalisme.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre des Molar o de Balansat

Torre de Balansat 2__

Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Joan de Labritja
Vénda: Rubió
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7050-2-2-51-002530
Núm. Registre General de l’Estat (IPCE-1968): R-I-51-0008636

Sobre el Port de Sant Miquel i dins del sistema de guaites de la costa projectat per Simó Ballester al segle XVIII, es va projectar una torre de defensa. El lloc, idoni per establir-hi una guaita, ja que es domina una bona secció del mar, a més de veure’s la part posterior de l’església de Sant Miquel, resulta, a més, un lloc espectacular sobre la costa nord d’Eivissa.

A l’igual que les torres de Portinatx o des Cap des Jueu, és per les seves mides una torre de tercera categoria. Es troba a es Molar (nom amb el qual també és coneguda la torre) a l’esquerra del Port de Sant Miquel, enfront de l’illa Murada i s’hi accedeix per la carretera de na Xamena.

Té la mateixa estructura, donat que forma part del mateix projecte, que les torres anteriorment dites: té dos nivells amb un cos atalussat, així com dos cordons que rematen cada un dels dos nivells. Tot i algunes pèrdues de matèria als carreus, i intervencions poc respectuoses amb els materials originals, que es poden observar a simple vista al cordó superior, suposa un bell exemple de torre integrada dins el territori i la xarxa de defensa.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre d’en Rovira

Torre d'en Rovira

Nom del bé: Torre d’en Rovira
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Dellà Torrent
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002507
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008613

És una torre situada enfront de l’illot de sa Conillera, en el que es podria considerar com l’extrem de ponent de la badia de Portmany. Construïda a meitat del segle XVIII, dins el projecte defensiu dissenyat per l’enginyer Ballester a l’igual que torres com la de Portinatx, Balansat o la des Savinar, que es varen integrar a les torres preexistents. La principal característica d’aquesta torre respecte la majoria de les altres és que és de primera categoria, és a dir que és de les que assoleixen una major alçada i diàmetre, conservant les proporcions. Tal vegada no n’és aliena la relativa poca alçada a què es troba la torre sobre el nivell del mar, tan sols a uns deu metres, i així reforçar la seva presència.

L’edifici, com és habitual, és troncocònic i atalussat, amb dos nivells, i el seu accés es feia pel segon nivell, tot i que a l’inferior s’hi va obrir un accés. Al segle XIX arribaria a ser artillada tot i que no gaire més tard al mateix segle seria abandonada per l’estat, i el seu interior ja al segle XX va ser reconvertit en habitatge, buidant la part massissa, tot i que l’exterior no va ser modificat excepte en petits detalls.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Torre de ses Portes

Torre de ses Portes B_
Nom del bé: Torre de ses Portes
Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Monument
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: sa Canal
Data de declaració: Decret de 22-04-49 (BOE 125 de 05-05-49)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-51-002514
Núm. Registre General de l’Estat(IPCE-1968): R-I-51-0008620

La Torre de ses Portes, a l’igual que la des Carregador, forma part del sistema defensiu del canal des Freus que enllaçava visualment les dues torres amb Dalt Vila al segle XVI. La torre de ses Portes es troba a la punta del mateix nom, entre les platges de es Cavallet i ses Salines.

L’edifici és troncocònic i en la seva construcció es va usar íntegrament pedra calcària i marès. tot el parament està fet mitjançant filades regulars de calcària grisa eivissenca ben tallada i recorda molt la tècnica emprada a les muralles d’Eivissa.

El perfil, lleugerament atalussat, de la torre de ses Portes destaca de totes formes sobre les altres torres costaneres ja que el seu aspecte és més esvelt.

El seu interior, contràriament, és molt semblant en estructura a la torre des Carregador, amb l’escala de cargol semiempotrada al mur que arriba a la plataforma coberta per una garita. Va ser remodelada al segle XVIII, encara que de manera molt lleugera i sense canviar pràcticament l’estructura original, moment en el qual va ser dotada amb artilleria.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Establiment rural d’èpoques púnica i romana de ses pallisses de Cala d’Hort


Categoria: Bé d’Interès Cultural
Tipologia: Zona Arqueològica
Municipi: Sant Josep de sa Talaia
Vénda: Cala d’Hort
Data de declaració: 28/04/1994 (BOIB 57 de 10-05-94)
Núm. Registre General CAIB: 7048-2-2-55-002556
Núm. Registre General de l’Estat: R-I-55-0000157

Aquest assentament rural és un dels jaciments més importants de les Pitiüses, a ponent de l’illa d’Eivissa, ocupat des del segle V abans de Crist fins el VII després de l’Era Cristiana, és a dir des de l’època púnica fins a la bizantina, passant per la romana. Per tant va ser una explotació agrària de llarga durada.

La zona arqueològica no es limita sols a l’edifici excavat els anys 80, conegut com edifici A, ja que que també hi ha un altre edifici encara no excavat, l’anomenat edifici B, i dues zones de necrópolis darrere la païssa d’en Sorà, una necrópolis púnica i l’altra bizantina.

L’edifici A va experimentar el seu període d’auge arquitectònic i econòmic a l’entorn dels segles I i III dC, Estava organitzat entorn d’un pati central. Aquest pati estructura diferents mòduls constructius la funcionalitat dels quals anava des de la vida quotidiana fins a les tasques productives i de magatzem, exemplificades en la premsa d’oli de la qual es varen trobar restes, i el celler. De la complexitat funcional de la unitat de l’edifici en donen fe les múltiples estances, i que tot el conjunt abasti uns nou-cents metres quadrats. La casa només tenia un accés al sud que, a través d’un petit vestíbul, donava directament al pati central, que actua com a distribuïdor.

Destaquen dins el conjunt, a més del molí d’oli reconeixible per fragments de diferents mortaria, una gran cisterna que avui es troba descoberta, però que en el seu moment devia estar coberta fins i tot per alguna habitació com la cuina, i a la que una gran canalada que venia dels terrats abastava d’aigua..

Més amunt dels edificis A i B, la necrópolis púnica presenta una dotzena de tombes (conservades) que ja varen ser excavades per Carles Roman l’any 1917 amb els aixovars púnics característics (plats, gerros, escarabeus i altres). És remarcable que Carles Roman només s’interessés per la necròpolis ja que, tot i conèixer la ubicació de les runes de la casa, l’esperit que el movia era de conseguir objectes exposables al Museu.

Es sap poc més enllà del terreny de les hipòtesis de l’estructura social dels habitants de la casa. En qualsevol cas sí es sap que, en entrar en crisis o, en contraure’s la mida de l’explotació a partir del segle IV també va baixar el nombre d’habitants, abandonant-se una part de l’edifici. Abans de ser abandonat el segle VII, l’edifici va ser destruït pels Vàndals cap al segle V dC, i reocupat a la segona meitat del VI.

Més informació: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

El Consell d’Eivissa ha restaurat el pont de can Font

IMG_0972El president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Serra, ha visitat aquest matí el pont de can Font, recentment restaurat per aquesta institució. Es tracta “d’una feina de recuperació del nostre patrimoni”, segons la consellera Pepita Costa, que també ha assistit a la visita, a més de la regidora de Cultura de Santa Eulària des Riu, Ana Costa.

Les obres, que han comptat amb un pressupost de 26.000 euros, han recuperat el paviment original, que és de còdols, a més dels murs per a rodes de carros i un canal d’aigua per a regar les feixes de l’entorn. En especial, s’ha treballat en la consolidació de la part inferior del pont, ja que havia perdut gran part del referit i era la més afectada. Aquest lloc suposarà el primer punt del vial alternatiu per a bicicletes i vianants de la carretera de Sant Joan de Labritja.

Per la seua banda, la regidora de l’Ajuntament de Santa Eulària, terme municipal on es troba aquest punt patrimonial, ha afegit que la finalització d’aquestes obres suposa una “gran notícia”.